~ Govern - de les llles Balears EDITA: Consejería de Salud y Consumo COORDINACIÓN: Josep Corcoll Reixach. Dirección General de Planificación y Financiación. ELABORACIÓN: Yolanda Vega San Martín; Eusebi J. Castaño Riera. COLABORACIÓN: Jau me Orfila Timoner, Isabel Borras Roselló, Luis Bernacer García, Mª Ángeles Rojo Arias, Mª Del Mar Torres Rosselló, Rosa Aranguren Balerdi, Eduard Guasp Sitjar, Eva Alonso Fernández, Jau me Garí Parera, Félix Mata Fuentes, Celia García Menéndez, J. Antonio Pérez Artigues, Manuela Meseguer Barrios, Diego Llabres Florit, Miquel Tomás Gelabert, Vicem¡:Juan Verger,José González García, Claudia Triay Madrid. AGRADECIMIENTOS: Mª del Mar Julia Payeras, Marta Gil de Sola Rullán, Mª Ester Mato Fondo, Xavier Barceló Albertí, Antonia Torres Costa. DISEÑO: lntelagencia Publicidad IMPRIME: Graficart DEPÓSITO LEGAL: PM-3100/06 Me complace presentarles el Programa de Excelencia de la Sanidad de las llles Balears 2006-2007, concebido como la herramienta de trabajo que nos permitirá avanzar hacia una asistencia sanitaria de calidad capaz de responder a los retos que nos platea la sociedad actual. El Programa va dirigido tanto a los ciudadanos y ciudadanas de Baleares como a los profesionales que se ocupan, diariamente, de vigilar y mejorar nuestra salud. En este sentido, la cooperación y coordinación entre los diferentes agentes sanitarios se convierte en una pieza clave. La calidad del Sistema Sanitario de las llles Balears y la consiguiente satisfacción de los pacientes requiere la implicación de todos los profesionales del sector, el intercambio de experiencias y buenas prácticas y el compromiso con los principios de calidad. Este Programa de Excelencia nace con una firme vocación de continuidad y de innovación, ya que, por primera vez, un único documento recopila los esfuerzos que en materia de calidad realizan los diferentes agentes del ámbito sanitario de nuestra comunidad. Direcciones generales, Servicio de Salud, hospitales, centros de la red de Atención Primaria, etc. todos han aportado su grano de arena en la estructuración del Programa. Los principios inspiradores del Programa son la transparencia del sistema sanitario, la personalización de los servicios, la autoevaluación y la mejora continua. Este nuevo enfoque conseguirá fomentar la participación ciudadana en la organización creándose para ello eficaces canales de comunicación que permitirán recoger y dar respuestas a las necesidades de la población. De nuevo, en este punto, los profesionales de la salud se sitúan como una pieza clave, ya que son ellos quienes tienen el privilegio de tratar más directamente con los ciudadanos. No puedo finalizar esta presentación sin agradecer al Servicio de Salud, a las gerencias de los hospitales, a las personas de la Consejería de Salud y Consumo y a otros colaboradores el trabajo realizado. Aina M. Castillo i Ferrer Consejera de Salud y Consumo La Consejería de Salud y Consumo, en su apuesta por la calidad, pretende, por medio del Programa de Excelencia que ahora presentamos, dar el primer paso de un largo camino hacia la calidad, entendida como filosofía y herramienta de trabajo. Son muchas las iniciativas que se están desarrollando en distintos niveles bajo el epígrafe de "ca lidad en la salud" en el marco de nuestra comunidad autónoma. Con este documento se pretende identificar las actuaciones y esfuerzos que se están llevando a cabo en esta materia, ayudar a consolidar estos proyectos y potenciar nuevas áreas de desarrollo bajo una visión integradora y coordinada; todo ello, para mejorar la gestión de nuestros recursos en beneficio del paciente/ciudadano. Las actuaciones que se recogen en esta publicación sitúan al paciente/cliente como eje del sistema y se analizan sus necesidades y preferencias. El éxito de esta iniciativa y, por tanto, alcanzar el objetivo de la excelencia sanitaria, precisa de la participación y la implicación de los profesionales y del trabajo en equipo, para conseguir optimizar nuestra labor y lograr una mejor organización de los recursos. La calidad de un sistema sanitario nace de la conjunción de distintos elementos que van desde la política sanitaria hasta la cultura de empresa, pasando por la práctica clínica, la humanización de la asistencia, la imagen que perciben los usuarios de la organización, o la satisfacción de usuarios y profesionales, entre otros. Para alcanzar los objetivos previstos es esencial lograr una adecuada interacción entre todos ellos. Josep Corcoll Reixach Director general de Planificación y Financiación Consejería de Salud y Consumo INDICE INTRODUCCIÓN...................................................................... ........................................................................................ 9 1. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA...................................................................................... .. ......... 13 1. 1 Ciudadanos.................. ........ ................................................................................................................................ 15 Encuesta de satisfa cció n de l usuario........... .......................... .. .......................... ............................................. 15 Calidad asistencial y la percepción del ciudadano.................................................................................... 17 Farmacovigilancia y uso racional de los med icamentos............... .......................................................... 18 Atención Primaria........................................................................................................ .... .. .................................... 18 Coordinación e ntre Ate nción Primaria (AP) y Atención Especia lizada (AE). ..................................... 19 Tiempos de espe ra para la atención ........................................................................................................... .... 20 Defenso r de los Usuari os .................. ..................................................................................... ... ... ........................ 20 1 .2 Profesionales ............................................ ..................... ...................................................................................... . 21 Motivación de los profesionales .................... ...................... ....................................... .. .................................... 22 Plan de formac ión continuada ............ .. ......... ....... .. .............. .............. ...................... .. ...................................... 22 Fomento de la s acciones de investigación e innovación........................................................................ 22 Propiciar las re laciones con las distintas organizaciones del sector sanitario .. ............................ ... 23 Formación en calidad...................................................................................................................................... ..... 24 Carrera profesional ................................. .. ............................. ... ... ... .......................... ... .......................................... 24 1 .3 Acreditación de se rvicios y práctica clínica................................................................... .... ....... ................ 24 1. 4 Seguridad de pacientes y profesiona les .................................................................................................... 25 1 .5 Promoción y prevención de la salud ........................................................................................................... 26 1. 6 Cooperación con la sociedad civil : estrategias y alianzas.................................. .. ............................... 27 2. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS ....................................................................... 31 Actividades desarrolladas...................... ... .............................................................................. .. .... ......................... 33 Plan de salud 2003-2007 .................... ........................................... .. ...... .. ......... ...................................................... 33 Plan de humanización de la atención sanitaria 2004-2005....................................................................... 34 Plan estratégico de sistemas de información de l Servicio de Salud 2004-2007 ................................ 34 Plan de infraestructuras sanita rias 2004-2010...................................................................... .... .. .. ................. 34 Plan sociosanitario de las llles Balears (2005-2010). ...................... .. ............................................................. 35 Fundación Banco de Sangre y Tejidos de las llles Balears .......................................................................... 36 Banco de Leche Materna.... ........... .................. ....................................................................................................... 36 Dirección General de Salud Pública y Participación .............................................................................. .. ..... 36 Seguridad Alimentaria ........................................................ ................................................................. .................. . 36 Acreditación del laboratorio.................. .. ............................................................................................................. 36 Dirección General de Farmacia ............................................................................................................................ 37 Servicio de Salud de las llles Balea rs .................................................................................................................. 37 Hospital universitario Son Dureta ......... ...... .. ... ....... ............................................................................................ 38 Fundación Hospital Son Llatzer.......... ................................................................................................................. 38 Fundación Hospital de Manacor .... ..... .. ............................................................................................................... 39 Gesma (Gestión Sanitaria de Mallorca)....... ....................................................................... .... .. ....................... .. 40 Área de Salud de Menorca ............................... ... ................................................................................. ............. .... 41 Área de Salud de Eivi ssa y Formentera .............................................................................................................. 41 3. ESTRUCTURAS DE CALIDAD ..... ............................................................................................ .. ..... .. ........................ 43 4. CO-FINANCIACIÓN DE ACTIVIDADES EN EL MARCO DEL PROGRAMA .................................................. 53 5. EVALUACIÓN........................................ ........ .. ................... .......................................................... .. ......... .. .............. ..... 57 6. BIBLIOGRAFÍA ............................................................................................................................................................. 61 INTRODUCCIÓN El Programa de Excelencia de la Sanidad de las llles Balears (2006 -2007) se configura como una de las actuaciones principales dirigidas a conseguir la mejora de la calidad de la asistencia sanitaria. A pesar del indudable nivel de la asistencia sanitaria de las llles Balears, hay aspectos que son mejorables. Como institución responsable de garantizar la salud de nuestros ciudadanos, la Consejería de Salud y Consumo se siente con la obligación de impulsar todas aquellas medidas que aboguen por la excelencia en este campo. Ello implica entrar en aspectos tan relevantes como la aplicación de las posibilidades efectivas y probadas de la ciencia médica, la percepción que del sistema y su funcionamiento tengan los pacientes, el trato humano dispensado en la prestación de los servicios sanitarios y la implicación de los profesionales para alcanzar estos objetivos. La mejora de la calidad es una responsabilidad de todos los agentes que intervienen en el sistema sanitario, incluidos los propios pacientes, los profesionales, los centros sanitarios, los servicios de salud y las instituciones responsables de éstos. Por lo que respecta a la base de datos de la tarjeta sanitaria del Servicio de Salud de las llles Balears, en enero de 2006 había registradas 990.257 personas. Como la tendencia de crecimiento se ha venido manteniendo, a lo largo del presente año se ha superado la cifra del millón de personas con tarjeta sanitaria en nuestra comunidad autónoma, de las cuales, el 16% corresponde a población extranjera, muchas de ellas con pocos recursos. En el último quinquenio, el crecimiento siempre se ha situado por encima del 3,61 %. En este período, la variación más notable ha sido la experimentada en 2003 y 2004, años en los que se registró un crecimiento del 6,01 %. Esto hace que el crecimiento acumulado desde 1999 hasta 2006 sea de un 29,82%. El Govern de las llles Balears ejerce, desde el 1 de enero de 2002, las competencias en materia de salud e higiene, asistencia sanitaria, coordinación hospitalaria y ordenación farmacéutica, de acuerdo con lo previsto en el Estatuto de Autonomía. Dichas competencias fueron transferidas 11 mediante el RD 1478/ 2001 , de 27 de diciembre, de traspaso de funciones y servicios del Instituto Nacional de Salud. La Ley 5/ 2003, de 4 de abril, de salud de las llles Balears recoge todas las acciones relacionadas con la salud de los ciudadanos, de manera global e integrada. Comienza por la formulación de los derechos de los usuarios frente a los procesos asistenciales en el área sanitaria, continúa con la ordenación de los recursos sanitarios de las llles, territorialmente y funcionalmente, y finaliza con las acciones del Sistema Sanitario Público de las llles Balears. Con el traspaso de competencias de las funciones del IN SALUD a la Comunidad Autónoma de las llles Balears, la Consejería de Salud y Consumo se reestructuró. El Decreto 10/2001, de 27 de diciembre, por el cual se establece la estructura orgánica y el Decreto 14/2002, de 1 de febrero, de ordenación de las competencias en materia de sanidad y servicios de salud definen el nuevo modelo orgánico de la siguiente manera: a) La Dirección General de Planificación y Financiación de la Consejería de Salud y Consumo ejerce, en general, las competencias correspondientes a la planificación y ordenación sanitaria general, a la financiación sanitaria y a las políticas marco de Calidad de la prestación sanitaria. b) La Dirección General de Evaluación y Acreditación ejerce las competencias correspondientes a la evaluación e inspección de los servicios sanitarios, a la acreditación de centros, servicios y profesionales sanitarios, y a las políticas de formación e investigación sanitaria. c) La Dirección General de Farmacia ejerce las competencias correspondientes a la ordenación farmacéutica de las llles Balears y al control y a la mejora de la calidad de la prestación farmacéutica. d) La Dirección General de Consumo ejerce las competencias en materia de defensa del consumidor, control de mercado y formación, asi como la Junta Arbitral de Consumo. e) La Dirección General de Salud Pública y Participación ejerce las competencias en materia de promoción, de prevención y de protección de la salud, de seguridad alimentaria y de sanidad ambiental. Por otra parte, el Servicio de Salud de las llles Balears se configura como un ente público de carácter autónomo, dotado de personalidad jurídica y patrimonio propios, con plena capacidad de actuar y al que se encomienda la gestión de los servicios públicos asistenciales. Se adscribe a la Consejería de Salud y Consumo de acuerdo con lo establecido en el artículo 64 de la Ley de Salud 5/2003. El Servicio de Salud tiene como objetivos fundamentales: participaren la definición de las prioridades de la atención sanitaria a partir de la identificación de las necesidades de salud de la población; distribuir de manera óptima los medios económicos asignados a la financiación de los servicios y de las prestaciones; garantizar que las prestaciones se gestionen de manera eficiente; asegurar, evaluar y mejorar la calidad del servicio ofrecido al ciudadano; promover la participación de los profesionales en la gestión; y fomentar la formación, la docencia y la investigación. Desarrolla sus funciones en el marco de las directrices y prioridades de la política sanitaria general, de acuerdo con los criterios generales establecidos en la planificación sanitaria correspondiente, según el artículo 66.1 de la Ley de Salud. La política de calidad en salud ha de basarse en dos principios fundamentales: Por una parte, en la integración, es decir, debe hacer referencia a todo el conjunto de elementos estructurales y actividades asistenciales puestos a disposición de todos los implicados en el diálogo por la salud, esto es, pacientes, profesionales, ciudadanos, centros sanitarios e instituciones responsables de la política sanitaria. Y, por otra parte, lograr que este conjunto avance hacia la mejora continua como una garantía de eficacia y eficiencia en la provisión de servicios sanitarios. 12 Hasta el momento la Consejería de Salud y Consumo ha desarrollado importantes acciones con el fin de mejorar la calidad. Estas acciones, a pesar de tener una misma finalidad - trabajar con criterios de calidad y mejora continua-, se han desarrollado de forma aislada. La Consejería intenta integrarlas en el presente Programa de Excelencia Sanitaria. Este Programa se estructura en seis grandes líneas de actuación: los ciudadanos, los profesionales, la acreditación de servicios y la práctica clínica, la seguridad de pacientes y profesionales, la promoción y prevención de la salud y, finalmente, la cooperación con la sociedad civil. 1 OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA El Programa de Excelencia se marca como objetivos prioritarios aquellas intervenciones que repercutan sobre los ciudadanos y usuarios potenciales de los sistemas sanitarios públicos, sobre los profesionales y sobre la acreditación de servicios y la práctica clínica. 1.1 CIUDADANOS Estamos inmersos en una sociedad sometida a cambios continuos. En este contexto, los ciudadanos de las llles Balears son cada día más exigentes y reclaman del Govern de las llles Balears una mejora continua del Servicio de Salud de las llles Balears, tanto en su rendimiento como en la calidad de los servicios que presta. Otro factor clave a considerar es el aumento progresivo de la población. Las llles Balears es la comunidad autónoma que más ha crecido en los últimos años, con un índice de crecimiento del 20% en el periodo comprendido entre 1999 y 2006. A este aumento poblacional hay que sumarle la influencia que ejerce la población flotante sobre el conjunto, característica específica y estructural de las llles Balears, ya que en ninguna otra comunidad autónoma se produce un impacto de esta magnitud. En los meses de julio y agosto se duplican las poblaciones de Menorca, Eivissa y Formentera, y en Mallorca se incrementa en más de un 50 %. Todo ello, unido al envejecimiento progresivo y al aumento de la población inmigrante que experimentan las sociedades desarrolladas, está planteando nuevos retos que afectan a varias esferas de la actividad humana y, por supuesto, a los servicios públicos. Por ello, y con la finalidad de mejorar y atender las nuevas necesidades de la población, desde la Consejería de Salud y Consumo nos proponemos intervenciones en las áreas que desarrollamos a continuación. Encuesta de satisfacción del usuario 15 Antes de diseñar acciones cuyo objetivo sea mejorar la calidad asistencial, es necesario tomar el pulso a los ciudadanos de Balears. Conocer qué opinión les merecen los servicios sanitarios y cuáles creen ellos que son nuestras oportunidades de mejora. Una de las medidas para identificar estas necesidades son las encuestas de satisfacción del usuario, que nos permiten evaluar la calidad percibida y la calidad esperada del sistema sanitario público. Tras la asunción de competencias en materia sanitaria, la Comunidad Autónoma ha centralizado en el Servicio de Salud la gestión de la información sobre la satisfacción del ciudadano respecto a los servicios sanitarios, concretamente, en el Departamento de Atención al Usuario. El Servicio de Salud de las llles Balears realiza encuestas de satisfacción anuales entre los usuarios de la Sanidad pública. En el año 2005, en lo que concierne a la atención hospitalaria, la valoración media de los hospitales de agudos (escala de 1 a 5) se sitúa en el intervalo 4, 1-4,3, con la siguiente valoración por hospitales: - Hospital Universitario Son Dureta: 4,3 - Hospital de Manacor: 4,2 - Hospital Son Llatzer: 4,3 - Hospital Verge del Toro: 4,2 - Hospital Can Misses: 4, 1 Otros ítems destacables son los siguientes: - Valoración del trato recibido de profesionales médicos: 95,2% bueno o muy bueno; 1,4% malo o muy malo. - Valoración del trato recibido de profesionales de Enfermería: 93,2% bueno o muy bueno; 1,6% malo o muy malo. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA - Valoración de la calidad percibida en la atención de los profesionales médicos: 93% buena o muy buena; 2% mala o muy mala. - Valoración de la calidad percibida en la atención de los profesionales de Enfermería: 92,6% buena o muy buena; 1,4% mala o muy mala. - Satisfacción general de la atención sanitaria recibida: 91,2% satisfecho o muy satisfecho; 2% insatisfecho o muy insatisfecho. En cuanto a la red de Atención Primaria, también en 2005, la valoración general del centro de salud (CS) y el grado de confianza (GC) en sus servicios sanitarios (escala de 1 a 1O ) se sitúa en el intervalo de 8-8,3 y 8, 1-8,4, respectivamente. Por áreas de salud, se obtuvieron los siguientes resultados: - Mallorca: 8,3 CS y 8,4 GC - Menorca: 8 CS y 8, 1 GC - lbiza-Formentera: 8,2 es y 8, 1 GC La evaluación de las instalaciones del centro de salud presenta, de media, los siguientes resultados: limpieza: 96, 13; seña lización: 92,7; comodidad de las salas de espera: 81 . Además de estas encuestas con sign ificación global para la Comunidad Autónoma, en los centros de salud de Trencadors y Coll d'en Rabassa en Mallorca, se han realizado alrededor de 400 encuestas entre los usuarios que acuden a cada uno de los centros y a sus respectivos consultorios, en el marco del proceso de certificación que se ha iniciado. El modelo de encuesta utilizado es el del Centro de Investigación Sociológica (CIS) y los resultados obtenidos hasta el momento señalan que la percepción de los usuarios sobre la atención general recibida supera el 92% de grado de satisfacción. En el ámbito de la Atención Hospitalaria de pacientes subagudos y crónicos, la empresa pública 16 GESMA (gestión sanitaria de mallorca: Hospital Joan March, Hospital General y Hospital Psiquiátrico) también ha realizado encuestas entre sus usuarios. El cuestionario, que es anónimo, está compuesto por 11 ítems más 1 ítem de sugerencias que se entrega a todos los pacientes ingresados a la semana de estancia en el hospital. Los cuestionarios son recogidos por el personal de planta o se entrega directamente en el Servicio de Atención al Usuario (SAU). Las quejas, reclamaciones y sugerencias son estudiadas y analizadas de forma centralizada a través del Sistema QSSI. Los principales resultados obtenidos durante el 2005 fueron los siguientes: HOSPITAL JOAN MARCH - Valoración de la acogida en el centro: 95,8 correcta; 0% incorrecta. - Valoración de la atención médica: 76, 1% otorga la máxima puntuación y sólo un 3% los valora por debajo de la media. - Valoración del personal de Enfermería: 89,4% muy buena o buena; 1,8% mala o muy mala. - Valoración del trato recibido por parte del hospital : 96,5% piensa que ha sido correcta; 1,5% considera que el trato no ha sido correcto. HOSPITAL GENERAL - Valoración de la acogida en el centro: 83,6 correcta; 1,2% incorrecta. - Valoración de la atención médica: 70,6% otorga la máxima puntuación y sólo un 0,9% los valora por debajo de la media. - Valoración del personal de Enfermería: 80,5% muy buena o buena; 0,6% mala o muy mala. - Valoración del trato recibido por parte del hospital : 82,7% piensa que ha sido correcta; 0,3% considera que el trato no ha sido correcto. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA Estos resultados permiten afirmar que el grado de satisfacción percibido por los usuarios de los servicios sanitarios públicos de las llles Balears es bueno, si bien también se identifican espacios de mejora continua de cara a responder a las demandas de la sociedad. En lo que respecta a la participación de los usuarios, también disponemos de la información aportada por las encuestas de salud, que constituyen una herramienta muy importante para el análisis del estado de la salud de la población y de la utilización de los servicios. Son, además, un elemento clave en la definición de la política sanitaria, puesto que permiten identificar necesidades y reducir la incertidumbre en la toma de decisiones a la hora de priorizar actuaciones. Durante el año 2006, se ha realizado la Encuesta de Salud de les llles Balears aprovechando la metodología y el cuestionario de la Encuesta Nacional de Salud, y se irá ampliando la muestra para obtener datos significativos por islas. Estos datos servirán de base para la elaboración del nuevo Plan de Salud a lo largo del año 2007. La calidad asistencial y la percepción del ciudadano Entendemos que la orientación del Programa de Excelencia hacia el ciudadano debe abordar el problema de la salud de forma integral. Su naturaleza integral debe manifestarse desde el primer momento en que el ciudadano contacte con los servicios sanitarios públicos. También debe garantizarse la calidad en los distintos dispositivos asistenciales al servicio del usuario. Esto nos lleva a asumir una serie de compromisos con los ciudadanos en los siguientes términos: - Facilitar información al paciente sobre el profesional sanitario que le está atendiendo (nombre, categoría, etc.) . Este hecho aumenta la confianza del paciente en su médico y garantiza la transparencia del Sistema de Salud; 17 - Ofrecer la posibilidad de elegir libremente al profesional sanitario; - Crear un nuevo modelo de tarjeta sanitaria que permita utilizar la información clínica relevante en el ámbito del sistema sanitario, siempre bajo el consentimiento del paciente, y cumpliendo las garantías establecidas sobre confidencialidad y protección de datos; - Avanzar en la identificación inequívoca del ciudadano en el Sistema de Salud; - Promocionar los cauces de participación ciudadana y potenciar el Consejo de Salud (desarrollado por el Decreto 44/ 2004), que se configura como el principal órgano de participación de los ciudadanos en materia sanitaria en nuestro ámbito territorial; - Informar al ciudadano de la cartera de servicios y prestaciones del sistema sanitario de las llles Balears; - Elaborar: - La Carta de los derechos del paciente, donde se recogerán una serie de derechos básicos y específicos, entre los que cabe destacar el derecho a manifestar las voluntades anticipadamente (el testamento vital); - Cartas de servicios; - El Libro blanco de la Sanidad de las llles Balears. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA Farmacovigilancia y uso racional de los medicamentos - FARMACOVIGILANCIA Actualmente, la notificación de reacciones adversas a los medicamentos se realiza mediante el formulario de "Tarjeta Amarilla'; en el cual se especifican los datos del paciente, el medicamento sospechoso, la reacción adversa producida y los datos del notificador. Este formulario se envía por correo y se recibe en el Centro de Farmacovigilancia de la Dirección General de Farmacia de la Comunidad Autónoma. Para mejorar este sistema de notificación se procederá a la integración de la notificación electrónica bajo un protocolo seguro dentro del software de historia clínica implantado en el primer nivel asistencial de la CAIB. Se espera que aumente el número de notificaciones al mejorar la comunicación, puesto que este sistema facilita al médico la labor de cumplimentar de dicho documento y permite su envío inmediato a la base de datos del Centro de Farmacovigilancia. - USO RACIONAL DE LOS MEDICAMENTOS El uso racional de los medicamentos requiere un grupo de acciones: la comunicac1on, la educación y la información, con el objeto de alcanzar actitudes y conductas acordes con la problemática del significado de los medicamentos en la sociedad. La consecución del uso racional de los medicamentos implica a todos los agentes que intervienen en la cadena terapéutica. Descansa, básicamente, en la prescripción racional cuando el médico, bien informado y utilizando la evidencia existente, trasladada a la realidad de la relación con su paciente, pauta el medicamento adecuado y por el período de tiempo idóneo. Es importante informar a la población sobre los beneficios y riesgos de los medicamentos y 18 concienciarles de los peligros de la automedicación. Para conseguir este objetivo, en 2005 la Dirección General de Farmacia puso en marcha una campaña de educación sanitaria sobre medicamentos dirigida a los ciudadanos de las llles Balears, con el fin de aumentar el cumplimiento terapéutico y advertir de los riesgos de la automedicación. Se prestará especial atención al uso adecuado de los antibióticos porque, aunque los antibióticos son altamente efectivos cuando son necesarios, en ocasiones pueden producir efectos adversos e interacciones. Por otra parte, son muy costosos y, utilizados en exceso, favorecen la resistencia bacteriana, que disminuye su efectividad para usos futuros. Se realizarán actividades que fomenten el uso racional de medicamentos y se promoverá el uso de medicamentos genéricos, ya que, además de suponer un ahorro importante para el consumidor, son tan eficaces como los medicamentos de marca. Para que esta actividad se lleve a término con éxito y se obtengan unos óptimos resultados, se invertirán 1, 6 millones de euros en la formación de los médicos en este tema (programa lnForMed). Atención Primaria Una de las áreas que persigue mejorar este Programa es la Atención Primaria, para lo que desarrollará las siguientes líneas de actuación: - Integración de sistemas de información entre los niveles asistenciales (Atención Primaria-Atención Especializada) y los dispositivos específicos (Centros de Atención a Toxicomanías (CAT), Tarjeta Amarilla, vacunaciones y otros); - Orientación de la Atención Primaria hacia la calidad total, que se concretará en el diseño y la mejora de los procesos, y la implantación de sistemas de garantía de calidad. La gestión por OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA procesos asegurará la atención integral al usuario de una forma más adecuada y eficiente, y garantizará una respuesta coordinada de atención y cuidados; - Seguimiento en las altas hospitalarias desde Atención Especializada hacia Atención Primaria; - Extensión del informe de Enfermería al alta; - Rotación de los profesionales por distintos ámbitos asistenciales; - Aumento del tiempo de dedicación al paciente en Atención Primaria; - Reducción de los tiempos en las salas de espera; - Adecuación del número de pacientes asignados a cada profesional; - Potenciación de la educación y la promoción de la salud en los centros educativos en coordinación con la Consejería de Educación; - Fomento de la atención domiciliaria, especialmente el cuidado de los pacientes crónicos; - Extensión del control del SINTROM desde Atención Primaria a todas las zonas básicas de salud de la Comunidad; - Certificación de centros de salud; - Atención al tabaquismo; - Acceso directo a las pruebas diagnósticas mediante el uso de nuevas tecnologías; 19 - Establecimiento de sistemas de medición del producto en Atención Primaria. Estos sistemas (de medición del producto) deben ser viables, de fácil aplicación e interpretación y que representen una medida de la calidad objetiva y normativa; - Implantación de mediadores culturales para mejorar la atención a los inmigrantes a través de un convenio con la Consejería de Inmigración. La coordinación entre Atención Primaria (AP) y Atención Especializada (AE) - Coordinación y atención farmacéutica integral al paciente por medio de puntos de contacto de la Atención Especializada y la Atención Primaria en el alta hospitalaria, las consultas externas y las urgencias hospitalarias mediante la centralización de la receta y mejorando la información al paciente (gráficos de la posología óptima, personalización, etc.); - Fomento de la cultura organizativa de proceso único en todas aquellas actuaciones comunes con Atención Primaria, lo que fomentará una secuencia lógica de actuaciones eficaces y eficientes dentro de la continuidad asistencial entre ambos niveles, de forma integrada y con el mayor grado posible de satisfacción; - Citación desde Atención Primaria a la Atención Especializada; - Informe de Enfermería al alta; - Receta electrónica; - Plan regional de atención al niño y al adolescente con asma; - Atención hospitalaria a domicilio; OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA - Establecimiento de programas sociosanitarios asistenciales; - Desarrollo e implantación de la gestión por procesos (síndrome coronario agudo, ICTUS, gestión de catástrofes, etc.); - Incorporación de simuladores de reanimación cardiopulmonar (RCP) en cada área de salud como forma de mejorar la capacidad de resolución de la atención primaria. Tiempos de espera para la atención La Consejería de Salud y Consumo ha elaborado la normativa que permitirá implantar un sistema que fije un tiempo de espera máximo para los pacientes en lista de espera para acceder a la Atención Especializada programada y no urgente en el Servicio de Salud de las llles Balears. Establece, además, las medidas a tomar en caso de superar dichos términos. El Decreto 83/2006 crea el registro de pacientes pendientes de intervención quirúrgica programada, de consultas externas y de pruebas diagnósticas. Establece los tiempos máximos en los que el ciudadano tienen derecho a recibir la asistencia sanitaria que se le ha prescrito: 180 días para los procedimientos quirúrgicos, 60 días para las consultas externas y 60 días para las pruebas diagnósticas/ terapéuticas. En caso de incumplimiento de estos plazos, el Servicio de Salud de las llles Balears ofrecerá al paciente la posibilidad de elegir entre los distintos centros concertados para que la asistencia indicada pueda llevarse a cabo. En los últimos años se ha estado trabajando en esta línea, de modo que durante 2005 se ha consolidado el modelo centralizado de gestión del Servicio de Salud de las llles Balears (Programa de Demora y Garantía), que depende de la Dirección Asistencial y que desarrolla el coordinador 20 autonómico de Listas de Espera. El programa se basa en los principios de corresponsabilidad, coordinación y continuidad. Se llevan a cabo las siguientes actividades: identificación de los responsables de cada hospital de las listas de espera; planificación de las so luciones más apropiadas a corto, medio y largo plazo; supervisión continuada de los diferentes planes y programas establecidos para la desaparición de las demoras; control de la actividad asistencial y de los resultados de los centros concertados; y coordinación asistencial entre los hospitales públicos y los concertados. Dentro del plan de acción desarrollado, ha tenido especial relevancia la optimización del uso de los recursos de la red sanitaria pública de les llles Balears y el incremento de la actividad asistencial del sistema de Asistencia Especializada tanto en hospitales propios como concertados. Los principales resultados del año 2005 señalan que se ha alcanzado el objetivo de no tener a ningún paciente en espera quirúrgica más de 6 meses. Defensor de los Usuarios Se crea la figura del Defensor de los Usuarios en los términos fijados por el Decreto 88/2004, de 22 de octubre, regulador del Defensor de los Usuarios del Sistema Sanitario Público de las llles Balears. El Defensor de los Usuarios será un órgano independiente y autónomo adscrito a la Consejería de Salud y Consumo que se encargará de la defensa de los derechos reconocidos en la Ley 5/ 2003, de 4 de abril, de Salud de las llles Balears y en el resto de la normativa aplicable. El Defensor de los Usuarios tramitará y contestará las quejas que hayan sido admitidas. También le compete la formulación -de oficio o a instancia de los interesados- de propuestas, sugerencias o recomendaciones en cuestiones relativas a los derechos de los usuarios del Sistema Sanitario Público de les llles Balears. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA Las principales actuaciones del Defensor de los Usuarios serán: - Atender las quejas presentadas por los usuarios del Sistema Sanitario Público de las llles Balears; - Iniciar las investigaciones correspondientes para esclarecerlas; - Emitir un informe anual al Consejo de Salud sobre el resultado de sus actuaciones; - Elaborar los informes que le solicite la Administración Sanitaria en el ámbito de sus competencias; - Mantener una relación directa con la consejería competente en materia sanitaria y otras instituciones superiores en el ámbito autonómico, al objeto de trasladar las disfunciones y posibles mejoras en el Sistema Sanitario Público de las llles Balears; - Informar sobre cualquier otra circunstancia que considere relevante en el ámbito de sus competencias; Realizar todas las actuaciones que redunden en un mejor conocimiento por parte de los ciudadanos de sus derechos como pacientes a través de la elaboración de materiales divulgativos e informativos sobre la materia o cualquier otro mecanismo que lo asegure. 1 .2 PROFESIONALES Los profesionales tiene un papel fundamental dentro del Programa de Excelencia y los objetivos de éste deben contar con su apoyo ya que de ello depende el éxito de las actuaciones diseñadas. La plena asunción de competencias en materia sanitaria por parte de nuestra Comunidad Autónoma 21 y el marco jurídico que establece la Ley de Salud 5/ 2003 de las llles Balears suponen una oportunidad única para innovar en el ámbito de las relaciones entre los profesionales y las organizaciones en las que prestan su servicio, al tiempo que se avanza en la mejora de calidad de la atención que se ofrece a los ciudadanos. La ampliación de la oferta de servicios sanitarios, la mejora de la accesibilidad y la optimización de recursos, dentro de un marco de mejora de la calidad asistencial, debe ser dialogada y debe acompañarse de medidas encaminadas a fomentar la incentivación, estimular la superación profesional, mejorar el rendimiento y armonizar, no sólo la formación, sino también las condiciones de trabajo de los profesionales, y que ello resulte acorde con las responsabilidades que el desempeño de la profesión conlleva. Por todo ello, se establecen los siguientes objetivos específicos: 1. Promover la implicación de los profesionales con la organización, mediante el reconocimiento y la motivación del personal; 2. Desarrollar un plan de formación continua; 3. Fomentar las acciones de investigación e innovación; 4. Propiciar las relaciones con las distintas organizaciones del sector sanitario; S. Promover la formación en calidad; 6. Establecimiento de la carrera profesional. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA Motivación de los profesionales Un aspecto esencial en la política de personal de cualquier organización debe ser la búsqueda de elementos de motivación. En este punto, se considera prioritario: - Estudiar e implantar sistemas de carrera y promoción profesional que valoren los méritos profesionales, supongan un reconocimiento de la cualificación profesional y constituyan un elemento incentivador para todo el personal; - Introducir un plan de comunicación interno en calidad con el objetivo de generar vías de comunicación internas e información; - Promover el establecimiento de mecanismos que fomenten la participación de los profesionales en la organización y la gestión de los centros sanitarios públicos; - Propiciar la creación de mecanismos interdisciplinares que sirvan para dar a conocer las ideas y experiencias de los distintos profesionales implicados en la sanidad; - Crear grupos de intercambio de experiencias en el ámbito de la gestión en la sanidad pública a nivel nacional e internacional; - Realizar encuestas de satisfacción a los profesionales; - Organizar jornadas de coordinación e integración hospitalaria (Atención Primaria - Atención Especializada). Plan de formación continuada 22 La formación debe ser considerada como uno de los elementos estratégicos de mayor influencia en los objetivos de la calidad científico-técnica de la asistencia sanitaria. La Administración Sanitaria promueve la formación continuada de todos los profesionales sanitarios como un instrumento básico de reciclaje profesional y de mejora en la provisión de los servicios. La formación continuada de los profesionales constituye un objetivo esencial de la Consejería de Salud y Consumo, que fomentará la elaboración de planes de formación que tengan en consideración: - Las necesidades de los distintos grupos de pacientes, - Las necesidades de los profesionales, - Las necesidades de la organización. La Administración Sanitaria velará por el mantenimiento de niveles de calidad adecuados en las acciones formativas que se realicen en colaboración con las instituciones y organismos implicados. La formación continuada se contempla desde dos perspectivas: - El mantenimiento de la competencia para desarrollar las exigencias del puesto de trabajo que desempeñan los profesionales; - La capacitación continua en los requerimientos evolutivos de las profesiones y especialidades. El fomento de las acciones de investigación e innovación La investigación sanitaria y la innovación son consideradas elementos fundamentales que permiten mejorar la salud de la población. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA En este sentido, todos los centros y servicios sanitarios deben estar en disposición de favorecer la investigación en Ciencias de la Salud. Para el ejercicio de estas actuaciones, la Administración Sanitaria colaborará con la Administración Educativa, con la Universidad de las llles Balears, y con otras instituciones públicas y privadas con tal de crear centros, servicios u organismos dedicados a dar soporte científico y técnico al sistema sanitario. En cuanto a centros que fomentan y apoyan la investigación, cabe destacar el Instituto Universitario de Investigaciones en Ciencias de la Salud (IUNICS), la Fundación Mateu Orfila yel Centro Internacional de Medicina Respiratoria Avanzada (Fundación Caubet - CIMERA llles Balears). El IUNICS tiene como objetivo impulsar la investigación de la calidad en Ciencias de la Salud por la vía de unir y ordenar los esfuerzos y, al mismo tiempo, contribuir a identificar y dar respuesta a los problemas de salud de la Comunidad Autónoma de las llles Balears. También colaborará en la formación del personal sanitario de las islas en aspectos relacionados con la investigación en Salud, así como en la formación universitaria en las grandes áreas de conocimiento relacionadas con la salud. La Fundación Mateu Orfila es una fundación sin ánimo de lucro cuyo objetivo es promover y apoyar la investigación en las llles Balears, así como facilitar información y dar soporte técnico a los investigadores durante el desarrollo de los proyectos de investigación en los que participan. La Fundación pretende dotar a los investigadores de instrumentos de gestión y potenciar una investigación biomédica de calidad. La Fundación Caubet-CIMERA es una iniciativa del Gobierno de las llles Balears con el fin de crear un Centro Internacional de Excelencia para la Investigación transnacional en Medicina Respiratoria en las llles Balears. Además del Gobierno de las llles Balears, han intervenido en la creación y financiación de la Fundación la Unión Europea, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universidad de las llles Balears. 23 La misión de CIMERA es generar conocimiento relevante para mejorar la comprensión de las enfermedades respiratorias más comunes y trasladarla a la práctica clínica de la manera más rápida, eficiente y segura posible. Las principales acciones que desarrolla se centran en la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) y en el síndrome de apneas obstructivas del sueño (SAOS). Se aplicarán también tratamientos regenerativos de los tejidos pulmonares y aplicaciones tecnológicas que mejoren la calidad de vida de los enfermos. La Consejería de Salud y Consumo promoverá el reconocimiento de la dedicación a la investigación por parte de los profesionales cualificados y acreditados para ello. En este sentido, deberá promover un entorno capaz de fomentar y desarrollar la investigación en coordinación con los centros sanitarios, dando soporte técnico a los investigadores de esos centros, de forma que favorezca la incorporación de nuevos grupos de investigadores y que potencie la investigación de calidad en las áreas clínicas, de cuidados, epidemiológicas, tecnológicas y de gestión relacionadas con los temas de salud. Asimismo, se definirán perfiles y competencias precisas para la investigación que contribuyan a dar una formación integral a los futuros profesionales. Propiciar las relaciones con las distintas organizaciones del sector sanitario La Consejería de Salud y Consumo colaborará con las distintas organizaciones del sector sanitario (sindicatos, colegios profesionales, asociaciones y la patronal de la sanidad privada), dentro de sus respectivos ámbitos competenciales, básicamente en: - La formación de los profesionales sanitarios mediante la firma de convenios y la realización de acciones formativas; - La adopción de las medidas necesarias para evitar el intrusismo profesional y garantizar el cumplimiento de los requisitos exigibles en la actividad sanitaria que desempeñan; OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA - El establecimiento de acuerdos sobre criterios de valoración de la buena praxis profesional que incidan en el respeto de los derechos de los ciudadanos y en una mejora de la calidad de los servicios. Formación en calidad La formación en calidad es una de las herramientas básicas de cara a la implantación de un modelo de mejora continua de la calidad en la prestación de los servicios sanitarios. Está directamente relacionada con las actuaciones dirigidas a incrementar la implicación y motivación de los profesionales. Para ello, la Administración Sanitaria desarrolla, de manera permanente, cursos de formación específicos en calidad. Carrera profesional La Consejería de Salud establecerá el Plan de carrera profesional en los términos que establece la Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias (LOPS). La LOPS determina los aspectos esenciales del ejercicio de las profesiones sanitarias y regula tanto la formación pregraduada como la especializada y la formación continuada. La exigencia de esta última ha de tener especial influencia en el propio desarrollo, consolidación, calidad y cohesión del sistema sanitario. Por este motivo, desde la Consejería, se pretende diseñar las herramientas que garanticen dicha formación . La Ley también regula el desarrollo profesional y su reconocimiento. Se constituye un sistema de reconocimiento del desarrollo profesional consistente en el reconocimiento público, expreso y de forma individualizada, del desarrollo alcanzado por un profesional sanitario en base a sus conocimientos y su experiencia en las tareas esenciales, docentes y de investigación, así como en cuanto al cumplimiento de los objetivos asistenciales e investigadores de la organización en la que 24 presta sus servicios. 1.3 ACREDITACIÓN DE SERVICIOS Y PRÁCTICA CLÍNICA La acreditación es el sello de la calidad de un centro sanitario. Para alcanzar la acreditación se precisa una revisión externa por parte de una institución independiente que evalúa si se cumplen unos estándares definidos. Estos estándares son públicos y representan la excelencia en el funcionamiento. La acreditación permite mostrar a la sociedad que se ofrece una asistencia de calidad. La acreditación comporta las siguientes ventajas para los centros sanitarios: - Desarrolla un enfoque asistencial que tiene al paciente como eje central y, por tanto, los estándares y su evaluación están centrados en él; - Introduce un modelo de centro asistencial dinámico y participativo que se deriva del análisis de las mejores prácticas; - Representa un proyecto de mejora común para los directivos y profesionales; - Ofrece un reconocimiento internacional. En nuestra Comunidad Autónoma contamos con centros sanitarios que disponen de un reconocido nivel en materia de certificación y otros que están iniciando este camino. Desde la Consejería de Salud y Consumo, se desarrollarán líneas de trabajo que avancen en el modelo de evaluación y acreditación sanitaria de las llles Balears con el fin de crear un sistema de gestión de calidad global. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA 1.4 SEGURIDAD DE PACIENTES Y PROFESIONALES La seguridad de los pacientes y de los profesionales se configura como uno de los principios fundamentales del Sistema de Salud. Numerosos estudios e informes oficiales elaborados en países desarrollados revelan que la mortalidad, la morbilidad y los costes directos e indirectos atribuibles a eventos adversos son elevados. Organizaciones gubernamentales y no gubernamentales de diversos países y organismos internacionales, como la Organización Mundial de Salud, ya han desarrollado políticas, emitido recomendaciones, creado comisiones técnicas y puesto en marcha planes específicamente dirigidos a registrar los eventos adversos, monitorizarlos, evaluarlos y prevenirlos y, de este modo, mejorar notablemente la seguridad de la atención médica. Ante esta evidencia, se hace necesario adoptar medidas eficaces y concertadas para reducir el número de eventos adversos derivados de la atención sanitaria y sus repercusiones en la vida de los pacientes. La Consejería de Salud y Consumo ha diseñado las siguientes actuaciones con el fin de mejorar la seguridad de los pacientes y la calidad de la atención de la salud: • ANÁLISIS DE LA INCIDENCIA DE EVENTOS ADVERSOS - Estimar el número de incidencias de eventos adversos que se producen en los hospitales de las llles Balears; - Analizar el número de pacientes víctimas de eventos adverso; - Describir sus causas; - Evaluar los efectos negativos que han producido en el paciente (prolongación de la estancia, incapacidad, etc.); - Establecer un sistema que permita prevenir y reducir la incidencia de efectos adversos. • FORMACIÓN DE PROFESIONALES Y TÉCNICOS 25 Se formará en gestión de riesgos y seguridad de pacientes a los profesionales y técnicos de los hospitales públicos y los centros sanitarios de Atención Primaria de las llles Balears y la Consejería de Salud y Consumo. • BIOSEGURIDAD Y MINIMIZACIÓN DE INFECCIONES NOSOCOMIALES Las infecciones nosocomiales son, hoy en día, una de las principales causas del incremento de las estancias y las complicaciones en el ámbito de la asistencia sanitaria que afectan a los pacientes, a los visitantes y al personal. Su reducción contribuye, sin duda alguna, a mejorar la calidad en la asistencia. El riesgo biológico es el más frecuente entre los riesgos laborales de los trabajadores de la salud. La Dirección General de Planificación y Financiación, la Dirección General de Evaluación y Acreditación y el Servicio de Salud las llles Balears, de acuerdo con sus competencias, han planteado la formación en seguridad clínica de los pacientes en el ámbito asistencial sanitario. • SISTEMAS DE IDENTIFICACIÓN INEQUÍVOCA DE PACIENTES INGRESADOS La identificación inadecuada de los pacientes es una causa importante de problemas y complicaciones asociada a errores en la asistencia. Se analizará el grado de implantación de los sistemas de identificación en los diferentes centros sanitarios de las llles Balears y en las áreas en que ya está implantado. Más adelante, se priorizarán las actuaciones que permitan asegurar la implantación universal de las prácticas básicas de identificación como, por ejemplo, el uso de pulseras irrompibles y seguras que contenga los datos esenciales. • CREACIÓN DEL GRUPO ASESOR DE PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA INFECCIÓN OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA • PARTICIPACIÓN EN EL GRUPO TÉCNICO DE SEGURIDAD DE PACIENTES DE LA AGENCIA DE CALIDAD DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD En el desarrollo de estas actividades las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación (TIC) juegan un papel importante. Es innegable que las TIC permiten simplificar y mejorar la actividad de los profesionales y los centros sanitarios, además de facilitar la introducción de herramientas de gestión clínica, de control, de seguimiento; en definitiva, las TIC nos ayudarán a mejorar las tareas asistenciales y el conocimiento de los indicadores de los procesos asistenciales. Todas estas medidas son de aplicación en el entorno de influencia de los servicios asistenciales. Por ello, desde el año 2004, el Servicio de Salud de las llles Balears ha ido adoptando progresivamente diversas medidas relacionadas con la mejora de la seguridad de los pacientes. En los contratos de gestión de todos los hospitales se han incluido indicadores y acciones dirigidos a monitorizar riesgos y a evaluar el nivel de seguridad de la atención prestada. En uno de los cincos hospitales públicos de esta Comunidad Autónoma se ha creado una comisión de seguridad de los pacientes y uno de ellos ya dispone de una comisión de toxicovigilancia . Asimismo, varios hospitales han implantado el Programa de Indicadores de Calidad Asistencial (PICA), que permite el cálculo anual de las tasas de complicaciones, mortalidad y readmisiones ajustadas por riesgo. No obstante, estas medidas deben mejorarse para garantizar tanto una monitorización integral y robusta de todas las vertientes de la seguridad de los pacientes, como la implantación de medidas adecuadas de prevención de los posibles eventos adversos o de un sistema de registro y notificación adecuado. Por ello, en 2005 el Servicio de Salud de las llles Balears comenzó a dar los primeros pasos encaminados a implantar un Plan Integral de Seguridad de los Pacientes, integral en el sentido de incluir todas las medidas y abarcar todas las áreas que deben conformar un programa efectivo de esta naturaleza. Dicho Plan empezó a desarrollarse en octubre de 200S 26 y se están acometiendo distintas actividades, que en esta primera fase sólo abarcan dos áreas críticas de los cinco hospitales públicos del Servicio de Salud: urgencias y cuidados intensivos. En 2006, el Servicio de Salud pretende finalizar las acciones emprendidas en esos dos servicios, extenderlas a finales de año a otros servicios, y, sobre todo, comenzar a desarrollar acciones y tomar medidas que comprometan a todos los profesionales de los centros hospitalarios, a sus equipos directivos y a los pacientes, desde una perspectiva global de la seguridad del paciente. Estos planteamientos y actuaciones se realizan en convergencia con los proyectos del Ministerio de Salud y Consumo recogidos en el marco de las Políticas de Cohesión y Calidad del Sistema Nacional de Salud. 1.5 PROMOCIÓN Y PREVENCIÓN DE LA SALUD La Consejería de Salud y Consumo diseña planes y actividades cuya finalidad es la promoción y prevención de la salud de los ciudadanos. Dentro de estas actuaciones cabe destacar: - La creación del Centro de Respuesta Inmediata sobre Drogodependencias y Adicciones (CRIDA. 902 075 727); - La campaña "Verano con salud"; - El Plan de lucha contra el tabaquismo; - El Programa de detección precoz de cáncer de mama; - El Plan de lucha contra la tuberculosis (control y prevención); - La campaña de vacunación contra la gripe; - La campaña informativa sobre gripe aviar; - La campaña de educación sexual; - Campañas de hábitos saludables (correcta alimentación, ejercicio físico) . OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA Para que toda esta información llegue al ciudadano de una forma ágil y sencilla, la Consejería de Salud y Consumo ha creado el "Portal Salut" en Internet ( www.portalsalut.caib.es ). El "Portal Salut" tiene como finalidad facilitar el acceso a la información del mundo sanitario para promover la educación para la sal ud. A través de este portal, la Consejería de Salud y Consumo quiere aprovechar la oportunidad que ofrece Internet y las nuevas tecnologías para dar a conocer todos aquellos temas relacionados con la salud que puedan ser de interés para los ciudadanos y para los profesionales de la salud. El portal mejora la accesibilidad del ciudadano a los contenidos sobre la sa lud, convirtiéndose en una herramienta eficaz para la promoción de la educación sanitaria en un único entorno especializado. Así mismo, los profesionales de la salud podrán encontrar aquellas cuestiones que más les interesen a través de las distintas áreas temáticas que se han incorporado en el portal (investigación, farmacia, documentación biomédica, seguridad alimentaria, etc.) o accediendo a fuentes de datos de otros organismos. 1 .6 COOPERACIÓN CON LA SOCIEDAD CIVIL: ESTRATEGIAS Y ALIANZAS La cooperación con la sociedad civil se materializa a través de la suscripción de acuerdos o convenios. El objetivo de estas colaboraciones es promover el desarrollo mutuo en beneficio de la salud de los ciudadanos. Colegio Oficial de Médicos Los objetivos del Convenio entre la Consejería de Salud y Consumo de las llles Balears y el Colegio Oficial de Médicos son, entre otros: - Promover la formación médica continuada. 27 - Fomentar el uso de aplicaciones tecnológicas en el área médica. - Poner en marcha acciones tendentes a la racionalización de la prescripción farmacéutica . - Contribuir al desarrollo de la implantación de las innovaciones tecnológicas en el área de la historia clínica, el consentimiento informado y las instrucciones previas. - Favorecer la implantación de nuevas tecnologías. - Desarrollar el Programa de Atención Integral Médico-Enfermo (PAIME). Colegios oficiales de Enfermería La Consejería de Salud y Consumo del Gobierno de las llles Balears y el Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería de España han firmado un convenio marco de colaboración. El objetivo del convenio es establecer fórmulas de colaboración entre las partes firmantes para el desarrollo de programas y actuaciones en las siguientes áreas: - Desarrollo profesional. - Calidad y excelencia de la práctica profesional. - Atención profesional. Colegio Oficial de Fisioterapeutas Convenio de colaboración entre la Consejería de Salud y Consumo y el Colegio Oficial de Fisioterapeutas de las llles Balears para el fomento y desarrollo de actividades de formación y promoción de la profesión de fisioterapeutas. Los objetivos del convenio son: - Reconocer el interés sanitario de los actos científicos realizados por el citado colegio y que tengan por objeto promover el estudio, la difusión, la formación o la especialización en la ciencia y técnica relacionada con la salud; OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA - Prestar apoyo para su realización mediante la aportación de aulas, medios técnicos y personal especializado; - Tomar las medidas necesarias para la realización de prácticas en centros sanitarios dependientes de la Consejería. El Colegio de Fisioterapeutas, a su vez, organizará actividades de formación y colaborará en la elaboración de informes, además de aportar los informes que requiera la Consejería. Convenios de colaboración con los ayuntamientos Convenio tripartito (Servicio de Salud, Ayuntamiento y la entidad financiera) para la implantación y desarrollo de centros de Atención Primaria: centros de salud y consultorios. Fundación Avedis Donabedian La Consejería de Salud y Consumo y la Fundación Avedis Donabedian han firmado un convenio marco de colaboración. Se ha de establecer un amplio marco de colaboración en cualquiera de los ámbitos relacionados con la calidad asistencial y de atención de los pacientes en los centros sanitarios públicos y, en especial, facilitar el intercambio de documentación e información que pueda ser de utilidad para ambas partes, con la finalidad de optimizar los esfuerzos de ambas instituciones. Los ámbitos de cooperación que se instrumentalizarán en este primer convenio de colaboración específico son los siguientes: Fomento de la innovación en calidad asistencial y de la seguridad del paciente mediante 28 colaboraciones en el ámbito docente y la investigación. - Fomento del debate y el intercambio de información y experiencias sobre aquellos temas que puedan beneficiar a ambas instituciones, como guías clínicas, indicadores de calidad, aspectos ligados a la satisfacción de los pacientes y ciudadanos, difusión de alertas, etc. Fundació La Caixa Es una institución de naturaleza no lucrativa y social cuyo objetivo fundacional es realizar obras sociales, además de fomentar el ahorro y la inversión. Se ha formalizado una colaboración entre La Caixa y la Consejería de Salud y Consumo para llevar a cabo proyectos sociosanitarios. En este marco, se está desarrollando el proyecto de Cibera u las en los hospitales Son Llatzer, Manacor y Son Dureta, y está prevista su instalación en Inca, Can Misses y Menorca. Fundación Kovacs y UIB Convenio de colaboración entre la Consejería de Salud y Consumo, la Fundación Kovacs y la Universidad de las llles Balears para impulsar una línea de estudio sobre el dolor de espalda en la población infantil. Centre Balears Europa Convenio de colaboración entre la Consejería de Salud y Consumo y el Centre Balears Europa con el objetivo general de dar información especializada sobre la actualidad europea en el marco sanitario y del consumidor y, más concretamente, dar un servicio que contemple el seguimiento de nuevas convocatorias y la selección de las de mayor adecuación a los intereses de esta Consejería; propuesta y recepción de proyectos, estudio de su viabilidad, búsqueda de OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA socios, seguimiento, tramitación y gestión del proyecto y, nexo de unión entre los socios. Todo ello, junto con la elaboración de informes especializados entorno a la salud en un contexto europeo. UIB y otras universidades Se realizarán convenios de colaboración con la UIB o con otras universidades para realizar cursos de formación continua para los profesionales de la Consejería de Salud y Consumo. Entidades financieras Convenio de colaboración entre la Consejería de Salud y Consumo y"Sa Nostra"Caixa de Balears para la mejora en los centros de atención al drogodependiente (CAD) en el marco del Plan autonómico de drogas. Colaboración con la Caja de Ahorros del Mediterráneo para ejecutar el proyecto CAM-nadons para la distribución de material informativo en materia de promoción de la salud de los recién nacidos de las llles Balears. El objetivo del proyecto es fomentar la información en materia de promoción de la salud de todos los recién nacidos de las llles Balears dirigida a los padres, así como promover la divulgación de material didáctico a todos los centros públicos y privados donde se produzcan nacimientos. Aseguradoras y mutuas Convenio con la Asociación de Mutuas de Accidentes de Trabajo (AMAT) para la mejora de prestaciones de la IT. Convenio con el Centro Superior de Investigación en la Seguridad Clínica del Paciente 29 La finalidad de este convenio es mejorar la seguridad de los pacientes. Convenios con otras comunidades autónomas Extensión de los convenios de colaboración existentes y realización de nuevos acuerdos. OBJETIVOS DEL PROGRAMA DE EXCELENCIA 2 INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS La Consejería de Salud y Consumo ha desarrollado en estos últimos años una serie de iniciativas con el objetivo de mejorar la calidad de la sanidad balear, dotándose de una serie de estructuras que han diseñado y desarrollado dichas actividades. Sus ejes de actuación han sido completar la formación de los profesionales, trasladar la calidad a las actuaciones preventivas y asistenciales de la CA y englobarlas en el Programa de Excelencia. De esta manera, sus proyectos tienen por objeto: 1. Introducir el concepto de calidad asistencial dentro de la práctica clínica habitual; 2. Avanzar en el desarrollo de un modelo que garantice la prestación de una asistencia sanitaria de calidad; 3. Implementar actuaciones de acreditación en centros y servicios; 4. Planificar iniciativas formativas de máximo nivel para crear y potenciar un grupo de profesionales altamente cualificados que lideren el proceso de implantación. En el año 2004 se constituyó el Grupo de Trabajo de Calidad Asistencial, coordinado por la Dirección General de Evaluación y Acreditación y por la Dirección General de Planificación y Financiación, y compuesto por representantes de todas las direcciones generales de la Consejería, el Servicio de Salud, los hospitales públicos y las gerencias de Atención Primaria de Mallorca y del 061. Su objetivo es la definición de directrices sobre calidad en el ámbito de la Consejería, para lo cual plantea dos iniciativas principales: un Plan de formación en calidad y la elaboración e implantación del Programa de Excelencia 2006-2007. El año 2005 ha servido para seguir desarrollando las estructuras básicas de los recursos humanos y técnicos, convenios de colaboración y formación del personal de la Consejería en conceptos básicos sobre calidad. Además de este grupo de trabajo, tanto la Consejería de Salud y Consumo como el Servicio de Salud de las llles Balears han desarrollado una serie de planes y actividades cuyo objetivo ha sido mejorar la calidad de la sanidad balear. Asimismo, se ha dotado de una serie de estructuras para articular todas las iniciativas en este campo. ACTIVIDADES DESARROLLADAS 33 Plan de Salud 2003-2007 El Plan de salud define las políticas de salud y de servicios sanitarios y constituye el marco de referencia para todas las actuaciones en el ámbito de la salud de las llles Balears. Establece la orientación del sistema sanitario, identifica los problemas y las principales necesidades, define las áreas de actuación y orienta las estrategias de intervención. Los objetivos del Plan pueden resumirse en los puntos siguientes: - Mejorar la salud de la población, favorecer, mejorar, y alargar la calidad de vida de los pacientes, mejorar la capacidad funcional y promover la inserción de las personas que lo necesiten. - Reducir las desigualdades en salud y los desequilibrios territoriales. - Disminuir la incidencia, la prevalencia y la mortalidad en las llles Balears. Para conseguir estos objetivos se han puesto en marcha estrategias destinadas a: - Promover una mejor salud y actuar sobre sus determinantes. Mejorar la continuidad asistencial y la calidad de unos servicios sanitarios orientados al ciudadano. - Asegurar la equidad en el acceso a los servicios sanitarios. - Mejorar la formación y la investigación en aquellas áreas que permitan avanzar en el conocimiento y el desarrollo de los profesionales, así como en la salud individual y colectiva de los ciudadanos. - Desarrollar unos sistemas de información que permitan conocer mejor la situación sanitaria de las llles Balears, su seguimiento y evaluación. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS Plan de Humanización de la Atención Sanitaria 2004-2005 El Plan de Humanización recoge las medidas que se han tomado para crear un sistema sanitario público que, además de ofrecer un servicio esencial para la comunidad con criterios de eficiencia y calidad, busca incorporar la satisfacción del usuario. El Plan de Humanización fijaba cinco objetivos básicos: 1. Mejorar la satisfacción percibida por el usuario. 2. Favorecer la accesibilidad al sistema sanitario. 3. Mejorar el acceso a la información por parte del usuario. 4. Incrementar la comodidad de los centros. S. Favorecer que la relación con el usuario sea lo más personalizada posible. Actualmente se siguen desarrollando las iniciativas implantadas por el Plan de Humanización. Plan Estratégico de sistemas de información del Servicio de Salud 2004-2007 El objetivo de este Plan es situar al conjunto del Servicio de Salud en la sociedad de la información mediante el uso de las nuevas tecnologías. El Plan pretende, a través del uso de nuevas herramientas: - Mejorar la accesibilidad de los ciudadanos a los servicios mediante el desarrollo del "call center" para cita previa. - Ofrecer transparencia en la gestión a través de sistemas como el EIS (Enterprise lnformation System), Datawarehouse, ect. 34 - Asegurar la continuidad asistencial implantando la historia de salud electrónica del ciudadano. - Mejorar la práctica asistencial. - Garantizar la equidad en la práctica asistencial incorporando un sistema único para la gestión del diagnóstico y el almacenamiento por la imagen. - Eficiencia en la prestación de servicios mediante la implantación de los sistemas adecuados para la gestión económica y de recursos humanos. - Garantizar la seguridad y la confidencialidad. - Implantar la receta electrónica. Plan de Infraestructuras Sanitarias 2004-201 O Adecuar y modernizar las infraestructuras sanitarias a las necesidades de los ciudadanos de las llles Balears es uno de los principales retos de la Consejería de Salud y Consumo. La necesidad de acometer esta reforma de un modo racional y metodológico impulsó la elaboración del Plan de Infraestructuras Sanitarias 2004-201 O, presentado en el Parlamento en octubre de 2004. Los objetivos del Plan de Infraestructuras Sanitarias se centran en: 1. Las inversiones dentro de la red de infraestructuras sanitarias públicas de la Comunidad Autónoma de las llles Balears durante el periodo 2004-201 O como un instrumento de planificación y programación de infraestructuras. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS 2. Las formas de financiación propuestas para llevar a término estas inversiones, incorporándose fórmulas que puedan ejecutarse en función de las necesidades reales y que puedan financiarse a largo plazo según la esperanza de su vida útil, además de controlar los niveles de endeudamiento. Los resultados actuales de desarrollo del Plan nos permiten afirmar que las previsiones iniciales se pueden alcanzar y es previsible que dentro de cuatro años la red asistencial de nuestra comunidad haya sido capaz de superar un importante déficit de infraestructuras sanitarias que ha marcado históricamente el devenir del sistema público en las llles Balears. Plan Sociosanitario de las llles Balears (200S-201 O) El Gobierno de las llles Balears ha desarrollado e iniciado la implantación de un Plan Sociosanitario que responda a los retos que debe afrontar la sociedad actual y que engloba los cambios epidemiológicos, la longevidad, la dependencia y la utilización de las nuevas tecnologías en los diagnósticos, los tratamientos y la asistencia. El objetivo prioritario del Plan Sociosanitario es mejorar la calidad de vida de las personas de las llles Balears, dando respuestas a los diferentes colectivos que se encuentran en situación de dependencia y a sus familiares, y generando así una cultura de la atención considerada desde la perspectiva biopsicosocial. El Plan Sociosanitario de les llles Balears persigue: - Humanizar y personalizar los cuidados, optimizar su rendimiento y generar la máxima satisfacción social posible. - Crear y diversificar los recursos, que deben responder a criterios objetivos de planificación, surgidos del análisis de los indicadores de necesidad obtenidos a partir de un enfoque global del 35 sector social y sanitario que genera dependencia. - Desarrollar, de forma integral, un nuevo ámbito sociosanitario que no se limite a conciliar los servicios sociales y los sanitarios, sino que tenga personalidad propia en todos sus ámbitos. - Unificar la puerta de entrada a los servicios sociosanitarios para obtener la atención idónea en cada caso. - Lograr la máxima satisfacción de los usuarios y de las familias y aumentar su percepción de seguridad y continuidad sobre el sistema. - Trabajar hacia la excelencia en la calidad de los servicios sociales y la atención sociosanitaria. El Plan sociosanitario de las llles Balears nace con la voluntad y el compromiso de asumir los objetivos de calidad asistencial máxima, de humanización de la asistencia, de aproximación de los recursos a las personas y a la consideración participativa y proactiva de las familias, amigos y asociaciones. En el futuro se prevé la creación de la Unidad de Tránsito del Hospital Universitario Son Dureta. Esta unidad está orientada a la rehabilitación de los enfermos con lesión cerebral o medular en fase subaguda hasta que pueden ser traslados a un centro de neurorehabilitación. Además, con el objetivo de garantizar la reorientación de los servicios sociosanitarios hacia las patologías crónicas más preva lentes, se elaborarán e implantarán 1O n uevos programas asistenciales sociosanitarios que abordarán temas que abarcarán un amplio espectro de atención en: los cuidados paliativos, las pluripatologías, el ICTUS, la deshabituación alcohólica, las enfermedades respiratorias crónicas, la dietética y nutrición, la ortogeriatría, la rehabilitación cardiaca, las unidades de valoración de atención sociosanitaria (UVASS) y la rehabilitación. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS El Plan contempla también una serie de inversiones específicas en el ámbito sanitario para adecuar y mejorar las instalaciones de GESMA. Fundación Banco de Sangre y Tejidos de las llles Balears La Fundación Banco de Sangre y Tejidos de las llles Balears realiza una importante labor en gestión de calidad. El Banco de Sangre está acreditado técnicamente por la Sociedad Española de Transfusión Sanguínea (SETS), lo que implica la utilización de las técnicas más avanzadas y especializadas en todos los procedimientos de laboratorio, fraccionamiento, conservación y distribución de los productos sanguíneos, que ofrecen una garantía de calidad y seguridad para su posterior uso transfusional. La Fundación obtuvo la certificación ISO 9002 en el 2001 y su recertificación en noviembre del 2002. Además, en el año 2004, consiguió la certificación de calidad ISO 9001 :2000. Respecto a la donación y el trasplante de tejidos, el hecho más destacado del año 2004 ha sido la incorporación del Hospital de Manacor como centro extractor de córneas. Por último, cabe destacar la puesta en marcha del Programa de obtención de sangre de cordón umbilical y los esfuerzos realizados para favorecer la formación continua de profesionales que participan en los procesos de donación y trasplante. Banco de leche Materna Desde julio de 2001, la Fundación Banco de Sangre y Tejidos de las llles Balears dispone del primer y único banco de leche materna de España, convirtiéndose así en un servicio de referencia que se encarga de recoger, procesar, almacenar y dispensar este producto biológico a niños con 36 necesidades alimenticias especiales. El Banco de Leche Materna tiene la finalidad fundamental de recibir, conservar y distribuir la leche materna. Dirección General de Salud Pública SEGURIDAD ALIMENTARIA En 2002, la Dirección General de Salud Pública de la Consejería de Salud y Consumo inició un Plan de Excelencia cuyo objetivo fue contribuir a la protección de la salud de los ciudadanos por medio de la reducción de los riesgos de patologías derivadas de la alimentación a través de la eficiencia de los sistemas de control oficial. Para ello, el equipo de auditores del Servicio de Seguridad Alimentaria puso en marcha una serie de medidas tendentes a garantizar la adecuada implantación de un sistema de control de alimentos. Los esfuerzos realizados durante años por este equipo de auditores se vio recompensado con el Premio Balear de Excelencia de 2004. ACREDITACIÓN DEL LABORATORIO El Laboratorio de Salud Públ ica de Palma tiene implantado un sistema de gestión de la calidad dirigida a obtener la declaración formal de su competencia técnica para la realización de ensayos. La acreditación supone el reconocimiento de la calidad de los ensayos realizados y fomenta la confianza en ellos por parte de las diferentes partes implicadas. El sistema de calidad está basado en la norma UNE-EN-ISO/CEI 17025. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS A lo largo de 2005, se han realizado actividades tales como la: - Revisión de la documentación del sistema, - Elaboración de procedimientos para asegurar la calidad de los ensayos, - Elaboración de procedimientos técnicos de métodos de ensayo, - Elaboración de planes y programas, - Validación y el cálculo de incertidumbres de métodos de ensayos. En 2006, se espera cumplir con los requisitos necesarios para la implantación del sistema y solicitar la acreditación a ENAC. Dirección General de Farmacia En 2005, la Dirección General de Farmacia desarrolló, en relación a las propuestas del modelo EFQM, un modelo de gestión integral que tiene como objetivo implantar una herramienta que permita, desarrollar la excelencia. Para llevar a cabo este proyecto, se impartió formación en el modelo EFQMa los técnicos de dicha dirección, posteriormente se realizó un diagnóstico de la situación actual y se ha procedido al desarrollo del plan de acción para las áreas de mejora detectadas durante la fase de diagnóstico. La Dirección General de Farmacia ha desarrollado su mapa de procesos, estructurando el mismo en procesos estratégicos, nucleares y de soporte. Para el desarrollo de cada uno de los procesos se han identificado distintos procedimientos, los cuales han sido documentados a partir de las fichas de procesos y los correspondientes protocolos normalizados de trabajo (PNT). En mayo de 2006 se editó la Carta de servicios para dar a conocer a todos los usuarios los servicios y compromisos que asume la Dirección General de Farmacia y actualmente se está desarrollando un Plan estratégico, identificando la misión, la visión, los objetivos estratégicos y las actividades prioritarias. 37 Servicio de Salud de las llles Balears Desde 2005, el Servicio de Salud de les llles Balears está aplicando en los servicios centrales (SC) el Plan de calidad basado en el modelo EFQM. Durante ese año se realizó una evaluación externa y una autoevaluación, en las que se detectaron áreas de mejora, y se diseñaron planes de acción que culminaron en el Plan de gestión. Los objetivos alcanzados por dicho Plan han sido evaluados durante 2006. Del proceso de evaluación surgió el Plan de Calidad 2005-2007, que implica a todas las direcciones del Servicio de Salud. La aplicación de este Plan se ha traducido en mejoras tanto para los usuarios como para la organización interna del Servicio de Salud, al promover acciones formativas para todo el personal y conseguir que aumente el número de trabajadores implicados en el Comité de Calidad y en los cuatro grupos de mejora creados. Se ha potenciado la accesibilidad de los ciudadanos al Servicio de Salud a través de planes de mejora de las instalaciones y de los procesos de atención al ciudadano. Al cierre del ejercicio 2005, se iniciaron las encuestas de valoración de los servicios prestados desde el Servicio de Salud entre organizaciones del Gobierno de las llles Balears, proveedores, organismos privados, fundaciones y medios de comunicación, además de otras organizaciones internas del Servicio de Salud. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS Hospital Universitario Son Dureta El Hospital Universitario Son Dureta establece una política de calidad que se articula a través de las siguientes líneas estratégicas: - Impulsar la cartera de servicios del hospital. - Avanzar en la creación de un cultura de seguridad clínica. - Abordar la gestión de procesos asistenciales. - Mejorar la organización interna para facilitar el trabajo de los profesionales. - Mejorar las estrategias de comunicación interna y reconocimiento de los profesionales. - Fomentar la ambulatorización de procesos médicos y quirúrgicos. - Avanzar en la coordinación y cooperación con la Atención Primaria y con otros profesionales de la salud. - Analizar la planti lla de hospita l en relación a su relación como hospital de referencia . - Mejorar la calidad de los datos y de los sistemas de información. En función de lo anterior, el hospital ha establecido los siguientes proyectos de calidad asistencial : 1. Evaluación del modelo de gestión del hospital con el modelo de excelencia FQM. 2. Proyectos de seguridad del paciente. 3. Proyectos de mejora de la planificación asistencial utilizando las vías clínicas (gestión del paciente). 4. Implantación de la gestión de los procesos asistenciales. 5. Utilización de la herramienta "Seis Sigma" para la mejora de los procesos asistenciales y no asistenciales. "Seis sigma" es una estrategia de negocio que se basa en el enfoque hacia el cliente y que basa la gestión, en datos y hechos. 6. Acuerdos de objetivos entre las comisiones clínicas y la Dirección Médica. 38 7. Proyectos de mejora asistencial. Todas las actuaciones llevadas a cabo en calidad han tenido la siguiente recompensa en forma de premio y reconocimiento público: - Premio Top 20 "Benchmark para la excelencia" (2005). - Premio Top 20 "Benchmark de Obstreticia" (2005). - Premio Profesor Barea: "El Gestor del Paciente" (2006). Modalidad: Centros sanitarios como empresas de servicios: gestión global. Fundación Hospital Son Llatzer La Fundación Hospital Son Llatzer, en su camino hacia la excelencia, ha puesto en marcha una serie de actuaciones con el fin de trabajar bajo los criterios de la calidad total y la mejora continua. Se identificarán una serie de áreas de mejora a partir de un análisis de la situación del funcionamiento del hospital desde el punto de vista de la calidad que, posteriormente, se trasladarán al pacto de objetivos con las diferentes unidades. La metodología empleada incluye la autoevaluación según el modelo europeo EFQM. Además, el hospital está formalizando las actuaciones necesarias para obtener la certificación ISO 9001 /2000 en el: - Servicio de Informática. - Servicio de Hematología (Banco de Sangre). - Servicio de Control de Gestión . Para evaluar, dirigir y supervisar las actividades relacionadas con la calidad en el hospital se han creado comisiones, subcomisiones y grupos de trabajo de calidad por áreas y servicios. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS El reconocimiento público de estas actividades encaminadas a la mejora de la calidad ha llegado desde diversos ámbitos, como se recoge en la siguiente relación : - Encomienda con la placa de la Orden Civil de Sanidad, otorgada por el Ministerio de Sanidad (2003) - Premio Nacional a la Innovación en gestión y Administración Sanitaria. Escuela Nacional de Sanidad del Instituto de Salud Carlos 111 , Bearing Ponit y Diario Médico - Premio Benchmarck del Área de Cirugía Digestiva (2003). - Premio de excelencia Algosnet a la unidad de Oncología (2003). - Mención especial de Europe Awards for Públic Admnistration (2004) . - Premio Benchmark de los Top 20 del área de Obstetricia (2004). - Premio Benchmark de lassist 2004 a todo el hospital. - Primer premio de los premios a las mejores prácticas en administración electrónica, categoría "Uso de la Tecnología en el sector sanitario" otorgado por el Diario Expansión, T-Systems y el grupo editorial Recoletos. - IDC EMEA 2005 Award for ICT lnnovation and Business Transformación (2005). - Acreditación de Calidad de la práctica transfusional y del sistema de gestión de calidad otorgado por el CAT de la Sociedad Española de Hematología. Julio 2006. Fundación Hospital de Manacor La Fundación Hospital de Manacor (FHM) decide acometer, en 1998, el desarrollo de su Plan de calidad total. Los puntos de apoyo de inicio del Plan fueron : Formación del equipo directivo y de los responsables de las áreas clínicas y de los servicios, tanto asistenciales como no asistenciales, en el modelo europeo de calidad (EFQM); Realización de un ejercicio de autoevaluación de la FHM a partir del modelo anteriormente mencionado; Estructuración del sistema de calidad de la Fundación en aras a conseguir una certificación externa contra el modelo ISO 9001 ; 39 Desarrollo de un mapa de procesos, asistenciales y no asistenciales, del hospital, como herramienta de sintetización y homogenización asistencial. Los servicios certificados por AENOR con la Norma ISO 9001 :2000 de sistemas de gestión de calidad son los siguientes: - Anatomía Patológica - Radiología - Sistemas de Información - Hemodiálisis (informática) - Admisión - Farmacia - Psiquiatría - UCSI - Ginecología/Obstetricia - Esterilización - Laboratorio - Cirugía General y Digestiva - Almacén de Suministros Actualmente, se están desarrollando los sistemas de gestión de la Calidad en: Cirugía General, Quirófano, Recursos Humanos, Prevención de Riesgos Laborales (contra OHSAS 18001) y en el Área de Hospitalización. Otras áreas de desarrollo son: - Certificación según la ISO 14001 :96 del sistema de gestión medioambiental. - A partir de la anterior, desarrollo de la metodología inicial para la obtención de la acreditación INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS EMAS (Sistema Europeo de Gestión Medioambiental). - La certificación según la OHSAS 18001 permitirá la evolución hacia un sistema integrado de gestión. Como consecuencia de todos los esfuerzos depositados en garantizar la calidad, la Fundación ha recibido los siguientes premios: - Premio Top 20 de IASIST (año 2000, 2001 y 2002). - Premio Avedis Donabedian a la mejor Memoria de Calidad (2001). - Premio Top 20 de IASIST"Benchmark de Traumatología y Ortopedia" (año 2002). - Premio Top 20 de IASIST "Benchmark de unidades de cardiología" (2003). - Premio Top 20 de IASIST"Benchmark de Obstetricia" (2005). - Premio "Medio Ambiente" 2005 del Consell de Mallorca, en la categoría de "Entidades Locales". - Reconocimiento del IDI (Instituto de Desarrollo Industrial), de la Consejería de Industria y Energía del Gobierno de las llles Balears, en el Premio de Excelencia de 2004. GESMA (Gestión Sanitaria de Mallorca) Gesma inicia sus actividades en el marco de la calidad al mismo tiempo que se ha desarrollado su esquema de funcionamiento especializado en el campo sociosanitario. La organización fundamenta su modelo de gestión de la calidad total en tres aspectos: 1. Formación del equipo directivo según el Plan de Formación de Gestión de la Calidad diseñado por la Consejería de Salud y Consumo. 2. Adhesión al modelo EFQM a través del IDI (Instituto de Innovación - Consejería de Comercio e Industria) y realización de la primera autoevaluación externa en junio 2006. 3. Puesta en marcha de la Comisión de Calidad, presidida por la Gerencia de Gestión Sanitaria de Mallorca como órgano rector de la política de calidad de la organización. 40 Como consecuencia de lo anterior, la Comisión de Calidad ha establecido un plan de despliegue progresivo del modelo EFQM que favorezca la integración de las diferentes actuaciones asistenciales y no asistenciales así como la implicación de los profesionales y trabajadores en esta nueva etapa. Como hechos a destacar en el conjunto de la organización relacionados con la gestión de la calidad, se pueden señalar los siguientes: a- En el Área Médica se han elaborado los diferentes Programas Sociosanitarios (Convalecencias de Ortogeriatría, lctus, General y Subagudos, además de contar con Cuidados Paliativos y Hospital de Día), según las directrices generales del Plan Sociosanitario del Gobierno de las llles Balears, que analiza aspectos tales como la cronicidad, la dependencia y el envejecimiento. b- En el Área de Enfermería destacamos la implantación y consolidación del Proceso de Atención Enfermero (PAE), que incluye: - Valoración individualizada al ingreso. - Plan de cuidados individualizado consensuado con paciente/familiar. - Informe de alta de Enfermería para garantizar la continuidad de cuidados en otros niveles asistenciales; - Educación sanitaria al cuidador informal; - Seguimiento telefónico al alta; - Seguimiento del duelo; - Carta de servicios. c- En el Área de Gestión Económica Financiera, y siguiendo las directrices del Servicio de Salud, se está en fase de implantación de dos instrumentos informatizados de gestión que garantizarán la homogeneización de los procesos administrativo-contables. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS d- Plan de control de residuos sanitarios. e- Control a través del modelo APPC de la manipulación de los alimentos y dependencias al efecto. f- Solicitud de Gesma para la acreditación como unidad docente asociada a hospital de referencia (Hospital Universitario Son Dureta). g- Desarrollo de tareas propias de ISO 9001 -2000 para solicitar certificación para IDQ (2007). h- Definición de la misión, la visión y los valores de la organización. Elaboración de un Plan estratégico general (2007). Área de Salud de Menorca La Gerencia del Área de Salud de Menorca es consciente de la necesidad de establecer un sistema de Calidad y, por este motivo, se han emprendido las actividades necesarias para su implantación, según la norma UNE-EN-ISO 9001 :2000, en las áreas de actividad de Equipos de Atención Primaria (EAP) Canal Salat. Entre las actividades que se han planificado y que se llevarán a cabo dentro del periodo 2006-2007, cabría destacar: - Diseño del sistema documental conforme a la norma UNE-EN-ISO 9001 :2000 de las áreas de Admisión de los equipos de Atención Primaria de Menorca; - Diseño del mapa de procesos, así como los procesos desarrollados en las áreas de Enfermería de los equipos de Atención Primaria de Menorca; - Diseño de una Carta de servicios de la Gerencia de Atención Primaria, orientada a los servicios básicos proporcionados por los equipos de Atención Primaria. 41 Todas estas actividades están apoyadas por la Gerencia del Área de Salud de Menorca y cuenta con el respaldo y la implicación de todo el personal de la organización. Área de Salud de Eivissa y Formentera En 2003 se realizó una autoevaluación mediante el modelo EFQM, a partir de la constitución de grupos de trabajo, de la que se obtuvieron una serie de conclusiones y líneas de actuación para los años siguientes. Además, en Atención Primaria existe un grupo de trabajo permanente que prioriza, analiza y propone medidas de mejora. Las diversas actuaciones realizadas en el ámbito de la Calidad han sido las siguientes: 1. ATENCIÓN ESPECIALIZADA Se pueden dividir las acciones en Calidad efectuadas por parte de Atención Especializada en las realizadas por el personal facultativo y las realizadas por Enfermería. 1.1 PERSONAL FACULTATIVO Se han desarrollado dos líneas de trabajo: por una parte, una que aborda la calidad técnica y los procedimientos y, por otra, una segunda que desarrolla acciones en el tema de seguridad del paciente. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS • CALIDAD TÉCNICA Y DE PROCEDIMIENTOS Estudio y evaluación de los indicadores de mortalidad, de reingreso y los indicadores obstétricos, con especial atención al análisis de las tasas de cesáreas y de traumas obstétricos en el parto y las complicaciones de los ingresos médicos y quirúrgicos. Se han elaborado los siguientes protocolos de: atención del AEPOC, atención a la cardiopatía isquémica, atención al ictus, atención al embarazo, derivación ginecológica, derivación de Salud Mental, de tratamiento de la neumonía extrahospitalaria y hospitalaria, y de infecciones por catéter. Además se han organizado los siguientes registros específicos: Registro de calidad en el laboratorio de Análisis Clínicos y Registro de tumores en Eivissa y Formentera. • SEGURIDAD DEL PACIENTE Se han iniciado los siguientes proyectos relativos a seguridad del paciente: - Inicio del Programa de prevención de errores de medicación; - Desarrollo del programa FACE; - Inicio del Programa de prescripción electrónica; - Contribución en el Proyecto IDEA; - Contribución al Proyecto corporativo de seguridad de pacientes; - Desarrollo de sendos programas en los servicios de UCI y Urgencias. 1.2 PERSONAL DE ENFERMERÍA 42 En el ámbito de la Enfermería se han desarrollado también iniciativas en los campos de la calidad técnica y procedimientos, así como en el de seguridad de pacientes. • CALIDAD TÉCNICA Y DE PROCEDIMIENTOS En este campo se ha revisado y actualizado el Manual de procedimientos. También se han adaptado, con respecto al modelo de V Henderson, la ficha del paciente en GACELA y el informe de Enfermería al alta. Y se ha avanzado en la formación continuada y en la formación pregrado. • SEGURIDAD DEL PACIENTE - Contribución al Proyecto IDEA; - Contribución al Proyecto corporativo de seguridad de pacientes; - Desarrollo de sendos programas en los servicios de UCI y Urgencias; - Contribución al Proyecto de errores de medicación. 2. ATENCIÓN PRIMARIA En la Atención Primaria se han trabajado aspectos relacionados con la calidad técnica y los procedimientos en el campo de la atención pediátrica (circuito de pruebas metabólicas al neonato, elaboración de la Guía de puericultura, actualización del Programa del niño sano), también se ha puesto en marcha el Grupo de Lactancia Materna y se han protocolizado los criterios de información al paciente. 3.- COORDINACIÓN DE ATENCIÓN PRIMARIA Y ESPECIALIZADA Se han desarrollado una serie de protocolos de derivación entre niveles asistenciales en el campo de la salud mental, de la patología ginecológica y de la patología mamaria, así como también se ha elaborado un protocolo de atención a la gestante normal. INICIATIVAS EN CALIDAD: ACTUACIONES Y ESTRUCTURAS 3 ESTRUCTURAS DE CALIDAD m rn 1/1 ~ -1 ::lO 2 e: Denominación Responsables Composición Objetivo Organigrama funcional .n... . n e -1 al e: Grupo de Trabajo de Calidad Asistencial DGAAyDGPiF Representantes de: DGAA, V, Actuar como impulsor de acciones Grupos de mejora por áreas ro ::lO DGPiF, DGSP, DGF, )> en calidad con el fin de garantizar, ~ 1/1 DGConsum, SSCC Servicio de evaluar y mejorar la calidad del n cu e Salud, GESMA, GAPMA, HSD, servicio al ciudadano; promover la e: m n HSLL, HMAN, HMEN, HCM, participación de los profesionales en cu o.. )> FBiT la gestión y, fomentar la formación, o.. ro e la docencia y la investigación. .~.... e o )> e Proyectos o.. ro Q¡ 1. Pla de formació en qualitat (11 módulos con una carga horaria de 132 horas, dirigido a toda la organización) o 2. Programa de excelencia <.O cu ~ Ñ . cu n 5: ~ Denominación Responsables Composición Objetivo Organigrama funcional Comité de Calidad del Servicio de Salud Servicio de Constituido en 2005 por Actúa como órgano de revisión de • Equipo de mejora IPIC Salud representantes de las las propuestas y actuaciones que (información personalizada direcciones: Asistencial, llevan a cabo las unidades de gestión integral centralizada) Económico-financiera y de SSCC y canaliza las propuestas • Equipo de mejora de la Secretaría General. para su consideración y aprobación formación por parte del Comité de Dirección. • Grupo de mejora INFO + Proyectos 1. Boletín Calidad Servicio de Salud (inicio octubre de 2005, con periodicidad trimestral) 2. Grupo de Trabajo de Gestión por Procesos: elaboración del mapa de procesos SSCC del Servicio de Salud 3. Implantación del sistema de gestión logística-económico-financiero del Servicio de Salud (ERP) 4. Boletín quincenal de formación e investigación 5. Boletín de infraestructuras 6. Plan de comunicación interna 7. Memoria EFQM de los SSCC (puntuación 2004: 175; 2005: 215) 8. Boletín de RRHH (en fase de diseño) 9. Encuesta al personal (licitado concurso último trimestre 2005) 1O . Desde octubre de 2005 es miembro de ABAEX (Asociación de Empresas Excelentes de Balears) ~ V, ~ O\ Comisión de Calidad de la GAP Mallorca Gerencia Comisiones de calidad en Potenciar, desde la Gerencia, las Grupos de mejora continua GAPMA cada sector: Ponent (creada acciones encaminadas a la calidad en por sector 28/ 11 / 2005); Llevant (creada todos los estamentos y niveles del área. 21/11/2005) y Migjorn Objetivos secundarios: (creada 29/11/2005) 1. Fomentar una mayor autonomía en los EAP y en la Gerencia para diseñar Comisiones de calidad y desarrollar proyectos de mejora de internas en los EAP de: la calidad, potenciando de la es Coll d'en Rabassa participación de los profesionales de es Trencadors los equipos o de servicios centrales de la Gerencia en la mejora de la Calidad del Área. 2. Establecer un registro de proyectos en el Área, para lo cual se creará un banco de proyectos y de ideas. 3. Establecer un procedimiento para la validación de proyectos de mejora de la Calidad. 4. Impulsar aquellas actividades de formación que tengan como objetivo la mejora de la Calidad de los equipos o de la Gerencia. Proyectos m VI -1 1. Implantación de un sistema de gestión según la norma ISO 9001-2000 o de otro sistema de certificación en al menos un centro más, sin contar con el CS del Coll ::io e: den Rabassa (inicado en junio de 2005), que actualmente está en dicho proceso, en este período bienal. t"I 2. Implantación de un sistema de gestión según ISO 9001 de las Unidades Administrativas de al menos un sector de la GAP Mallorca. -1 e: 3. Diseñar el mapa de procesos de Enfermería en un sector de la GAPMA. ::io 4. Diseñar el mapa de procesos del Departamento de Personal de los Servicios Centrales de la GAP. ):o 5. Diseño de la carta de servicios de la Gerencia de Atención Primaria orientado a los servicios básicos proporcionada por los EAP. VI e 6. Diseñar un modelo de gestión de calidad para la apertura de un nuevo equipo de Atención Primaria. m 7. Programa formativo en Calidad: Consejería + cursos organizados por la GAP+ curso de formación en normas ISO en el CS Coll d'en Rabassa. t"I 8. Participación de un representante de la GAPMA en el Grupo de Trabajo de Calidad Asistencial de la Consejería. ):o 9. Participación en el Grupo de Mejora de SSCC del Servicio de Salud. !: e ):o e m V\ -1 ::ic e n -1 e ::ic )> V\ o Denominación Responsables Composición Objetivo Organigrama funcional m n Plan de calidad del HUSD 2004-2007 Coordinadora de Supervisora de calidad de Desarrollo del Plan de calidad 2004- El gerente y el subdirector )> e Calidad del Enfermería 2007, en concreto: gerente son los máximos o Hospital Apoyo administrativo introducir la calidad en todos los responsables del Programa )> ámbitos de la organización de de calidad o evaluación y mejora continua en la caliadad asistencial, la orientación a procesos de seguridad del paciente. Proyectos 1. Creación de un equipo de soporte para la evaluación de la seguridad del paciente, en el que se ha evaluado el riesgo potencial sobre los pacientes en los siguientes procesos asistenciales del Hospital: dispensación de la medicación habitual, Unidad de Fecundación in Vitro, transfusiones, quirófanos y radiología intervencionista. Asimismo, se han iniciado los procedimientos para la investigación de sucesos adversos. El Hospital participa en un estudio multicéntrico, enfocado a la cultura de la seguridad del paciente y coordinado por la Fundación Avedis Donabedia. 2. Introducción de un nuevo diseño del proceso general de hospitalización basado en la creación de la figura del "gestor del paciente'; de manera que al realizar su ingreso se genere una planificación de todo su recorrido por el hospital, así como de toda la citación posterior al alta. Se ha iniciado el pilotaje en las plantas de hospitalización de Traumatología Infantil, Medicina Interna y Traumatología de Adultos. 3. Incorporación del trabajo por procesos asistenciales como herramienta de coord inación multidisiplin, [el ICTUS, el cáncer de mama, el cáncer de recto y la Unidad de Fecundación in Vitro] . 4. Utilización de la metodología "Seis Sigma" para introducir mejoras en los procesos. Se han realizado tres proyectos: ,"El proceso del alta en una planta de Medicina Interna"; •"La eficiencia de los TAC"; ,"La espera de los pacientes en las consultas externas"; S. Aplicación del modelo de excelencia de la EFQM. 6. Implantación de la Dirección por Proyectos. 7. Certificación ISO 9001 en los servicios centrales: Servicio de Admisiones y Archivo de Historias Clínicas. 8. Creación de una metodología de Auditorías Clínicas realizadas por los propios servicios clínicos como método para introducir la cultura de la mejora continua. +'> -...J .J:::,. 00 Unidad Funcional - Directora 1. Comité de dirección Implementar los principios de la Calidad Total en la Fundación 1. Grupo de mejora de Calidad asistencial y 2. Comisión dirección Son Llatzer, orientando toda nuestra organización hacia la 2. Grupo de trabajo responsable de asistencial satisfacción de las necesidades y expectativas de nuestros 3. Grupo multidisciplinario Calidad de la 3. Comisiones clínicas pacientes ,buscando el máximo desarrollo y satisfacción de de estudios y tratamientos Gerencia. nuestros profesionales .Todo ello mediante la utilización de de la mano reumática - Técnico de Calidad. la tecnología más avanzada disponible trabajando en la 4. Grupo de gestión Coordinadora de mejora continua y la innovación constante. S. Subcomisiones Enfermería de Desarrollo de los objetivos de calidad del contrato de gestión Calidad y Formación. de las diferentes unidades médicas y de enfermería. Proyectos - Proyecto europeo de estrategias de calidad en relación a los pacientes extranjeros MARQUIS. - Proyecto de establecimiento de una red de " benchmarking " junto a otros hospitales nacionales de características similares. - Estudio nacional de eventos adversos : ENEAS. - El servicio de UCI participa en el estudio de IASIST (TOP 20) de "benchmarking" de indicadores de UCI. - Puesta en marcha de la Comisión Central de Garantía de Calidad. - Desarrollo del Plan de Humanización del hospital. - Realización del Programa de acogida al trabajador de nueva incorporación . - Carta de servicios de Enfermería. - Creación de una Unidad Funcional de Gestión de Riesgos para Seguridad del Paciente . - Autoevaluación según el modelo europeo (EFQM) 06-07 m - Certificación por normas ISO 9001/2000: V\ •Servicio de Informática •Servicio de Hematología ( Banco de sangre) •Servicio de Control de Gestión -t ~ - Inicio de la gestión de procesos asistenciales. Lenguaje IDEF O : 2007. e: - Establecimiento con Primaria de un sistema de gestión de citas informatizado. f'I -t - Proyectos de telemedicina en marcha : e: •Teledermatología, •Teleelectrocardiografía, •Retinografía digital ~ )> - Participación en el estudio multicéntrico de evaluación de cesáreas urgentes y programadas. V\ - Participación en el estudio de la idoneidad de las pruebas radiológicas en urgencias. o - Proyecto hospitalario del manejo multidisciplinar de la sepsis . m - Participación en la elaboración del protocolo del manejo de las úlceras de decúbito. Evaluación. f'I )> - Puesta en marcha del Programa FACE. !: - Puesta en marcha de la receta electrónica. o - Adecuación de los consentimientos informados específicos a los requisitos de la ley 41 / 2002 . Traducción a diferentes idiomas. )> o - Realización de dípticos informativos para la preparación de pruebas diagnósticas. ( Aparato digestivo). - Participación en el sistema de comunicación, registro y análisis de incidentes críticos en anestesia. m 1/1 -1 :a ne: -1 e: Comisión Central Dirección FHM Comisiones y órganos de Calidad: Desarrollo dentro del Plan de Calidad Grupos de mejora continua: :a de Garantía de la Jefe de Calidad FHM • Comité de Dirección Total de la FHM (desde 1998) de las - Fractura de cadera )> 1/1 Calidad y Medio (La Gerencia es • Comité de Calidad y Medio Ambiente herramientas de un Sistema Integrado - Bronquitis crónica/ EPOC o Ambiente responsable de • Comisión de Seguimiento del Plan estratégico de Gestión de Calidad y del Medio - Parto ecutócico m revisar el SGQMA). • Comisión de Participación y Garantía de los Ambiente (SGQMA) [certificación ISO - Adenocarcicoma de colón n Ciudadanos 9000 + ISO 14001 + OHSAS 18001]. y recto )> !: • Servicio de Atención al Paciente - Resección transuretral de o • Comité de Docencia y Formación próstata y dolor torácico )> • Comité de Seguridad y Salud Laboral o • Unidad de Control de Gestión • Comisión de Infecciones • Comisión de Compras y Evaluación de Nuevas Tecnologías • Sistema de Servicios de Información • Comité de Empresa • Comisión de Catástrofes Proyectos 1. 13 servicios certificados ISO: Anatomía Patológica, Informática, Admisión, Farmacia, Laboratorio, Ginecología, Psiquiatría, Hemodiál isis, Esterilización, Cirugía sin ingreso, Radiodiagnóstico, Cirugía General y Almacén. 2. Certificación ISO 14001 en Medioambiente. 3. Certificación OHSAS 18001 para Prevención de Riesgos Laborables. 4. Sistemas de gestión de la Calidad en: Cirugía General, Quirófano, Recursos Humanos, Prevención de Riesgos Labora les (contra OHSAS 18001 ), Hospitalización, etc. 5. Memoria EFQM. 6. Inclusión en 2005 de la FHM en el Catálogo de Empresas Excelentes de la Consejería de Comercio, Industria y Energía. 7. Desarrollo del Plan de humanización de la atención sanitaria. 8. Presentación de ponencias, comunicaciones orales y pósters en foros temáticos a nivel nacional y autonómico. 9. Distinciones de reconocimiento público en materia de Calidad (desde 1997): 1999. A de s'Agrícola - S'Agrícola de Manacor. Hospital Top 20 - IASIST, Solucient lnternational 2000. Mejor Memoria de Calidad - Fundación Avedis Donabedian. Hospital Top 20, año 2001 - IASIST, Solucient lnternational. Certificación ISO 9000 - AENOR 2001 . Hospital Top 20, año 2002 - IASIST, Solucient lnternational. Hospital Top 20, año 2002. Benchmarking de Traumatología y Ortopedia 2002. Premi Lllum - Federación de Servicios Públicos UGT. Hospital Top 20, año 2003. Benchmarking de Unidades de Cardiología 2003. Hospital Top 20, año 2004 - IASIST, Solucient lnternational 2004. Reconocimiento en el Premio Balear a la Excelencia en la Gestión - IDI, Govern Balear. Certificación ISO 14001 - AENOR 2005. Premio Medio Ambiente, Entidades y Asociaciones Locales - Consell de Mallorca. Hospital Top 20, año 2006 - Benchmarking de Ginecología y Obstetricia .¡::,. \O u, o Denominación Responsables Composición Objetivo Organigrama funcional Comisión de Gerencia Equipo directivo completo+ jefe de Servicio - Elaborar el Plan estratégico de Calidad de Jefe de Servicio IDQ IDQ + un miembro equipo IDQ + jefe Servicio calidad Servicio de Admisiones, Documentación. - Seguimiento objetivos estratégicos Investigación, de calidad Docencia y - Adaptación al Plan de excelencia de Calidad (IDQ) calidad de la Consejería Proyectos 1. Formación equipo directivo según Plan de formación de gestión de la calidad de la Consejería. 2. Formación progresiva de jefes de programa y a diferentes niveles en materia específica de calidad. 3. Participación en el Grupo de Trabajo de Calidad Asistencial de la Consejería. 4. Adhesión al modelo EFQM a través del IDI: primera evaluación EFQM. S. Creación de grupos de mejora en función de los resultados de la primera evaluación EFQM. m 6. Preparación de al menos una certificación ISO 9001-2000. 1/'1 -1 7. Elaboración de una carta de servicios general y de Enfermería. :o e 8. Solicitud de acreditación como unidad docente asociada al hospital de referencia. (Hospital Universitario de Son Dureta) n 9. Consolidación de comisiones o creación nuevas. -1 e 1O . Plan de comunicación interna. Diseño de una página web. :o )> 1/'1 e m n )> e e )> e m VI -1 ::ti e ("'\ Plan de Calidad Dirección Area de Equipo de Dirección del Area de Salud • Desarrollo de los • Grupos de mejora, con -1 2003-2007 Salud Comisiones y órganos de Calidad: objetivos del Contrato participación de personal e Coordinador de • Comité de Dirección de gestión; de todas las categorías ::ti l> Calidad de • Comisión de Garantía de la Calidad • Elaboración y • Participación de personal VI Especializada • Comité de Infecciones o cumplimiento en la de los niveles de Primaria m Coordinador de • Comisión de Uso Racional del Medicamento descentralización de los y Especializada. ("'\ Calidad de • Comisión de Programación Quirúrgica objetivos fijados para l> Enfermería • Comisión de Historias Clínicas cada uno de los !: Grupo de Calidad de • Servicio de Atención al Paciente o servicios, unidades en l> Primaria • Comité de Docencia y Formación todas las categorías o Enfermera • Comité de Seguridad y Salud Laboral Responsable de • Comisión de Compras y Evaluación de Nuevas Tecnologías Infecciones • Responsables de los centros de primaria, médicos, de enfermería y de administración Proyectos 1. Certificación del Banco de Sangre; 2. Organización de una atención integral del Servicio de Oncología, incluyendo los cuidados paliativos; 3. Reorganización del área médica, estructurando la derivación desde el Servicio de Medicina Interna al resto de los servicios médicos; 4. Organización de un circuito diario con la residencia Cas Serres; S. Participación en la elaboración de los proyectos de nuevas residencias de Eivissa y Formentera; 6. Participación en el estudio de las necesidades sanitarias de la isla de Eivissa; 7. Propuestas de nueva zonificación para la isla de Eivissa; 8. Apertura de un PAC en la ciudad de Eivissa; 9. Organización de un triage en la puerta de Urgencias del hospital; 1O . Informatización de los centros de Atención Primaria; 11 . Implantación de la historia clínica electrónica; 12. Implantación del "call center" para la citación de pacientes; 13. Puesta en marcha de la receta electrónica; 14. Desarrollo de las obras dentro del Plan de infraestructuras sanitarias; 1S . Elaboración y puesta en marcha de procesos en Atención Primaria y Especializada; 16. Organización de un Servicio de Dermatología de área; 17. Organización de la Unidad de Inmunología y Alergia en el Hospital Can Misses; 18. Puesta en marcha del programa de videoconferencias con el hospital de referencia; 19. Puesta en marcha del programa tele ictus; 20. Puesta en marcha del programa de fibrinolisis; 21 . Puesta en marcha del concierto de hemodinamia cardíaca en Eivissa; 22. Organización del programa de farmacia FACE; 23. Mejora en el circuito de visado de recetas; 24. Organización de un servicio de urgencias y emergencias en la isla de Formentera; 25. Descentralización del circuito administrativo en Formentera; 26. Mejoras en los planes y equipos de emergencias del área de salud; 27. Elaboración e implantación de un manual de recursos humanos. V, ---' V1 N Comisión de Gerencia Área de Comisiones de Calidad Potenciar, desde la Gerencia, las Grupos de mejora Calidad del Área Salud acciones encaminadas a la Calidad en de Salud Menorca todos los estamentos y niveles del área. Proyectos 1. Implantación de un sistema de gestión de la Calidad, según la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000 en las áreas de actividad del EAP del CS Dalt Sant Joan de Mahón. 2. Diseñar el sistema documental conforme a la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000 de las áreas de Admisión de los equipos de Atención Primaria de Menorca. 3. Diseñar el mapa de procesos asistenciales en Medicina de Familia, así como los procesos desarrollados en el Área de Enfermería de los EAP. 4. Diseñar una cartera de servicios de Atención Primaria, orientada a la información al ciudadano de los servicios básicos ofertados por lo equipos de Atención m Primaria. VI -t 5. Diseñar el mapa de procesos asistenciales del Área Médico- Quirúrgica y Servicios Centrales en Atención Especializada. ::o 6. Acreditar, según la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000, el Servicio de Esteril ización Hospitalario. e ("\ 7. Acreditar, según la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000, el Servicio de Farmacia Hospitalario. -t e ::o l> VI o m ("\ l> !: o l> o 4 CO-FINANCIACIÓN DE ACTIVIDADES EN EL MARCO DEL PROGRAMA La Dirección General de Planificación y Financiación de la Consejería de Salud y Consumo ofrece la posibilidad de ca-financiar proyectos cuyo objetivo sea mejorar la calidad del Sistema de Salud de las llles Balears. Los proyectos serán presentados a dicha Dirección General y deberán señalar el contexto en el que se inscriben, los objetivos que desean alcanzar, la duración del proyecto, así como el cronograma de ejecución y el coste de las acciones diseñadas. La Dirección General de Planificación evaluará los proyectos en virtud de una serie de criterios objetivos como son su concordancia con los objetivos del Programa de Excelencia, su viabi lidad, utilidad, prioridad, re levancia, el valor añadido para la organización, etc. 55 (O-FINANCIACIÓN DE ACTIVIDADES EN EL MARCO DEL PROGRAMA 5 EVALUACIÓN El Programa de Excelencia de la Sanidad de las llles Balears, además de proponer un seguimiento continuo, prevé dos evaluaciones anuales que permitan confirmar los hitos alcanzados, las áreas de mejora y las medidas necesarias para poder alcanzar los objetivos planteados. Los indicadores que se van a utilizar para el seguimiento y la evaluación del Programa son los siguientes: - Número de reuniones de las estructuras de calidad. - Número de acciones ca-financiadas a través del Programa de Excelencia . - Número de encuestas de satisfacción realizadas. - Realización encuestas de salud. - Número de cartas de servicios editadas. - Número de cartas de derechos y deberes del ciudadano. - Número de cursos de calidad y número de personas que han recibido la formación. - Protocolos para evitar efectos adversos. - Creación de la Comisión de Estudio del Modelo de Evaluación y Acreditación del Modelo Sanitario Balear. - Número de centros sanitarios, servicios o departamentos certificados o acreditados. - Convenios firmados que repercutan en materia de Calidad. - Normativa elaborada que repercuta en materia de calidad asistencial. - Elaboración del Libro Blanco de la Sanidad de las llles Balears. - Memoria de las actividades en materia de seguridad de pacientes realizadas en el marco de las Políticas de Cohesión y Calidad del Sistema Nacional de Salud. La implicación de toda la estructura sanitaria pública en este Programa se manifiesta desde el punto de vista de la incorporación de estos objetivos, tanto al Acuerdo de Financiación 2006, que se establece entre la Consejería de Salud y Consumo y el Servicio de Salud, como en su traslación a los contratos de gestión del Servicio de Salud con las distintas gerencias. 59 EVALUACIÓN 6 BIBLIOGRAFÍA Ley 41/2002 de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. BOE núm. 274 de 15 de noviembre de 2002 Ley 41 /2002 de autonomía del paciente, información y documentación clínica. Francisco Cárceles. Puntos de encuentro. Gestión y Evaluación de Costes Sanitarios .. Fundación Signo. Vol. 4 - núm. 1 - enero/marzo 2003. Ley S/2003, de 4 de abril, de Salud de les llles Balears. BOIB núm. 55, de 22 de abril de 2003. Memoria de calidad total de la Fundación Hospital de Manacor. 2004 Para una salud excelente. La construcción del modelo sanitario de les llles Balears. Consejería de Salud y Consumo (2003) Plan de salud de les llles Balears 2003-2007. Consejería de Salud y Consumo de las llles Balears Proceso de autoevaluación de la Fundación Hospital de Manacor mediante el Modelo Europeo de Gestión de Calidad Total. Caterina Ramon, Caries Ricci. Revista de Calidad Asistencial, vol. 15, núm. 3, abril 2000 Ley 16/2003 de 28 de mayo de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud. BOE de 29 de mayo de 2003. Propuestas estratégicas del Servicio de Salud de las llles Balears. Servicio de Salud de les llles Balears, mayo de 2002. Ley 30/1998, de 29 de julio, del régimen especial de las llles Balears. 63 Ley 7/1998, de 12 de noviembre, de ordenación farmacéutica de les llles Balears. Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de los profesiones sanitarias. Decreto 62/2000, de 7 de abril, por el cual se da una nueva composición, regulación y funcionamiento a la Comisión de Formación continuada de las profesiones sanitarias de la Comunidad Autónoma de las llles Balears. Decreto 88/2004, de 22 de octubre, regulador del Defensor de los Usuarios del Sistema Sanitario Público de las llles Balears. Decreto 44/2004, de 14 de mayo, por el que se establece el régimen y funcionamiento del Consejo de Salud de las llles Balears. Decreto 99/2002, de 19 de julio, de ordenación de la atención en salud mental. Decreto 122/1987, de 30 de diciembre, de aprobación definitiva del decreto de ordenación sanitaria territorial Decreto 19/2004, de 27 de febrero, por el que se modifica la ordenación sanitaria territorial de las llles Balears. Decreto 37/2006, de 7 de abril, por el que se modifica la ordenación sanitaria territorial de las llles Balears. Decreto 124/2006, de 9 de diciembre, por el que se modifica la ordenación sanitaria territorial de las llles Balears. BIBLIOGRAFÍA Decreto 83/2006, de 22 de septiembre, de garantías de tiempos máximos de respuesta en la atención sanitaria especializada programada y no urgente en el Servicio de Salud de las llles Balears. Orden de 15 de enero de 2004, de creación de la Comisión de Ordenación Sanitaria Territorial Plan de Infraestructuras Sanitarias de les llles Balears 2004-201 O Plan de Humanización de la Atención Sanitaria 2004-200S Plan Sociosanitario de las llles Balears Plan estratégico de sistemas de información del Servicio de Salud de las llles Balears 2004- 2007. Plan de Calidad del Sistema Nacional de Salud. 2006 "lnsularidad como hecho diferencial", informe sobre accesibilidad de la Dirección General de Planificación y Financiación. 2005. "La accesibilidad a los servicios sanitarios en las regiones insulares'; Presentación seminario GEDERI sobre accesibilidad a los servicios sanitarios en las regiones insulares. 2005 Presentación de las conclusiones del seminario GEDERI sobre accesibilidad a los servicios sanitarios en las regiones insulares. 2005 64 BIBLIOGRAFÍA Ordre de 15 de gener de 2004, de creació de la Comissió d'Ordenació Sanitaria Territorial. • Pla d'lnfraestructures Sanitaries de les llles Balears 2004-2010 • Pla d' Humanització de l'Atenció Sanitaria 2004-2005 • Pla Sociosanitari de les llles Balears • Pla Estrategic de Sistemes d'lnformació del Servei de Salut de les llles Balears 2004-2007. • Pla de Qualitat del Sistema Nacional de Salut. 2006 "lnsularitat com a fet diferencial'; informe sobre accessibilitat de la Direcció General de Planificació i Finan<;ament. 2005. "L' accessibilitat als serveis sanitaris a les regions insulars'; Presentació seminari GEDERI sobre accessibilitat als serveis sanitaris a les regions insulars. 2005 Presentació de les conclusions del seminari GEDERI sobre l'accessibilitat als serveis sanitaris a les regions insulars. 2005 64 BIBLIOGRAFIA Llei 41/2002, de 14 de novembre, basica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacionsen materia d'informació i documentació clínica. BOE núm. 274, de 15 de novembre de 2002. Llei 41 /2002, d'autonomia del pacient, informació i documentació clínica. Francisco Cárceles. Puntos de encuentro. Gestión y Evaluación de Costes Sanitarios. Fundación Signo. Vol. 4 - núm. 1 -gener/man; 2003. Llei S/2003, de 4 d'abril, de salut de les llles Balears. BO1B núm. 55, de 22 d'abril de 2003. Memoria de la qualitat total de la Fundació Hospital de Manacor. 2004 Pera una salut excel•lent. La construcció del model sanitari de les llles Balears. Conselleria de Salut i Consum (2003). Pla de salut de les llles Balears 2003-2007. Conselleria de Salut i Consum de les llles Balears. Procés d'autoavaluació de la Fundació Hospital de Manacor mitjan~ant el model europeu de gestió de qualitat total. Caterina Ramon, Caries Ricci. Revista de Qualitat Assistencial, vol. 15, núm. 3, abril 2000. Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. BOE de 29 de maig de 2003. Propostes estrategiques del Servei de Salut de les llles Balears. Servei de Salut de les llles Balears, maig de 2002. Llei 30/1998, de 29 de juliol, del regim especial de les llles Balears. Llei 7 /1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacéutica de les llles Balears. 63 Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitaries. Decret 62/2000, de 7 d'abril, mitjanc;:ant el qual es dóna una nova composició, regulació i funcionament a la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitaries de la Comunitat Autónoma de les llles Balears. Decret 88/2004, de 22 d'octubre, regulador del Defensor deis Usuaris del Sistema Públic de les llles Balears. Decret 44/2004, de 14 de maig, amb el qual s'estableix el regim i el funcionament del Consell de Salut de les llles Balears. Decret 99/2002, de 19 de juliol, d'ordenació de l'atenció en salut mental. Decret 122/1987, de 30 de desembre, d'aprovació definitiva del Decret d'ordenació sanitaria territorial. Decret 19/2004, de 27 de febrer, amb el qual es modifica l'ordenació sanitaria territorial de les llles Balears. Decret 37/2006, de 7 d'abril, amb el qual es modifica l'ordenació sanitaria territorial de les llles Balears. Decret 124/2006, de 9 de desembre, amb el qual es modifica l'ordenació sanitaria territorial de les llles Balears. Decret 83/2006, de 22 de setembre, de garanties de temps maxims de resposta en l'atenció sanitaria especialitzada, programada i no urgent en el Servei de Salut de les llles Balears BIBLIOGRAFIA 6 1 BIBLIOGRAFiA El Programa d'Excel-lencia de la Sanitat de les llles Balears, a més de proposar un seguiment continu, preveu dues avaluacions anuals que permetin confirmar les fites aconseguides, les arees de mi llora i les mesures necessaries per poder aconseguir els objectius planejats. Els indicadors que s'utilitzaran peral seguiment i l'avaluació del programa són els següents: - Nombre de reunions de les estructures de qualitat. - Nombre d'accions cofinanc;ades mitjanc;ant el Programa d'Excel-lencia. - Nombre d'enquestes de satisfacció realitzades. - Realització d'enquestes de salut. - Nombre de cartes de serveis editades. - Nombre de cartes de drets i deures del ciutada. - Nombre de cursos de qualitat i nombre de persones que han rebut la informació. - Protocols per evitar esdeveniments adversos. - Creació de la Comissió d'Estudi del Model d'Avaluació i Acreditació del Model Sanitari Balear. - Nombre de centres sanitaris, serveis o departaments certificats o acreditats. - Convenís signats que repercuteixin en materia de qualitat. - Normativa elaborada que repercuteixi en materia de qualitat ass istencial. - Elaboració del Llibre Blanc de la Sanitat de les llles Balears. - Memoria de les activitats en materia de seguretat de pacients realitzades en el marc de les polítiques i qualitat del Sistema Nacional de Salut. La implicació de tota !'estructura sanitaria pública en aquest Programa es manifesta, des del punt de vista de la incorporació d'aquests objectius, tant en l'Acord de Fi nanc;ament 2006, que s'estableix entre la Conselleria de Sa lut i Consum i el Servei de Sa lut, comen la seva translació als contractes de gestió del Servei de Salut ambles distintes gerencies. 59 AVALUACIÓ 5 I AVALUACIÓ La Direcció General de Planificació i Finan<;ament de la Conselleria de Salut i Consum ofereix la possibilitat de cofinan<;ar projectes l'objectiu deis quals sigui mi llorar la qualitat del sistema de salut de les llles Balears. Els projectes seran presentats a aquesta Direcció General i hauran de fer referencia al context en que s'inscriuen, els objectius que es desitgin aconseguir, la durada del projecte, així com el cronograma d'execució i la despesa de les accions assenyalades. La Direcció General de Planificació i Finan<;ament avaluara els projectes en virtut d'una serie de criteris objectius com són la seva concordan<;a amb els objectius del Programa d'Excel·lencia, la seva viabilitat, la utilitat, la prioritat, la rellevancia, el valor afegit pera l'organització, etc. 55 COFINAN«;AMENT D'ACTIVITATS EN EL MARC DEL PROGRAMA 4 1 COFINAN<;AMENT D'ACTIVITATS EN EL MARC DEL PROGRAMA V1 I\.J Objectiu Comissió de Gerencia Area de Comissions de qualitat Potenciar, des de la Gerencia, les I Grups de millora Qualitat de l'Area Salut accions encaminades a la qualitat en de Salut Menorca tots els estaments i nivells de l'area. Projectes 1. lmplantació d'un sistema de gestió de la qualitat, segons la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000 en les arees d'activitat de l'EAP del CS Dalt Sant Joan de Maó. 2. Dissenyar un sistema documental conforme a la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000 de les arees d'admissió deis eq_uips d'Atenció Primaria de Menorca. 3. Dissenyar el mapa de processos assistencials en Medicina de Família, així com els processos desenvolupats a l'Area d'Admissió deis equips d'Atenció Primaria de Menorca. 4. Dissenyar una cartera de serveis d'Atenció Primaria, orientada a la informació al ciutada deis serveis basics ofertats pels equips d'Atenció Primaria. S. Dissenyar el mapa de processos assistencials de l'Area Médicoquirúrgica i deis serveis centrals en Atenció Especialitzada. 6. Acreditar, segons la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000, el Servei d'Esterilització Hospitalari. m 7. Acreditar, segons la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000, el Servei de Farmacia Hospitalaria. VI -t :J:J e: n -t e: :J:J m VI e m o e: :i::,, r- ~ -t m VI =-t e Pla de Qualitat Direcció Area de Equip de Direcció de l'Area de Salut n • Desenvolupament deis • Grups de millora amb -t 2003-2007 Salut. Comissions i organs de qualitat: objectius del contracte participació de personal de e Coordinador de • Comite de Direcció de gestió. totes les categories. =m Qualitat • Comissió de Garantía de la Qualitat • Elaboració i compliment • Participació de personal VI d'Especia litzada. • Comite d'lnfeccions en la descentralització deis nivells de Primaria i o Coordinador de • Comissió d'Ús Racional del Medicament m deis objectius fixats per Especialitzada. o Qualitat d'lnfermeria. • Comissió de Programació Quirúrgica cada un deis serveis i las e Grup de Qualitat de • Comissió d'Histories Clíniques unitats en totes les J:,, Primaria. • Servei d'Atenció al Pacient r- categories. lnfermera • Comite de Docencia i Formació ~ responsable • Comite de Seguretat i Salut Laboral -t d'lnfeccions. • Comisisió de Compres i Avaluació de Noves Tecnologies • Responsables deis centres de Primaria, metges, d' lnfermeria i d 'Administració Projectes 1. Certificació del Banc de Sang. 2. Organització d'una atenció integral del Servei d'Oncologia, incloses les cures paliatives. 3. Reorganització de l'area medica, estructurant la derivació des del Servei de Medicina Interna a la resta deis serveis medies. 4. Organització d'un circuit diari ambla residencia Cas Serres. S. Participació en l'elaboració deis projectes de noves residencies a Eivissa i Formentera. 6. Participació en l'estudi de les necessitats sanitaries de l'illa d'Eivissa. 7. Propostes de nova zonificació pera l'illa d'Eivissa. 8. Obertura d'un PAC a la ciutat d 'Eivissa. 9. Organització d'un triatge a la porta d'Urgencies de !'hospital. 1O . lnformatització deis centres d'Atenció Primaria. 11. lmplantació de la historia clínica electrónica. 12. lmplantació del "cal/ center" pera la citació de pacients. 13. Posada en funcionament de la targeta electrónica. 14. Desenvolupament de les obres dins el Pla d'lnfraestructures Sanitaries. 1S . Elaboració i posada en marxa de processos d'Atenció Primaria i Especialitzada. 16. Organització d'un Servei de Dermatología d'Área. 17. Organització de la Unitat d'lmmunologia i Al-lergia a !'Hospital Can Misses. 18. Posada en marxa del Programa de Vidoconferencies amb !'hospital de referencia. 19. Posada en marxa del Programa Tele lctus. 20. Posada en marxa del Programa de Fibrinólisi. 21 . Posada en marxa del concert d'hemodinamia cardíaca a Eivissa. 22. Organització del Programa de Farmacia FACE. 23. Mil lora en el circuit de visat de receptes. 24. Organització d'un Servei d 'Urgencies i Emergencies a l'illa de Formentera. 25. Descentralització del circuit administratiu a Formentera. 26. Mil lores en els plans i els equips d'emergencies de l'Área de Salut. 27. Elaboració i implantació d'un Manual de recursos humans. V, ....... V, o Composició Objectiu Comissióde Gerencia Equip directiu complet + cap de servei d'IDQ + - Elaborar el Pla Estrategic de Qualitat. Qualitat. Cap de servei IDQ un membre de l'equip + cap del servei - Seguiment objectius estrategics de Servei d'Admissions, documentació. qualitat. d'I nvestigació. - Adaptació al Pla d 'Excel-lencia de Docencia i Qualitat de la Conselleria. Qualitat (IDQ) Projectes 1. Formació de l'equip directiu segons el Pla de Formació sobre Gestió de la Qualitat de la Conselleria. 2. Formació progressiva deis caps de programa i a diferents nivells en materia específica de qualitat. 3. Participació en el Grup de Treball de Qualitat Assistencial de la Conselleria . 4. Adhesió al model EFQM, mitjarn;ant l'IDI: primera avaluació EFQM. S. Creació de grups de millora en funció deis resultats de la primera avaluació EFQM. m VI 6. Preparació coma mínim d'una certificació ISO 9001-2000. -1 7. Elaboració d'una carta de serveis general i d'lnfermeria. ~ e: 8. Sol-licitud d'acreditació com a unitat docent associada a !'hospital de referencia (Hospital Universitari Son Dureta). n 9. Consolidació o creació de comissions. -1 e: 1O . Pla de Comunicació Interna. Disseny d 'una pagina web. ~ m VI e m o e: >r- ~ -1 m 1/1 -4 ::ic, ne: -4 e: Comissió Central Direcció de la FHM •Comissions i organs de qualitat Desenvolupament dins el Pla de Grup de Millora Contínua: ::ic, de Garantia de Cap de Qualitat FHM •Comite de Direcció QualitatTotal de la FHM (des de 1998) -Fractura de maluc m 1/1 Qualitat i Medi (La Gerencia és •Comite de Qualitat i Medi Ambient de les eines d'un sistema integral de -Bronquitis crónica EPOC o Ambient responsable de •Comissió de Seguiment del Pla Estrategic gestió de qualitat i del medi ambient -Part ecutocic m revisar el SGQMA) •Comissió de Participació i Garantia deis (SGQMA) [certificació ISO 9000 + ISO -Adenocarcicoma de colon o e: Ciutadans 14001 + OHSAS 18001]. i recte )> •Servei d'Atenció al Pacient -Resecció transuretral de r- •Comite de Docencia i Formació. próstata i dolor toracic ~ •Comite de Seguretat i Salut Laboral -4 •Unitat de Contol de Gestió •Comissió d'lnfeccions •Comissió de Compres i Avaluació de Noves Tecnologies ,Sistema de Serveis d'lnformació •Comite d'Empresa •Comissió de Catastrofes Projectes 1. 13 serveis certificats ISO: Anatomia Patológica, lnformatica, Admissió, Farmacia, Laboratori, Ginecologia. Psiquiatria, Hemodialisi, Esterilització, Cirurgia sense ingrés, Radiodiagnostic, Cirurgia General i magatzem. 2. Certificació ISO 14001 en medi ambient. 3. Certificació OHSAS 18001 pera prevenció de riscs laborals. 4. Sistemes de gestió de la qualitat en: Cirurgia General, Sales d'operacions, Recursos Huma ns, Prevenció de Riscs Labora Is (segons OHSAS 18001 ), Hospitalització, etc. 5. Memoria EFQM. 6. lnclusió el 2005 de la FHM en el Cataleg d'empreses excel-lents de la Conselleria de Comen;, lndústria i Energía. 7. Desenvolupament del Pla d'Humanització de l'atenció sanitaria. 8. Presentació de ponencies, comunicacions orals i posters en forums tematics a nivell nacional i autonomic. 9. Distincions de reconeixement públic en materia de qualitat (des de 1997): 1999. A de s'Agrícola - S'Agrícola de Manacor. Hospital Top 20 - IASIST, Solucient lnternational 2000. Millar Memoria de Qualitat- Fundació Avedis Danabedian. Hospital Top 20, any 2001 - IASIST, Solucient lnternational. Certificació ISO 9000-AENOR 2001 . Hospital Top 20, any 2002 - IASIST, 5olucient lnternational. Hospital Top 20, any 2002. "Benchmarking" de Traumatologia i Ortopedia 2002. Premi Lllum - Federació de Serveis Públics UGT. Hospital Top 20, any 2003. "Benchmarking" d'unitats de Cardiologia 2003. Hospital Top 20, any 2004 - IASIST, Solucient lnternational 2004. Reconeixement en el Premi Balear a l'Excel -lencia en la Gestió IDI, Govern de les llles Balears. Certificació ISO 14001 - AENOR 2005. Premi Medi Ambient, Entitats i Associacions Loca Is - Consell de Mallorca. Hospital Top 20, any 2006 - "Benchmarking" de Ginecologia i Obstetrícia .+:>, \O ~ 00 Unitat Funcional -Directora 1.Comite de Direcció Implementar els principis de la qualitat total a la Fundació l .Grup de Millora de Qualitat assistencial i 2.Comissió Direcció Son Llatzer, i orientar tota la nostra organització cap a la 2.Grup de Treball responsable de Assistencial satisfacció de les necessitats i expectatives per cercar el 3.Grup Multidisciplinari qualitat de la 3.Comissions clíniques maxim desenvolupament i la maxima satisfacció deis nostres d'Estudis i Tractaments de Gerencia professionals. Sempre mitjanc;ant la utilització de la tecnología la Ma Reumatica -Tecnic de qualitat. més avanc;ada disponible i treballar pera la mi llora contínua 4.Grup de Gestió Coordinadora i la innovació constant. 5.Subcomissions d'lnfermeria de Desenvolupament deis objectius de la qualitat deis contractes Qualitat i Formació. de gestió de les diferents unitats mediques i d'lnfermeria. Projectes - Projecte europeu d'estrategies de qualitat en relació als pacients estrangers MARQUIS. - Projecte d'establiment d'una xarxa de" benchmarking" juntament amb altres hospitals nacionals de característiques similars. - Estudi nacional d'esdeveniments adversos: ENEAS. - El servei UCI participa en l'estudi de IASIST (TOP20) de "benchmarking" d'indicadors d'UCI. - Posada en marxa de la Comissió Central de Garantía de la Qualitat. - Desenvolupament del Pla d'Humanització de !'hospital. - Realització del Programa d'Acollida al Treballador de Nova lncorporació. - Carta de serveis d'lnfermeria. - Creació d'una Unitat Funcional de Gestió de Riscs pera la Seguretat del Pacient. - Autoavaluació segons el model europeu EFQM (06-07). m - Certificació perles normes ISO 9001/2000: 1/1 • Servei d'lnformatica •Servei d'Hematologia (Banc de Sang) •Servei de Control de Gestió -1 :,:, - lnici de la gestió de processos assistencials. Llenguatge IDEF O: 2007. e - Establiment amb Atenció Primaria d'un sistema de gestió de cites informatitzat. n -1 - Projectes de telemedicina en funcionament: e •Teledermatologia, •Teleelectrocardiografia, •Retinografia digital :,:, m - Participació en l'estudi multicentric d'avaluació de cesaries urgents i programades. 1/1 - Participació en l'estudi de la idone"itat de les proves radiologiques a urgencies. o - Projecte hospitalari del maneig multidisciplinar de la sepsia. m o - Participació en l'elaboració del protocol de maneig i l'avaluació de les úlceres de decúbit. e - Posada en funcionament del Programa FACE. )> - Posada en funcionament de la recepta electronica. r- - Adequació deis consentiments informatius específics als requisits de la Llei 41 /2002. Traducció a diferents idiomes. ~ - Realització de díptics informatius pera la preparació de proves diagnostiques (aparell digestiu). -1 - Participació en el Sistema de comunicació, registre i analisi d'incidents crítics en anestesia. m VI -t :o ne: -t e: :o m VI o m o Pla de Qualitat de l'HUSD 2004-2007 Coord inadora de Supervisora de Qual itat Desenvolupament del Pla de Qualitat El gerent i el subdirector e: qualitat de d'lnfermeria )> 2004-2007, en concret: gerent són els maxims r- !'hospital Suport adminsitratiu a tots els ambits de l'organ ització responsables del Programa ~ relacionats amb l'avaluació i la millora de Qualitat. -t contínua en la qualitat assistencial, l'orientació a processos, la seguretat deis pacients i !'eficiencia. introduir la qualitat a tots els ambits de l'organització d'avaluació i millora contínua en la qualitat assistencial, l'orientació a processos seguretat del pacient i eficiencia. Projectes 1.Creació d'un equip de suport per a l'avaluació de la seguretat del pacient, on s'ha avaluat el risc potencial sobre els pacients en els següents processos assistencials de !'hospital : dispensació de medicació habitual, Unitat de Fecundació in Vitro, t ransfusions, sales d'operacions i Radiología intervencionista. Així, s'han iniciat els procediments pera la investigació d'esdeveniments adversos. L'hospital participa en un estudi multicentric, enfocat a la cultura de la seguretat del pacient i coordinat perla Fundació Avedis Donabedian. 2.lntroducció d'un nou disseny del procés general d'hospitalització basat en la creació de la figura del "gestor del pacient•: de manera que en el moment de l'ingrés es generi una planificació de tot el seu recorregut per !'hospital, així com de tota la citació posterior a I' alta. S'ha iniciat el pilotatge a les plantes d'hospitalització de Traumatologia Infantil, Medicina Materna i Traumatología d'Adults. 3.lncorporació del treball per processos assistencials com a a eina de coordinació multidisciplinaria [l 'ICTUS, el cancer de mama, el cancer de recte i la Unitat de Fecundació in Vitro] . 4.Utilizació de la metodología "Seis Sigma" per introduir mi llores en els processos. S' han rea litat tres projectes: •"El procés de l'alta en una planta de Medicina Interna': •"L'eficiencia deis TAC: •"L'espera deis pacients a les consultes externes''. 5. Aplicació del model d'excel-lencia de a EFQM. 6. lmplantació de la direcció per projectes. 7. Certificació ISO 9001 en els Serveis Centrals: Servei d'Admissions i Arxiu d'Histories Clíniques. 8. Creació d'una metodologia d'auditories clíniques realitzades pels propis serveis cl ínics coma metode per introduir la cultura de la millora contínua. ~ '-1 ~ O\ Comissió de Qualitat de la GAP Mallorca Gerencia Comisisions de qualitat a Potenciar, des de la Gerencia, les accions Grups de mi llora continua GAPMA cada sector: Ponent (creada encaminades a la qualitat en tots els per sector 28/11/2005); Llevant (creada estaments i nivells de l'area. 21 / 11/2005) i Migjorn (creada Objectius secundaris: 29/ 11/2005. l .Fomentar més autonomía deis EAP i de la Gerencia per dissenyar i Comissions de qualitat desenvolupar projectes de millora de internes en els EAP de: la qualitat, potenciar la participació es Coll den Rabassa deis professionals, deis equips o deis CS Trencadors serveis centrals de la Gerencia en la millora de la qualitat de l'Area. 2.Establir un registre de projectes a l'Area, perla qual cosa es creara un banc de projectes i d'idees. 3.Establir un procediment pera la validació de projectes de millora de la qualitat. 4.lmpulsar aquelles activitats de formació que tenguin coma objectiu la millora de la qualitat deis equips o de la Gerencia. m 1/1 -t Projectes ~ ne 1. lmplantació d'un sistema de gestió segons la norma ISO 9001-2000 o d'un altre sistema de certificació, coma minim, en un centre més, sense comptar el -t e CS des Coll den Rabassa (iniciat el juny de 2005), que actualment esta en aquest procés, en aquest període bien na l. ~ 2. lmplantació d'un sistema de gestió segons la ISO 9001 de les unitats administratives, d'almenys un sector de la GAP Mallorca. m 1/1 3. Dissenyar el mapa de processos d'lnfermeria en un sector de la GAPMA. e 4. Dissenyar el mapa de processos del Departament de Personal deis Serveis Centrals de la GAP. m 5. Dissenyar de la Carta de serveis de la Gerencia d'Atenció Primaria orientada als serveis basics proporcionada pels EAP. o e 6. Dissenyar un model de gestió de la qualitat pera !'obertura d'un nou equip d'Atenció Primaria. J> 7. Programa formatiu en qualitat: Conselleria + cursos organitzats perla GAP+ curs de formació en normes ISO en el CS des Coll den Rabassa. r 8. Participació d'un representant de la GAPMA en el Grup de Treball de Qualitat Assistencial de la Conselleria. ~ 9. Participació en el Grup de Millora de SSCC del Servei de Salut. -t m VI V,m..,. -t :X, 2 e: Denominació Responsables Composició Objectiu IO rganigrama funcional ,l".'.I. t"'l e -t ;¡, e: Grup de Treball de Qualitat Assistencial DGAA i DGPiF Representants de: DGAA, Actuar coma impulsor d'accions en Grups de millora per arees V, '1l :X, m DGPiF, DGSP, DGF, DG qualitat per tal de garantir, avaluar i ::, VI Consum, SSCC Servei de millorar la qualitat del servei al .o e e Salut, GESMA, GAPMA, HSD, ciutada; promoure la participació deis m ;"::'. · o HSLL, HMAN, HMEN, HCM, professionals en la gestió i, fomentar ,... e: FBiT "' la formació, la docencia i la o.. > investigació. ::, r- V, ~ Projectes o" -t '"°::', 1. Pla de formació en qualitat (11 móduls amb una carrega horaria de 132 hores, dirigit a tota l'organització) ;:;: N 2. Programa d'Excel-lencia l"'I ¡"::'; : Organigrama funcional Comite de Qualitat del Servei de Salut Servei de Salut Constitu"i"t el 2005 per Actua com a órgan de revisió de les • Equip de Millora IPIC representants de les propostes i actuacions que duen a (informació personalitzada direccions: Assistencial, terme les unitats de gestió de se i integral centralitzada) Economicofinancera i canalitza les propostes pera la seva Equip de Millora de la Secretaria General. consideració i aprovació per part del Formació per a la posterior consideració i Grup de Millora INFO + aprovació del (omite de Direcció. Projectes 1. Butlletí sobre Qualitat del Servei de Salut (inici octubre de 2005, amb periodicitat trimestral). 2. Grup de Treball de Gestió per Processos: elaboració del mapa de processos SSCC Servei de Salut. 3. lmplantació del sistema de gestió logísticaeconómica i financera del Servei de Salut. 4. Butlletí quinzenal de formació i investigació. 5. Butlletí d'infraestructures. 6. Pla de comunicació interna. 7. Memoria EFQM deis SC (puntuació 2004: 175; 2005: 215). 8. Butlletí de RRHH (en fase de disseny). 9. Enquesta personal (licitat concurs últim trimestre 2005). 10. Des d'octubre de 2005 és membre de I' ABAEX (Associació d 'Empreses Excel-lents de le llles Balears). ~ u, 3 1 ESTRUCTURES DE QUALITAT - Desenvolupament d'ambdós programes en els serveis d'UCI i Urgencies; - Contribució al Projecte d'errors de medicació. 2. ATENCIÓ PRIMARIA A l'Atenció Primaria s'han treballat as pectes relacionats ambla qualitat técnica i els procediments en el camp de l'atenció pediatrica (circuit de proves metaboliques al nadó, elaboració de la Guia de puericultura, actualització del Programa de l'lnfant Sa). També s'ha posat en funcionament el Grup de Lactancia Materna i s'han protocolitzat els criteris d'informació al pacient. 3.- COORDINACIÓ D'ATENCIÓ PRIMARIA I ESPECIALITZADA S'han desenvolupat una serie de protocols de derivació entre nivells assistencials en el camp de la salut mental, de la patología ginecológica i de la patología mamaria, també s'ha elaborat un protocol d'atenció a la gestant normal. 42 INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES Area de Salut d'Eivissa i Formentera El 2003 es realitza una autoavaluació segons el model EFQM, mitjarn;:ant la constitució de grups de treball, de la qual s'obtingueren una serie de conclusions i línies d'actuació per als anys següents. A més, a Atenció Primaria hi ha un grup de treball permanent que prioritza, analitza i proposa mesures de mi llora. Les diverses actuacions realitzades a l'ambit de la qualitat han estat les següents: 1. ATENCIÓ ESPECIALITZADA Es poden dividir les accions de qualitat realitzades per part d'Atenció Especialitzada en les duites a terme pel personal facultatiu i les realitzades per lnfermeria. 1.1 PERSONAL FACULTATIU S'han desenvolupat dues línies de treball : per una part, aquella que aborda la qualitat técnica i els procediments i, per l'altra, la que desenvolupa accions en el tema de seguretat del pacient. • QUALITATTECNICA I DE PROCEDIMENTS Estudi i avaluació deis indicadors de mortalitat, de reingrés, i deis indicadors obstetrics, amb especial atenció a l'analisi de les taxes de cesaries i de traumes obstetrics en el part, i les complicacions deis ingressos medies i quirúrgics. S'han elaborat els següents protocols: d'atenció de l'AEPOC, atenció a la cardiopatía isquemica, atenció a l'ictus, atenció a l'embaras, de derivació ginecologica, derivació de salut mental, de tractament de la pneumonia extrahospitalaria i hospitalaria, i infeccions per catéter. A més s'han organitzat els registres específics següents: registre de qualitat en el laboratori 41 d'analisis clíniques i registre de tumors a Eivissa i Formentera. • SEGURETAT DEL PACIENT S'han iniciat els següents projectes relatius a la seguretat del pacient: - lnici del Programa de Prevenció d'Errors de Medicació; - Desenvolupament del Programa FACE; - lnici del Programa de Prescripció Electronica; - Contribució en el Projecte IDEA; - Contribució al Projecte corporatiu de seguretat deis pacients; - Desenvolupament d'ambdós programes en els serveis d'UCI i Urgencies. 1.2 PERSONAL D'INFERMERIA A l'ambit de la lnfermeria s'han desenvolupat també iniciatives en els camps de la qualitat técnica i deis procediments, així comen el de la seguretat deis pacients. • QUALITATTECNICA I DE PROCEDIMENTS En aquest camp s'ha revisat i actualitzat el Manual de procediments. També s'han adaptat, respecte al model de V Henderson, la fitxa del pacient en GACELA i !'informe d'lnfermeria a l'alta. 1 s'ha avarn;:at en la formació continuada i en la formació de pregrau. • SEGURETAT DEL PACIENT - Contribució al Projecte IDEA; - Contribució al Projecte corporatiu de seguretat de pacients; INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES Com a fets a destacar en el conjunt de l'organització, relacionats amb la gestió de la qualitat, es poden destacar els següents: a-A l'Area Medica s'han elaborat els diferents programes sociosanitaris (convalescencies d'Ortogeriatria, ictus, general i subaguts, a més de comptar amb cures pal -liatives i hospital de dia), segons les directrius generals del Pla Sociosanitari del Govern de les llles Balears, que analitza aspectes tals com la cronicitat, la dependencia i l'envelliment. b-A l'Area d'lnfermeria destacam la implantació i la consolidació del Procés d'atenció infermer (PAE), que inclou: -Valoració individualitzada en el moment de l'ingrés. - Pla de Cura lndividualitzada Consensuada amb el Pacient/Familiar. - Informe d'alta d'lnfermeria per garantir la continu'i'tat de les cures a altres nivel Is assistencials. - Educació sanitaria al cuidador informal. - Seguiment telefonic a l'alta. - Seguiment del dol. - Carta de serveis. c- A l'Area de Gestió Económica i Financera, i seguint les direcrtrius del Servei de Salut, s'esta en fase d'implantació de dos instruments informatitzats de gestió que garantiran l'homogene'i'tzació deis processos administratius-comptables. d- Pla de Control de Residus Sanitaris. e- Control mitjanc;ant el model APPC de la manipulació deis aliments i les dependencies apropiad es. f- Sol-licitud de GESMA pera l'acreditació com a unitat docent associada a !'hospital de referencia 40 (Hospital Universitari Son Dureta). g- Desenvolupament de tasques propies d'ISO 9001-2000 per sol-licitar la certificació per IDQ (2007). h- Definició de la missió, la visió i els valors de l'organització. Elaboració d'un Pla Estrategic General (2007). Area de Salut de Menorca La Gerencia de l'Area de Salut de Menorca és conscient de la necessitat d'establir un sistema de Qualitat i, per aquest motiu, s'han empres les activitats necessaries per a la implantació d'aquest sistema, segons la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000, a les arees d'activitat deis Equips d'Atenció Primaria (EAP) Canal Salat. Entre les activitats que s'han planificat i que es portaran a terme dins el període de 2006-2007, cal destacar: - Disseny del sistema documental conforme a la Norma UNE-EN-ISO 9001 :2000 de les arees d'admissió deis equips d'Atenció Primaria de Menorca; - Disseny del mapa de processos, també deis processos desenvolupats a les arees d'lnfermeria deis equips d'Atenció Primaria de Menorca; - Disseny d'una carta de serveis de la Gerencia d'Atenció Primaria, orientada als serveis basics proporcionats pels equips d'Atenció Primaria. Totes aquestes activitats compten amb el suport de la Gerencia de l'Area de Salut de Menorca i amb la implicació de tot el personal de l'organització. INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES Els serveis certificats per AENOR amb la Norma ISO:2000 de sistemes de gestió de qualitat són el següents: - Anatomía Patológica - Radiología - Sistemes d' informació - Hemodialisi (informatica) - Admissió - Farmacia - Psiquiatría - UCSI - Ginecologia/Obstetrícia - Esterilització - Laboratori - Cirurgia General i Digestiva - Magatzem de subministraments. Actualment, s'estan desenvolupant els sistemes de gestió de la qualitat a: Cirurgia General, Sala d'operacions, Recursos Huma ns, Prevenció de Riscs Labora Is (segons OHSAS 18001) i a l'Area d'Hospitalització. Altres arees de desenvolupament són: - Certificació contra la ISO 14001 :96 de sistema de gestió mediambiental. - A partir de !'anterior, desenvolupament de la metodología inicial pera l'obtenció de l'acreditació EMAS (Sistema Europeu de Gestió Mediambiental). - La certificació contra l'OHSAS 18001 permetra l'evolució cap a un sistema integrat de gestió. Com a conseqüencia de tots els esforc;os dipositats en garantir la qualitat, la Fundació ha rebut els premis següents: 39 - Premi Top 20 de IASIST (any 2000, 2001 i 2002). - Premi Avedis Donabedian a la millor Memoria de Qualitat (2001 ). - Premi Top 20 de IASIST"Benchmark de Traumatología i Ortopedia" (any 2002). - Premi Top 20 de IASIST"Benchmark d'unitats de Cardiología" (2003) . - Pre mi Top 20 de IASIST "Benchmark d'Obstetrícia" (2005). - Premi "Medi ambient" 2005 del Consell de Mallorca, en la categoría d"'Entitats Loca Is". - Reconeixement de l'IDI (lnstitut de Desenvolupament Industrial), de la Conselleria d'lndústria i Energía del Govern de les llles Balears, en el Premi d'Excel-lencia 2004. GESMA (Gestió Sanitaria de Mallorca) GESMA inicia les seves activitats en el marc de la qualitat al mateix temps que desenvolupa el seu esquema de funcionament especialitzat en el camp sociosanitari. L'organització fonamenta el seu model de gestió de qualitat total en tres aspectes: 1. Formació de l'equip directiu segons el Pla de Formació de Gestió de la Qualitat dissenyat perla Conselleria de Salut i Consum. 2. Adhesió al model EFQM mitjanc;ant l'IDI (lnstitut d'lnnovació - Conselleria de Comerc; i lndústria) i realització de la primera autoavaluació externa el juny de 2006. 3. Posada en funcionament de la Comissió de Qualitat, presidida per la Gerencia de Gestió Sanitaria de Mallorca coma organ rector de la política de qualitat de l'organització. Com a conseqüencia del que s'ha esmentat anteriorment, la comissió de qualitat ha establert un pla de desplegament progressiu del model EFQM que afavoreixi la integració de les diferents actuacions assistencials i no assistencials, així com la implicació deis professionals i treballadors en aquesta nova etapa. INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES Totes les actuacions, dutes a terme en qualitat, han tengut la següent recompensa en forma de premi i reconeixement públic: - Premi Top 20 "Benchmark pera l'excel -lencia" (2005). - Premi Top 20, (2005) Benchmark d ' obstretícia. - Premi Professor Barea: "El Gestor del Paciente" (2006). Modalitat: Centres sanitaris com empreses de serveis: gestió global. Fundació Hospital Son Llatzer La Fundació Hospital Son Llatzer, en el seu camí cap a l'excel-lencia, ha posat en funcionament una serie d'actuacions amb l'objectiu de treballar sota els criteris de la qualitat total i la millora contínua. S'identificaran una serie d'arees de mi llora a partir d'una analisi de la situació del funcionament de !'hospital des del punt de vista de la qualitat que, posteriorment, es traslladaran al pacte d'objectius ambles distintes unitats. La metodología emprada inclou l'autoavaluació segons el model europeu EFQM. A més, !'hospital esta formalitzant les actuacions necessaries per obten ir la certifica ció ISO 9001 / 2000 en: - Servei d'lnformatica. - Servei d'Hematologia (Banc de Sang). - Servei de Control de Gestió. Per avaluar, dirigir i supervisar les activitats relacionades amb la qualitat a !'hospital s'han creat comissions, subcomissions i grups de treball de qualitat per arees i serveis. 38 El reconeixement públic d'aquestes activitats encaminades a la mi llora de la qualitat ha arribat des de diversos ambits, comes recull en la relació següent: - Comenda ambla placa de l'Ordre Civil de Sanitat, atorgat pel Ministeri de Sanitat (2003). - Premi Nacional a la lnnovació en Gestió i Administració Sanitaria. Escola Nacional de Sanitat de l'lnstitut de Salut Carlos 111, Bearing Point i Diario Médico. - Premi Benchmarck de l'Area de Cirurgia Digestiva (2003). - Premi d'Excel-lencia Algosnet a la Unitat d'Oncologia (2003). - Menció especial de "Europe Awards far Públic Admnistration" (2004). - Premi Benchmark deis Top 20 de l'Area d' Obstetrícia (2004). - Premi Benchmark de lassist 2004 a tot !'hospital. - Primer premi deis premis a les Millors Practiques en Administració Electrónica, categoría "Uso de la Tecnología en el sector sanitario" atorgat pel Diario Expansión, T-Systems i el grup editorial Recoletos. - IDC EMEA 2005 Award for ICT lnnovation and Business Transformation (2005). - Acreditació de qualitat de la practica transfusional i del sistema de gestió de qualitat, atorgat pel CAT de la Sociedad Española de Hematología. Julio! 2006. Fundació Hospital de Manacor La Fundació Hospital de Manacor (FHM) decideix escometre, l'any 1998, el desenvolupament del seu Pla de Qualitat Total. Els punts on es va suportar aquest Pla foren : Formacióde l'equip directiu i deis responsables de lesarees clíniques i deis serveis, tant assistencials com no assistencials, en el model europeu de qualitat (EFQM). Realització d'un exercici d'autoavaluació de la FHM a partir del model anteriorment esmentat. Estructuració del sistema de qualitat de la Fundació amb la finalitat d'aconseguir una certificació externa segons el model ISO 9001 . Desenvolupament d'un mapa de processos, assistencials i no assistencials, de !'Hospital, com a eina de sintetització i homogene'ftzació assistencial. INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES i els corresponents protocols normalitzats de treball (PNT). El maig de 2006 s'edita la Carta de serveis perdonar a coneixer, a tots els usuaris, els serveis i els compromisos de la Direcció General de Farmacia i actualment esta confeccionant el Pla estrategic, identificant la missió, la visió, els objectius estrategics i les activitats prioritaries. Servei de Salut de les llles Balears Des de 2005, el Servei de Salut de les llles Balears esta aplicant en els serveis centrals (SSCC) el Pla de Qualitat basat en el model EFQM. Durant aquest any es realitza una avaluació externa i una autoavaluació, on es detectaren arees de mil lora i es dissenyaren plans d'acció que culminaren en el Pla de Gestió. Els objectius aconseguits amb aquest Pla han estat avaluats durant 2006. Del procés d'avaluació sorgí el Pla de Qualitat 2005-2007, que implica totes les direccions del Servei de Salut. L'aplicació d'aquest Pla s'ha tradurt en millares tant per als usuaris com pera l'organització interna del Servei de Salut, en promoure accions formatives pera tot el personal i aconseguir que augmenti el nombre de treballadors implicats en el Comite de Qualitat i en els quatre grups de mi llora creats. S'ha potenciat l'accessibilitat deis ciutadans al Servei de Salut de les llles Balears mitjan~ant els plans de mi llora de les instal•lacions i també de mil lores en els processos d'atenció al ciutada. En el moment de tancar l'exercici de 2005, s'iniciaren les enquestes de valoració deis serveis donats des del Servei de Salut entre organitzacions del Govern de les llles Balears, prove"i"dors, organismes privats, fundacions, i mitjans de comunicació, a més d'altres organitzacions internes del Servei de Salut. Hospital Universitari Son Dureta 37 L'Hospital Universitari Son Dureta estableix una política de qualitat que s'articula mitjan~ant les línies estrategiques següents: - Impulsar la cartera de serveis de !'hospital. - Avan~ar en la creació d'una cultura de seguretat clínica. - Abordar la gestió de processos assistencials. - Mi llorar les estrategies de comunicació interna per facilitar el treball deis professionals. - Mi llorar les estrategies de comunicació interna i de reconeixement deis professionals. - Fomentar l'ambulatorització de processos medies i quirúrgics. - Avan~ar en la coordinació i la cooperació amb Atenció Primaria i altres professionals de la salut. - Analitzar la plantilla d'hospital en relació ambla seva relació coma hospital de referencia. - Millorar la qualitat de les dades i deis sistemes d'informació. En funció del que hem esmentat anteriorment, !'hospital ha establert els projectes de qualitat assistencial següents: 1. Avaluació del model de gestió de !'hospital amb el model d'excel•lencia FQM. 2. Projectes de seguretat del pacient. 3. Projectes de mi llora de la planificació assistencial utilitzant les vies clíniques (gestió del pacient). 4. lmplantació de la gestió deis processos assistencials. 5. Utilització de les eines "Seis Sigma" pera la mil lora deis processos assistencials i no assistencials. "Seis Sigma" és una estrategia de negoci que es basa en l'enfocament cap al client, basant la gestió/ direcció en dades i fets. 6. Acords d'objectius entre les comissions clíniques i la direcció medica. 7. Projectes de millora assistencial. INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES de Cordó Umbilical i els esfon;os realitzats per afavorir la formació continua de professionals que participen en els processos de donació i trasplantament. Banc de Llet Materna Des de juliol de 2001, la Fundació Banc de Sang i Teixits de les llles Balears disposa del primer i únic banc de llet materna d'Espanya, i es converteix així en un servei de referencia que s'encarrega de recollir, processar, emmagatzemar i dispensar aquest producte biologic als infants amb necessitats alimentaries especials. El Banc de Llet Materna té coma finalitat fonamental rebre, conservar i distribuir la llet materna. Direcció General de Salut Pública i Participació SEGURETAT ALIMENTARIA El 2002, la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum inicia un Pla d'Excel -lencia l'objectiu del qual fou contribuir la protecció de la salut deis ciutadans mitjanc;:ant la reducció deis riscs de patologies derivades de l'alimentació mitjanc;:ant !'eficiencia deis sistemes de control oficial. Per aixo, l'equip d'auditors del Servei de Seguretat Alimentaria posa en funcionament una serie de mesures encaminades a garantir l'adequada implantació d'un sistema de control d'aliments. Els esforc;:os realitzats durant anys per aquest equip d'auditors es veu recompensat amb el Premi Balear d'Excel-lencia de 2004. ACREDITACIÓ DEL LABORATORI 36 El Laboratori de Salut Pública de Palma té implantat un sistema de gestió de la qualitat dirigida a obten ir la declaració formal de la seva competencia técnica pera la realització d'assaigs. L'acreditació suposa el reconeixement de la qualitat deis assaigs i fomenta la confianc;:a en aquests per part de les diferents parts implicades. El sistema de qualitat esta basat en la norma UNE-EN-I5O/CEI 17025. Al llarg de 2005, s'han realitzat activitats com: - Revisió de la documentació del sistema. - Elaboració de procediments per assegurar la qualitat deis assaigs. - Elaboració de procediments tecnics de metodes d'assaig. - Elaboració de plans i programes. - Validació i calcul d'incerteses deis metodes d'assaig. L'any 2006, s'espera complir amb els requisits necessaris per a la implantació del sistema sol -licitar l'acreditació ENAC. Direcció General de Farmacia El 2005, la Direcció General de Farmacia desenvolupa, en relació a les propostes del model EFQM, un model de gestió integral que té com a objectiu implantar una eina que permeti desenvolupar l'excel -lencia. Per dur a terme aquest projecte es dona formació sobre el model EFQM als tecnics d'aquesta Direcció, posteriorment es realitza un diagnostic de la situació actual i després es dissenya del pla d'acció pera les arees de mi llora detectades durant la fase de diagnostic. La Direcció General de Farmacia ha desenvolupat el seu mapa de processos, i l'ha estructurat en processos estrategics, nuclears i de suport. Peral desenvolupament de cada un deis processos s'han identificat distints procediments, els quals han estat documentats a partir de les fitxes de processos INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES Els resultats actuals de desenvolupament del Pla ens permeten afirmar que les previsions inicials es poden aconseguir i és previsible que d'aquí a quatre anys la Xarxa assistencial de la nostra comunitat hagi estat capa<; de superar un important deficit d'infraestructures sanitaries que ha marcat historicament l'esdevenir del Sistema Pública les llles Balears. Pla Sociosanitari de les llles Balears (2005-201 O) El Govern de les llles Balears ha desenvolupat i iniciat la implantació d'un Pla Sociosanitari que respongui els reptes que ha d'afrontar la societat actual i que inclouen els canvis epidemiologics, la longevitat, la independencia i la utilització de les noves tecnologies en els diagnostics, els tractaments i l'assistencia. L'objectiu prioritari del Pla Sociosanitari és millorar la qualitat de vida de les persones de les llles Balears, donar respostes als diferents col-lectius que es troben en situació de dependencia i als seus familiars, i generar així una cultura de l'atenció considerada des de la perspectiva biopsicosocial. El Pla Sociosanitari de les llles té coma objectiu: - Humanitzar i personalitzar l'assistencia, optimitzar-ue el rendiment i generar la maxima satisfacció social possible. - Crear i diversificar els recursos, que han de respondre a criteris objectius de planificació, derivats sorgits de l'analisi deis indicadors de necessitat obtinguts a partir d'un enfocament global del sector social i sanitari que genera dependencia. - Desenvolupar, de forma integral, un nou ambit sociosanitari que no es limiti a conciliar els serveis socia Is i els sanitaris, sinó que tengui personalitat propia en tots els seus ambits. - Unificar la porta d'entrada als serveis sociosanitaris per obtenir l'atenció idonia en cada cas. - Aconseguir la maxima satisfacció deis usuaris i de les famílies i augmentar la seva percepció de seguretat i continu"itat sobre el sistema. - Treballar cap a l'excel-lencia en la qualitat deis serveis socials i l'atenció sociosanitaria. 35 El Pla Sociosanitari de les llles Balears neix amb la voluntat i el compromís d'assumir els objectius de qualitat assistencial maxima, d'humanització de l'assistencia, d'aproximació deis recursos a les persones i a la consideració participativa i proactiva de les famílies, amics i associacions. En el futur es preveu la creació de la Unitat de Transit de !'Hospital Universitari Son Dureta. Aquesta Unitat esta orientada a la rehabilitació deis malalts amb lesió cerebral o medul-lar en fase subaguda fins que puguin ser traslladats a un centre de neurorehabilitació. A més, amb l'objectiu de garantir la reorientació deis serveis sociosanitaris cap a les patologies croniques més prevalents, s'han d'elaborar i implantar 1O nous programes assistencials sociosanitaris que han d'abordar temes que cobriran un ampli espectre d'atenció en: les cures pal-liatives, les pluripatologies, l'ICTUS, la deshabituació alcohólica, les malalties respiratories croniques, la dietética i nutrició, l'ortogeriatria, la rehabilitació cardíaca, les unitats de valoració d'atenció sociosanitaria (UVASS) i la rehabilitació. El Pla recull també una serie d'inversions específiques dins l'ambit sanitari per adequar i mi llorar les instal-lacions de GESMA. Fundació Banc de Sang i Teixits de les llles Balears La Fundació Banc de Sang i Teixits de les llles Balears realitza una tasca important en la gestió de qualitat. El Banc de Sang esta acreditattecnicament perla Societat Espanyola deTransfusió Sanguínia (SETS), cosa que implica la utilització de les tecniques més avanc;ades i especialitzades en tots els procediments de laboritari, de fraccionament, conservació i distribució deis productes sanguinis, fet que ofereix una garantía de qualitat i seguretat peral seu futur ús transfusional. La Fundació obtingué la certificació ISO 9002 l'any 2001 i la seva recertificació el novembre de 2002. A més, l'any 2004, aconseguí la certificació de qualitat ISO 9001 :2000. Quant a la donació i el trasplantament de teixits, el fet més destacat de l'any 2004 ha estat la incorporació de !'Hospital de Manacor com a centre extractor de cornies. Per acabar, s'ha de destacar el fet d'haver posat en funcionament el Programa d'Obtenció de Sang IN ICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES Pla d' Humanització de I' Atenció Sanitaria 2004-200S El Pla d'Humanització recull les mesures que s'han pres per crear un sistema sanitari públic que, a més d'oferir un servei essencial pera la comunitat amb criteris d'eficiencia i qualitat, cerca incorporar la satisfacció de l'usuari. El Pla d'Humanització fixava cinc objectius basics: 1. Millorar la satisfacció percebuda per l'usuari. 2. Afavorir l'accessibilitat al Sistema Sanitari. 3. Mi llorar l'accés a la informació per part de l'usuari. 4. Incrementar la comoditat deis centres. S. Afavorir que la relació amb l'usuari sigui el més personalitzada possible. Actualment se segueixen desenvolupant les inciatives implantades pel Pla d'Humanització. Pla Estrategic de Sistemes d' lnformació del Servei de Salut 2004-2007 L'objectiu d'aquest Pla és situar el conjunt del Servei de Salut en la societat de la informació, mitjanc;ant l'ús de les noves tecnologies. El Pla pretén, mitjanc;ant l'ús de noves eines: - Mi llorar l'accessibilitat deis ciutadans als serveis mitjanc;ant el desenvolupament del cal/ center pera cita previa. - Oferir transparencia en la gestió mitjanc;ant sistemes com l'EIS ((Enterprise lnformation System), Datawarehouse, ect. 34 - Assegurar la continu"i"tat assistencial i implantar la historia electrónica de salut del ciutada. - Millorar la practica assistencial. - Augmentar !'eficiencia en la prestació de serveis mitjanc;ant la implantació deis sistemes adequats pera la gestió económica i deis recursos huma ns. - Garantir la seguretat i confidencialitat. - Implantar la recepta electrónica. Pla d'lnfraestructures Sanitaries 2004-201 O Modernitzar i adequar les infraestructures sanitaries a les necessitats deis ciutadans de les llles Balears és un deis principals reptes de la Conselleria de Salut i Consum. La necessitat d'escometre aquesta reforma de manera racional i metodológica va impulsar l'elaboració del Pla d'lnfraestructures Sanitaries 2004-201 O, presentat en el Parlament el mes d'octubre de 2004. Els objectius del Pla d'lnfraestructures Sanitaries es centren en: 1. Les inversions en laXarxa d'infraestructures sanitaries públiques de la Comunitat Autónoma de les llles Balears durant el període 2004-201 O com a instrument de planificació i programació d'infraestructu res. 2. Les formes de finani;:ament proposades perdura terme aquestes inversions. S'incorporen formules que puguin executar-se en funció de les necessitats rea Is i que puguin financ;ar-se a llarg termini segons l'esperanc;a de la seva vida útil, a més de controlar els nivel Is d'endeutament. INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES La Conselleria de Salut i Consum ha desenvolupat en aquests darrers anys una serie d'iniciatives amb l'objectiu de millorar la qualitat de la Sanitat balear, i s'ha dotat d'una serie d'estructures que han dissenyat i desenvolupat las activitats esmentades. Els eixos d'actuació han estat completar la formació deis professionals, traslladar la qualitat a les actuacions preventives i assistencials de la comunitat autónoma i englobar-les en el Programa d'Excel-lencia. D'aquesta manera, els seus projectes tenen coma objectiu: 1. lntroduir el concepte de qualitat assistencial dins la practica clínica habitual. 2. Avanc;ar en el desenvolupament d'un model que garanteixi la prestació d'una assistencia sanitaria de qualitat. 3. Implementar actuacions d'acreditació en centres i serveis. 4. Planificar iniciatives formatives de maxim nivel! per crear i potenciar un grup de professionals altament qualificats que liderin el procés d'implantació. L'any 2004 es constituí el Grup de Treball de Qualitat Assistencial, coordinat perla Direcció General d'Avaluació i Acreditació i per la Direcció General de Planificació i Financ;ament, i format per representats de totes les direccions genera Is de la Conselleria, el Servei de Salut, els hospitals públics i les gerencies d'Atenció Primaria de Mallorca i el 061 . El seu objectiu és la definició de directrius de qualitat en l'ambit de la Conselleria, pera la qual cosa planteja dues iniciatives principals: un Pla de Formació en Qualitat, i l'elaboració i la implantació del Programa d'Excel-lencia 2006-2007. L'any 2005 ha servit per seguir desenvolupant les estructures basiques deis recursos humans i tecnics, els convenís de col-laboració i la formació de personal de la Conselleria en conceptes basics sobre qualitat. A més d'aquest grup de treball, tant la Conselleria de Salut i Consum com el Servei de Salut de les llles Balears han desenvolupat una serie de plans i activitats, l'objectiu deis quals ha estat millorar la qualitat de la Sanitat balear. 1, alhora, s'ha dotat d'una serie d'estructures que han dissenyat i desenvolupat aquestes activitats. 33 ACTIVITATS DESENVOLUPADES Pla de Salut 2003-2007 El Pla de Salut defineix les polítiques de salut i de serveis sanitaris i constitueix el marc de referencia pera totes les actuacions en l'ambit de la salut de les llles Balears. Estableix l'orientació del Sistema Sanitari, identifica els problemes i les principals necessitats, defineix les arees d'actuació i orienta les estrategies d'intervenció. Els objectius del Pla poden resumir-se en els punts següents: - Millorar la salut de la població, millorar i allargar els anys de bona qualitat de vida, millorar la capacitat funcional i promoure la insercció de les persones que ho necessiten. - Reduir les desigualtats en salut i els desequilibris territorials. - Disminuir la incidencia, la prevalenc;a i la mortalitat a les llles Balears. Pera conseguir aquests objectius s'han posat en funcionament estrategies destinades a: - Promoure una salut millor i actuar sobre els seus determinants. - Millorar la continu"itat assistencial i la qualitat d'uns serveis sanitaris orientats al ciutada. - Asseg urar l'equitat en l'accés als serveis sanitaris. - Millorar la formació i la investigació en aquelles arees que permetin avanc;ar en el coneixement i el desenvolupament deis professionals, així comen la salut individual i col -lectiva deis ciutadans. - Desenvolupar uns sistemes d'informació que permetin coneixer millor seguir i avaluar la situació sanitaria de les llles Balears. INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES 2 1 INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES Conveni amb el Centre Superior d'lnvestigació en la Seguretat Clínica del Pacient La fina litat d'aquest Conveni és mi llorar la seguretat deis pacients. Convenis amb altres comunitats autonomes Extensió deis convenís de co l-laboració existent i rea lització de nous. 29 OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•ll:NCIA Els ambits de cooperació que s'han d'instrumentalitzar en aquest primer Conveni de col-laboració específic són els següents: - Foment de la innovació en qualitat assistencial i de la seguretat del pacient mitjan~ant col -laboracions en l'ambit docent i la investigació. - Foment del debat i l'intercanvi d'informació i experiencies sobre aquells temes que puguin beneficiar ambdues institucions, coma guies clíniques, indicadors de qualitat, aspectes lligats a la satisfacció deis pacients i ciutadans, difusió d'alertes, etc. Fundació La Caixa És una institució de naturalesa no lucrativa i social l'objectiu fundacional de la qual és realitzar obres socials, a més de fomentar l'estalvi i la inversió. S'ha formalitzat una col-laboració entre La Caixa i la Conselleria de Salut i Consum perdura terme projectes sociosanitaris. En aquest marc, s'esta desenvolupant el Projecte cibera u les en els hospitals Son Llatzer, Manacor i Son Dureta, i esta prevista que s'instal •li a Inca, Can Misses i Menorca. Fundació Kovacs i UIB Conveni de col-laboració entre la Conselleria de Salut i Consum, la Fundació Kovacs i la Universitat de les llles Balears per impulsar una línia d'estudi sobre el dolor d'esquena a la població infantil. Centre Balears Europa Conveni de col -laboració entre la Conselleria de Salut i Consum i el Centre Balears Europa, amb 28 l'objectiu general de donar informació especialitzada sobre l'actualitat europea en el marc sanitari i del consumidor i, més concretament, donar un servei que reculli el seguiment de noves convocatories i selecció de les de major adequació als interessos d'aquesta Conselleria; proposta i recepció de projectes, estudi de la seva viabilitat, recerca de socis, seguiment, tramitació i gestió del projecte i, nexe d'unió entre els socis. Tot aixo, juntament amb l'elaboració d'informes especialitzats entorna la salut, en un context europeu. UIB i altres universitats S'han de realitzar convenís de col-laboració ambla UIB o amb altres universitats per realitzar cursos de formació contínua per als professionals de la Conselleria de Salut i Consum. Entitats financeres Conveni de col-laboració entre la Conselleria de Salut i Consum i "Sa Nostra" Caixa de Balears per millorar els centres d'atenció al drogodependent (CAD) en el marc del Pla Autonomic de Drogues. Col·laboració amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo per executar el projecte CAM-nadons per a la distribució de material informatiu en materia de promoció de la salut deis nadons de les llles Balears. L'objectiu del projecte és fomentar la informació en materia de promoció de la salut de tots els nadons de les llles Balears dirigida als pares, així com promoure la divulgació de material didactic a tots els centres públics i privats on es produeixin naixements. Asseguradores i mútues Conveni amb l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball (AMAT) pera la mil lora de prestacions de la IT. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL·LENCIA Col,legi Oficial de Metges Els objectius del conveni entre la Conselleria de Salut i Consum de les llles Balears i el Col -legi Oficial de Metges són, entre d'altres: - Promoure la formació medica continuada. - Fomentar l'ús d'aplicacions tecnologiques a l'area medica. - Posar en marxa accions que condueixin cap a la racionalització de la prescripció farmacéutica . - Contribuir al desenvolupament de la implantació de les innovacions tecnologiques a l'area de la historia clínica, el consentiment informat i les instruccions previes. - Afavorir la implantació de noves tecnologies. - Desenvolupar el Programa d'Atenció Integral Metge-Malalt (PAIME). Col•legis oficials d'lnfermeria La Conselleria de Salut i Consum del Govern de les llles Balears i el Consell General de Col-legis Oficials d'lnfermeria d'Espanya han signat un Conveni marc de col-laboració. L'objectiu del Conveni és establir fórmules de col-laboració entre les parts signants per al desenvolupament de programes i actuacions en les següents arees: - Desenvolupament professional. - Qualitat i excel-lencia de la practica professional. - Atenció professional. Col•legi Oficial de Fisioterapeutes Conveni de colaboració entre la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les llles Balears i el Col-legi Oficial de Fisioterapeutes de les llles Balears per fomentar i desenvolupar les activitats de formació i promoció de la professió del fisioterapeuta. 27 Els objectius del Conveni són: - Reconeixer l'interes sanitari deis actes científics realitzats pel col-legi i esmentat que tenguin com a objectiu promoure l'estudi, la difusió, la formació o l'especialització en la ciencia i técnica relacionada amb la salut. - Donar suport a la seva consecució mitjanc;ant l'aportació d'aules, mitjans tecnics i personal especialitzat. - Prendre les mesures necessaries pera la realització de practiques en centres sanitaris depenents de la Conselleria. El Col-legi de Fisioterapeutes organitza, alhora, activitats de formació i col -labora en l'elaboració d'informes, a més d'aportar els que requereixi la Conselleria. Convenis de col•laboració amb els ajuntaments Conveni tripartit (Servei de Salut, ajuntament i l'entitat financera) per a la implantació i el desenvolupament de centres d'atenció primaria: centres de salut i consultoris. Fundació Avedis Donabedian La Conselleria de Salut i Consum i la Fundació Avedis Donabedian han signat un Conveni marc de col-labora ció. S'ha d'establir un ampli marc de col-laboració en qualsevol deis ambits relacionats ambla qualitat assistencial i d'atenció deis pacients en els centres sanitaris públics i, en especial, facilitar l'intercanvi de documentació i informació que pugui serd'utilitat per ambdues parts, ambla finalitat d'optimitzar els esforc;os d'ambdues institucions. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•LENCIA Pacients, integral en el sentit d'incloure totes les mesures i cobrir totes les arees que han de formar un programa efectiu d'aquesta naturalesa. Aquest Pla comen<;a a desenvolupar-se !'octubre de 2005 i s'estan duent a terme diverses activitats, que en aquesta primera fase només engloben dues arees critiques deis cinc hospitals públics del Servei de Salut: Urgencies i Cures lntensives. El 2006, el Servei de Salut pretén finalitzar les accions escomeses en aquests dos serveis, estendre­ les a fi d'any a altres serveis, i, sobretot, comen<;ar a desenvolupar accions i prendre mesures que comprometin tots els professionals deis centres hospitalaris, i els seus equips directius des d'una perspectiva global de la seguretat del pacient. Aquests plantejaments i actuacions es realitzen en convergencia amb els projectes del Ministeri de Salut i Consum, recollits en el marc de les polítiques de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. 1.5 PROMOCIÓ I PREVENCIÓ DE LA SALUT La Conselleria de Salut i Consum dissenya plans i activitats la finalitat deis quals és la promoció i la prevenció de la salut deis ciutadans. Dins aquestes actuacions cal destacar: - La creació del Centre de Resposta lmmediata sobre Drogodependencies i Adiccions (CRIDA. 902 075 727). - La Campanya Estiu amb salut. - El Pla de Lluita Contra el Tabaquisme. - El Programa de Detecció Preco<; de Cancer de Mama. - El Pla de Lluita Contra la Tuberculosi (control i prevenció). 26 - La Campanya de vacunació contra la grip. - La Campanya informativa sobre grip aviaria. - La campanya d'educació sexual. - Campanyes d' habits saludables (correcta alimentació, exercici físic) . Perque tota aquesta informació arribi al ciutada d'una forma agil i senzilla, la Conselleria de Salut i Consum ha creat el Portal Salut a Internet ( www.portalsalut.caib.es ). El Portal Salutté com afinalitatfacilitar l'accés a la informaciódel món sanitari per promoure l'educació en salut. Mitjan<;ant aquest portal, la Conselleria de Salut i Consum vol aprofitar l'oportunitat que ofereix Internet i les noves tecnologies perdonar a coneixer tots aquel Is temes relacionats ambla salut que puguin ser d'interes per als ciutadans i per als professionals de la salut. El portal millora l'accessibilitat del ciutada als continguts sobre salut, i es converteix en una eina efica<; pera la promoció de l'educació sanitaria en un únic entorn especialitzat. D'aquesta manera, els professionals de la salut poden trobar aquel les qüestions que més els interessin mitjan<;ant les diverses arees tematiques que s'han anat incorporant al portal (investigació, farmacia, documentació biomédica, seguretat alimentaria, etc.) o accedint a fonts de dades d'altres organismes. 1.6 COOPERACIÓ AMBLA SOCIETAT CIVIL: ESTRATEGIES I ALIANCES La cooperació ambla societat civil es materialitza ambla subscripció d'acords o convenís. L'objectiu d'aquestes col -laboracions és promoure el desenvolupament mutu en benefici de la salut deis ciutadans. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•LENCIA - Avaluar els efectes negatius que han produ"it en el pacient (prolongació de l'estada, incapacitat, etc.). - Establir un sistema que permeti prevenir i reduir la incidencia d'efectes adversos. • FORMACIÓ DE PROFESSIONALS I TÉCNICS S'ha de formar en gestió de riscs i seguretat de pacients, els professionals i els tecnics deis hospitals públics i els centres sanitaris d'Atenció Primaria de les llles Balears i la Conselleria de Salut i Consum. • BIOSEGURETAT I MINIMITZACIÓ D'INFECCIONS NOSOCOMIALS Les infeccions nosocomials són, actualment, una de les principals causes de l'increment de les estades i les complicacions que afecten els pacients a l'ambit de l'assistencia sanitaria, els visitants i el personal. La seva reducció contribueix, sens dubte, a mi llorar la qualitat de l'assistencia. El risc biologic és el més freqüent entre els riscs laborals deis treballadors de la salut. La Direcció General de Planificació i Financ;ament, la Direcció General d'Avaluació i Acreditació i el Servei de Salut de les llles Balears, d'acord amb les seves competencies, han plantejat la formació en seguretat clínica deis pacients dins l'ambit assistencial sanitari. • SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ INEQUÍVOCA DE PACIENTS INGRESSATS. La identificació inadequada deis pacients és una causa important de problemes i complicacions associada a errors de l'assistencia. S'analitza el grau d'implantació deis sistemes d'identificació en els diferents centres sanitaris de les llles Balears i a les arees on esta implantat. Més endavant, s'han de prioritzar les actuacions que permetin assegurar la implantació universal de les practiques basiques d'identificació com, per exemple, l 'ús de polseres irrompibles i segures que 25 contenguin les dades essencials. • CREACIÓ DEL GRUP ASSESOR DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LA INFECCIÓ • PARTICIPACIÓ EN EL GRUP TÉCNIC DE SEGURETAT DE PACIENTS DE L'AGÉNCIA DE QUALITAT DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT En el desenvolupament d'aquestes activitats, les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) juguen un paper important. És innegable que les TIC permeten simplificar i millorar l'activitat deis professionals i els centres sanitaris, a més de facilitar la introducció d'eines de gestió clínica, de control, de seguiment; en definitiva, les TIC ens ajudaran a millorar les tasques assistencials i el coneixement deis indicadors deis processos assistencials. Totes aquestes mesures són d'aplicació a l'entorn d'influencia deis serveis assistencials. Per aixo des de l'any 2004, el Servei de Salut de les llles Balears ha anat adoptant progressivament diverses mesures relacionad es ambla mi llora de la seguretat deis pacients. En els contractes de gestió de tots els hospitals s'han anat incloent indicadors i accions dirigides a monitoritzar riscs i a avaluar el nivell de seguretat de l'atenció donada. En un deis cinc hospitals públics d'aquesta Comunitat Autónoma s'ha creat una Comissió de Seguretat deis Pacients i un d'aquests ja disposa d'una Comissió de Toxicovigilancia.També, alguns hospitals han implantat el Programa d'lndicadors de Qualitat Assistencial (PICA), que permet el calcul anual de les taxes de complicacions, mortalitat i readmissions ajustades segons el risc. Malgrat aixo, cal mi llorar aquestes mesures per garantir tant una monitorització integral i robusta de tots els vessants de la seguretat deis pacients, com la implantació de mesures adequades de prevenció deis possibles esdeveniments adversos o d'un sistema de registre i notificació adequat. Per aixo, l'any 2005, el Servei de Salut de les llles Balears comenc;a a donar les primeres passes cap a la implantació d'un encaminades a implantar un Pla Integral de Seguretat deis OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL·LENCIA La Llei també regula el desenvolupament professional i el seu reconeixement. Es constitueix un sistema de reconeixement del desenvolupament professional consistent en el reconeixement públic, exprés i de forma individualitzada, del desenvolupament aconseguit per un professional sanitari en base als seus coneixements i la seva experiencia en les tasques essencials, docents i d'investigació, així com quant al compliment deis objectius assistencials i investigadors de l'organització en que dóna servei. 1 .3 ACREDITACIÓ DE SERVEIS I PRACTICA CLÍNICA L'acreditació és el segell de qualitat d'un centre sanitari. Per aconseguir l'acreditació es necessita una revisió externa per part d'una institució independent que avalua si es compleixen uns estandards definits. Aquests són públics i representen l'excel-lencia en el funcionament. L'acreditació permet mostrar a la societat que s'ofereix una assistencia de qualitat. L'acreditació comporta els avantatges següents per als centres sanitaris: - Desenvolupa un enfocament assistencial que té el pacient com a eix principal i, per tant, els estandards i la seva avaluació estan centrats en el pacient. - lntrodueix un model de centre assistencial dinamic i participatiu que deriva de les analisis de les millors practiques. - Representa un projecte de mi llora comú per als directius i professionals. - Ofereix un reconeixement internacional. A la nostra Comunitat Autónoma comptam amb centres sanitaris que disposen d'un reconegut nivell 24 en materia de certificació i d'altres que estan iniciant aquest camí. Des de la Conselleria de Salut i Consum, s'han de desenvolupar línies de treball que avancin en el model d'avaluació i acreditació sanitaria de les llles Balears amb l'objectiu de crear un sistema de gestió de qualitat global. 1.4 SEGURETAT DE PACIENTS I PROFESSIONALS La seguretat deis pacients i deis professionals es configura coma un deis principis fonamentals del Sistema de Salut. Nombrosos estudis i informes oficials elaborats en pa·1sos desenvolupats revelen que la mortalitat, la morbilitat i les des peses di rectes i indirectesatribufülesa esdeveniments adversos són elevades. Organitzacions governamentals i no governamentals de diversos pa"i"sos i organismes internacionals, com la Organització Mundial de Salut, ja han desenvolupat polítiques, han emes recomanacions, han creat comissions tecniques i han posat en marxa plans específicament dirigits a enregistrar-les, monitoritzar-les, avaluar-les i prevenir-les i, d'aquesta manera, millorar notablement la seguretat de l'atenció medica. Davant d'aquesta evidencia, es fa necessari adoptar mesures eficaces i concertades per reduir el nombre d'esdeveniments adversos derivats de l'atenció sanitaria i les seves repercusions en la vida deis pacients. La Conselleria de Salut i Consum ha dissenyat les actuacions següents a ti de millorar la seguretat deis pacients i la qualitat de l'atenció de la salut. •ANALISI DE LA INCIDENCIA D'ESDEVENIMENTS ADVERSOS - Estimar el nombre d'incidencies d'esdeveniments adversos que es produeixen en els hospitals de les llles Balears. - Analitzar el nombre de pacients víctimes d'esdeveniments adversos. - Descriure'n les causes. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL·LENCIA internacional d'excel-lencia per a la investigació trasnacional de medicina respiratoria a les llles Balears. A més del Govern de les llles Balears, han intervengut en la fundació i el finani;ament de la Fundació la Unió Europea, el Consell Superior d'lnvestigacions Cientifiques (CSIC) i la Universitat de les llles Balears. La missió de CIMERA és generar coneixement rellevant per millorar la comprensió de les malalties respiratories més comunes i traslladar-lo a la practica clínica de la manera més rapida, eficient i segura possible. Les principals accions que desenvolupa es centren en la malaltia pulmonar obstructiva crónica (EPOC) i en la síndrome d'apnees obstructives del son (SAOS). S'aplicaran també tractaments regeneratius deis teixits pulmonars i aplicacions tecnologiques que millorin la qualitat de vida deis malalts. La Conselleria de Salut i Consum ha de promoure el reconeixement de la dedicació a la investigació per part deis professionals qualificats i acreditats. En aquest sentit, ha de promoure un entorn capa¡; de fomentar i desenvolupar la investigació en coordinació amb els centres sanitaris, i ha de donar suport tecnic als investigadors d'aquests centres, de forma que afavoreixi la incorporació de nous grups d'investigadors i que potenci'i la investigació de qualitat en les arees clíniques, de cures, epidemologiques, tecnologiques i de gestió relacionades amb els temes de salut. Alhora es definiran perfils i competencies necessaries per a la investigació que contribueixin a donar una formació integral als futurs professionals. Propiciar les relacions ambles distintes organitzacions del sector sanitari La Conselleria de Salut i Consum col-labora amb les distintes organitzacions del sector sanitari (sindicats, col-legis professionals, associacions i la patronal de la sanitat privada), dins els seus respectius ambits competencia Is, basicament en: - La formació deis professionals sanitaris mitjani;ant la firma de convenís i la realització d'accions formatives. 23 - l.'.adopció de les mesures necessaries per evitar l'intrusisme professional i garantir el compliment deis requisits que s'exigeixen en l'activitat sanitaria que realitzen. - l.'.establiment d'acords sobre criteris de valoració de la bona praxis professional que incideixen en el respecte deis drets deis ciutadans i en una mil lora de la qualitat deis serveis. Formació en qualitat La formació en qualitat és una de les eines basiques de cara a la implantació d'un model de mi llora contínua de la qualitat en la prestació deis serveis sanitaris. Esta directament relacionada ambles actuacions dirigides a incrementar la implicació i la motivació deis professionals. Per aixo, l'Administració sanitaria desenvolupa, de manera permanent, cursos de formació específics en qualitat. Carrera professional La Conselleria de Salut i Consum ha d'establir el Pla de Carrera Professional en els termes que estableix la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitaries (LOPS). La LOPS determina els aspectes essencials de l'exercici de les professions sanitaries i regula tant la formació pregraduada com l'especialitzada i la formació continuada. l.'.exigencia d'aquesta darrera ha de tenir especial influencia en el propi desenvolupament, la consolidació, la qualitat i la cohesió del sistema sanitari. Per aquest motiu, des de la Conselleria, es pretén dissenyar les eines que garanteixin aquesta formació. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•LENCIA - Crear grups d'intercanvi d'experiencies en l'ambit de la gestió a la sanitat pública a nivell nacional i internacional. - Realitzar enquestes de satisfacció als professionals. - Organitzar jornades de coordinació i d'integració hospitalaria (Atenció Primaria - Atenció Especialitzada). Pla de Formació Continuada La formació ha de ser considerada com un deis elements estrategics de major influencia en els objectius de la qualitat cientificotecnica de l'assistencia sanitaria. L'Administració sanitaria promou la formació continuada de tots els professionals sanitaris com a un instrument basic de reciclatge professional i de millora en la provisió deis serveis. La formació continuada deis professionals constitueix un objectiu essencial de la Conselleria de Salut i Consum, que fomenta l'elaboració de plans de formació que tenen en consideració: - Les necessitats deis distints grups de pacients. - Les necessitats deis professionals. - Les necessitats de l'organització. L' Administració sanitaria vetlla pel manteniment deis nivells de qualitat adequats en les accions formatives que es realitzin en col -laboració ambles institucions i organismes implicats. La formació continuada es veu des de dues perspectives: 22 - El manteniment de la competencia per desenvolupar les exigencies del lloc de treball que ocupin els professionals. - La capacitació continua en els requeriments evolutius de les professions i les especialitats. El foment de les accions d'investigació i innovació La investigació sanitaria i la innovació són considerades elements fonamentals que permeten millorar la salut de la població. En aquest sentit, tots els centres i serveis sanitaris han d'estar en disposició d'afavorir la investigació en ciencies de la salut. Pera l'exercici d'aquestes actuacions, l'Administració sanitaria ha de col -laborar amb l'Administració educativa, amb la Universitat de les llles Balears, i amb altres institucions públiques i privades amb la finalitat de crear centres, serveis i organismes dedicats a donar suport científic i tecnic al Sistema Sanitari. Quant a centres que fomentin i donin suporta la investigació, s'ha de destacar l'lnstitut Universitari d'lnvestigacions en Ciencies de la Salut (IUNICS), la Fundació Mateu Orfila i el Centre Internacional de Medicina Respiratoria Avanc;:ada (Fundació Caubet - CIMERA llles Balears). El IUNICS té com a objectiu impulsar la investigació de la qualitat en ciencies de la salut perla via d'unir i ordenar els esforc;:os i, al mateix temps, contribuir a identificar i donar resposta als problemes de salut de la comunitat autonoma de les llles Balears. També ha de col -laborar en la formació del personal sanitari de les illes en aspectes relacionats amb la investigació en salut, així com en la formació universitaria en les grans arees de coneixements relacionades amb aquesta. La Fundació Mateu Orfila és una fundació sense anim de lucre, l'objectiu de la qual és promoure i donar suporta la investigació a les llles Balears, així com facilitar informació i donar suport tecnic als investigadors durant el desenvolupament deis projectes d'investigació en que participen. La Fundació Caubet-CIMERA és una iniciativa del Govern de les llles Balears per crear un centre OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL·LENCIA - Elaborar els informes que li sol-liciti l'Administració sanitaria a l'ambit de les seves competencies; - Mantenir una relació directa ambla conselleria competent en materia sanitaria i altres institucions superiors dins l'ambit autonomic, amb la finalitat de traslladar les disfuncions i les possibles mil lores en el Sistema Sanitari Públic de les llles Balears. - Informar sobre qualsevol altra circumstancia que consideri rellevant dins l'ambit de les seves competencies. - Realitzar totes les actuacions que redundin en un millor coneixement per part deis ciutadans deis seus drets com a pacients mitjan<;:ant l'elaboració de materials divulgatius i informatius sobre la materia o qualsevol altre mecanisme que ho asseguri. 1.2 PROFESSIONALS Els professionals tenen un paper fonamental dins el Programa d'Excel-lencia i els objectius d'aquest han de comptar amb el seu suport, ja que d'aixo depen l'exit de les actuacions dissenyades. La plena asssumpció de competencies en materia sanitaria per part de la nostra Comunitat Autónoma i el marc jurídic que estableix la Llei 5/2003, de salut de les llles Balears, suposen una oportunitat única per innovar en l'ambit de les relacions entre els professionals i les organitzacions on donen servei, al temps que s'avan<;:a en la millora de la qualitat de l'atenció que s'ofereix als ciutadans. L'ampliació de l'oferta de serveis sanitaris, la mi llora de l'accessibilitat i l'optimització de recursos, dins un marc de mil lora de la qualitat assistencial, ha de ser dialogada i ha d'acompanyar-se de mesures encaminades a fomentar la incentivació, estimular la superació professional, millorar el rendiment i harmonitzar, no només la formació, sinó també les condicions de treball deis professionals, i que aixo vagi d'acord ambles responsabilitats que el compliment de la professió comporta. 21 Per tot aixo, s'estableixen els objectius específics següents: 1. Promoure la implicació deis professionals amb l'organització, mitjan<;:ant el reconeixement i la motivació del personal. 2. Desenvolupar un pla de formació contínua. 3. Fomentar les accions d'investigació i innovació. 4. Propiciar les relacions ambles distintes organitzacions del sector sanitari. S. Promoure la formació de qualitat. 6. Establir la carrera professional. Motivació deis professionals Un aspecte essencial en la política de personal de qualsevol organització ha de ser la recerca d'elements de motivació. En aquest punt, es considera prioritari: - Estudiar i implantar sistemes de carrera i promoció professional que valorin els merits professionals, que suposin un reconeixement de la qualificació professional i que constitueixin un element incentivador pera tot el personal. - lntroduir un pla de comunicació internen qualitat, amb l'objectiu de generar vies de comunicació internes i informació. Promoure l'establiment de mecanismes que fomentin la participació deis professionals en l'organització i la gestió deis centres sanitaris públics. - Propiciar la creació de mecanismes interdisciplinars que serveixin perdonar a coneixer les idees i les experiencies deis distints professionals implicats en la sanitat. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•LENCIA Temps d'espera pera l'atenció La Conselleria de Salut i Consum ha elaborat la normativa que permetra implantar un sistema que fi xi un temps d'espera maxim per als pacients en !lista d'espera per accedir a l'Atenció Especialitzada programada i no urgent en el Servei de Salut de les llles Balears. Estableix, a més, les mesures que s'han de prendre en el cas de superar aquests terminis. El Decret 83/ 2006 crea el Registre de Pacients Pendents d'lntervenció Quirúrgica Programada, de Consultes Externes i de Proves Diagnostiques. Estableix els temps maxims en els quals el ciutada té dret a rebre l'assistencia sanitaria que se li ha prescrit: 180 dies per als procediments quirúrgics, 60 dies pera les consultes externes i 60 dies pera les proves diagnostiques/terapeutiques. En cas d'incomplir aquests terminis, el Servei de Salut de les llles Balears ha d'oferir al pacient la possibilitat de triar entre els distints centres concertats perque l'assistencia indicada pugui dur-se a terme. En els darrers anys s'ha treballat en aquesta línia, de manera que durant el 2005 s'ha consolidat el model centralitzat de gestió del Servei de Salut de les llles Balears (Programa de Demora i Garantía), que depen de la Direcció Assistencial i que desenvolupa el Coordinador Autonomic de Llistes d 'Espera. El Programa es basa en els principis de corresponsabilitat, coordinació i continu'itat. Es duen a terme les activitats següents: identificació deis responsables de cada hospital de les llistes d'espera; planificació de les solucions més apropiades a curt, mig i llarg termini; supervisió continuada deis diversos plans i programes establerts per a la desaparició de les demores; control de l'activitat assistencial i deis resultats deis centres concertats; i coordinació assistencial entre els hospitals públics i els concertats. 20 Dins el pla d'acció desenvolupat, ha tengut especial rellevancia l'optimització de l'ús deis recursos de la Xarxa Sanitaria Pública de les llles Balears i l'increment de l'activitat assistencial del sistema d 'Especialitzada, tant en hospitals propis com concertats. Els principals resultats de l'any 2005 assenyalen que s'ha aconseguit l'objectiu de no tenir cap pacient en espera quirúrgica més de 6 mesos. Defensor deis Usuaris Es crea la figura del Defensor deis Usuaris en els termes fixats en el Decret 88/ 2004, de 22 d'octubre, regulador del Defensor des Usuaris del Sistema Sanitari Públic de les llles Balears. El Defensor deis Usuaris és un órgan independent i autonom adscrit a la Conselleria de Salut i Consum que s'encarrega de la defensa deis drets reconeguts a la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les llles Balears i a la resta de la normativa aplicable. El Defensor deis Usuaris tramita i contesta les queixes que hagin estat admeses. També té com a competencia la formulació, - d'ofici o a instancia deis interessats - , de propostes, suggeriments o recomanacions en qüestions relatives als drets deis usuaris del Sistema Sanitari Públic de les llles Balears. Les principals actuacions del Defensor deis Usuaris són: - Atendre les queixes presentades pels usuaris del Sistema Sanitari Públic de les llles Balears. - Iniciar les investigacions corresponents per aclarir-les. - Emetre un informe anual al Consell de Salut sobre el resultat de les seves actuacions. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL·LENCIA - Reducció del temps a les sales d'espera. - Adequació del nombre de pacients assignats a cada professional. - Potenciació de l'educació i la promoció de la salut en els centres educatius en coordinació ambla Conselleria d'Educació i Cultura. - Foment de l'atenció domiciliaria, especialment la cura deis pacients cronics. - Extensió del control del SINTROM des d'Atenció Primaria a totes les zones basiques de salut de la Comunitat Autónoma. - Certificació de centres de salut. - Atenció al tabaquisme. - Accés directe a les proves diagnostiques mitjarn;:ant l'ús de noves tecnologies. - Establ iment de sistemes de medició del producte a l'Atenció Primaria. Aquests sistemes (de mesurament del producte) han de ser viables, de facil aplicació i interpretació, i que representin una mesura de la qualitat objectiva i normativa. - lmplantació de mediadors cultura Is per mi llorar l'atenció als immigrants, mitjan<;ant un conveni ambla Conselleria d'lmmigració. La coordinació entre Atenció Primaria (AP) i Atenció Especialitzada (AE) - Coordinació i atenció farmacéut ica integra l al pacient mitjan<;ant punts de contacte de l'Atenció Especialitzada i l'Atenció Primaria a l'a lta hospitalaria, les consultes externes i les urgencies 19 hospitalaries mitjan<;ant la centralització de l'elaboració de la recepta, i mi llora de la informació al pacient (grafiques de la posologia optima, personalització, etc.). - Foment de la cultura organitzativa d'un procés únic en totes aquelles actuacions comunes amb Atenció Primaria, cosa que fomenta una seqüencia lógica d'actuacions eficaces i eficients dins la comunitat assistencial entre ambdós nivel Is, de forma integrada i amb el major grau possible de satisfacció. - Citació des d'Atenció Primaria a l'Atenció Especialitzada. - Informe d' lnfermeria a l'alta. - Recepta electrónica. Pla Regional d'Atenció a l'lnfant i a l'Adolescent amb Asma. - Atenció hospita laria a domicili. - Establiment de programes sociosanitaris assistencials. - Desenvolupament i implantació de la gestió per processos (síndrome coronaria aguda, ictus, gestió de catastrofes, etc.). - lncorporació de simu ladors de reanimació cardiopulmonar (RCP) a cada area de salut coma forma de mi llorar la capacitat de resolució de l'Atenció Primaria. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL·L~NCIA Per millorar aquest sistema de notificació s'integrara la notificació electrónica en un protocol segur dins el software d'historia clínica implantat en el primer nivell assistencial de la CAIB. S'espera que augmenti el nombre de notificacions quan millori la comunicació, ja que aquest sistema facilita al metge emplenar el document esmentat i permet la seva tramesa immediata a la base de dades del Centre de Farmacovigilancia. -ÚS RACIONAL DELS MEDICAMENTS L'ús racional deis medicaments requereix un grup d'accions: la comunicació, l'educació i la informació, amb l'objectiu d'aconseguir actituds i conductes d'acord amb la problematica del significat deis medicaments dins la societat. Assolir un ús racional deis medicaments implica tots els agents que intervenen en la cadena terapéutica. Descansa, basicament, en la prescripció racional quan el metge, ben informat i utilitzant !'evidencia existent, la trasllada a la realitat de la relació amb el seu pacient, pauta el medicament adequat per un període de temps idoni. És important informar la població sobre els beneficis i els riscs deis medicaments i consciencia r­ ia deis perills de l'automedicació. Per aconseguir aquest objectiu, l'any 2005, la Direcció General de Farmacia posa en funcionament una Campanya d'educació sanitaria sobre medicaments dirigida als ciutadans de les llles Balears, a fi d'augmentar el compliment terapeutic i advertir deis riscs de l'automedicació. Es prestara una atenció especial a l'ús adequat deis antibiotics perqué, encara que aquests són altament efectius quan són necessaris, de vegades poden produir efectes adversos i interaccions. D'altra banda, són molt costosos i, utilitzats en excés, afavoreixen la resistencia bacteriana, que en disminueix l'efectivitat pera usos futurs. 18 Es realitzaran activitats que fomentin l'ús racional de medicaments i es promoura l'ús de medicaments generics, jaque, a més de suposar un estalvi peral consumidor, són tan efica~os com els medicaments de marca. Perque aquesta activitat es dugui a terme amb exit i s'obtenguin uns resultats optims, s'invertiran 1, 6 milions d'euros en la formació deis metges en aquest tema (Programa In ForMed). Atenció Primaria Una de les arees que espera millorar aquest Programa és l'Atenció Primaria, per la qual cosa desenvolupara les línies d'actuació següents: - lntegració de sistemes d'informació entre els nivells assistencials (Atenció Primaria-Atenció Especialitzada) i els dispositius específics (centres d'atenció a toxicomanies (CAT), targeta groga, vacunacions i altres ). - Orientació de I' Atenció Primaria cap a la qualitat total, que es concretara en el disseny i la mil lora deis processos, i la implantació de sistemes de garantia de qualitat. La gestió per processos assegurara l'atenció integral a l'usuari d'una forma més adequada i eficient, i garantira una resposta coordinada d'atenció i cura. - Seguiment de les altes hospitalaries des d'Atenció Especialitzada cap a Atenció Primaria. - Extensió de !'informe d'infermeria a l'alta. - Rotació de professionals per distints ambits assistencials. - Augment del temps de dedicació al pacient a l'Atenció Primaria. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•LENCIA Quant a la participació deis usuaris, també disposam de la informació aportada perles enquestes de salut, que constitueixen una eina molt important pera l'analisi de l'estat de salut de la població i de la utilització deis serveis. Són, a més, un element clau dins la definició de la política sanitaria, jaque permeten identificar necessitats i reduir la incertesa en la presa de decisions a l'hora de prioritzar actuacions. Durant l'any 2006, s'ha realitzat l'Enquesta de la salut de les llles Balears aprofitant la metodología i el qüestionari de l'Enquesta nacional de salut, i s'anira ampliant la mostra per obtenir dades significatives per illes. Aquestes dades serviran de base pera l'elaboració del nou Pla de Salut al llarg de l'any 2007. La qualitat assistencial i la percepció del ciutada Entenem que l'orientació del Programa d'Excel -lencia cap al ciutada ha d'abordar el problema de la salut de forma integral. Aquest caracter integral ha de manifestar-se des del primer moment en el ciutada perque contacti amb els serveis sanitaris públics. També ha de garantir-se la qualitat en els diferents dispositius assistencials posats al servei de l'usuari. Aixó ens porta a assumir una serie de compromisos amb els ciutadans en els termes següents: - Facilitar informació al pacient sobre el professional sanitari que l'atén (nom, categoría, etc.) . Aquest fet augmenta la confianr;a del pacient en el seu metge i garanteix la transparencia del Sistema de Salut. - Oferir la possibilitat de triar lliurement el professional sanitari. - Crear un nou model de targeta sanitaria que permeti utilitzar la informació clínica rellevant 17 dins l'ambit del Sistema Sanitari, sempre amb el consentiment preví del pacient, i complint les garanties establertes sobre confidencialitat i protecció de dades. - Avanr;ar la identificació inequívoca del ciutada davant el Sistema de Salut. - Promocionar els canals de participació ciutadana i potenciar el Consell de Salut (desenvolupat en el Decret 44/ 2004), que es configura com al principal órgan de participació deis ciutadans en materia sanitaria en el nostre ambit territorial. - Informar el ciutada de la cartera de serveis i prestacions del Sistema Sanitari de les llles Balears. - Elaborar: - La Carta del drets del pacient, on es recolliran una serie de drets basics i específics, entre els quals cal destacar el dret a manifestar les voluntats anticipadament (el testament vital); - Cartes de serveis; - El Llibre Blanc de la Sanitat de les llles Balears. Farmacovigilancia i ús racional deis medicaments -FARMACOVIGILANCIA Actualment, la notificació de reaccions adverses als medicaments es realitza mitjanr;ant el formulari "targeta groga'; en el qual s'especifiquen les dades del pacient, el medicament sospitós, la reacció adversa produ"i"da i les dades del notificador. Aquest formulari s'envia per correu i es rep en el Centre de Faramacovilgilancia de la Direcció General de Farmacia de la Comunitat Autónoma. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL-LENCIA - Valoració de la qualitat percebuda en l'atenció deis professionals medies: 93% bona o molt bona; 2% dolenta o molt dolenta. - Valoració de la qualitat percebuda en l'atenció deis professionals d' lnfermeria: 92,6% bona o molt bona; 1,4% dolenta o molt dolenta. - Satisfacció general de l'atenció sanitaria rebuda: 91,2% satisfet o molt satisfet; 2% insatisfet o molt insatisfet. Quant a la Xarxa d'Atenció Primaria, també al 2005, la valoració general del centre de salut(CS) i el grau de confianc;:a (GC) en els serveis sanitaris (escala de 1'1 al 1O ) se situa a l'interval de 8-8,3 i 8, 1-8,4, respectivament. Per arees de salut, s'obtingueren els resultats següents: - Mallorca: 8,3 CS i 8,4 GC - Menorca: 8 CS i 8, 1 GC - Eivissa-Formentera: 8,2 CS i 8, 1 GC L'avaluació de les instal -lacions del centre de salut presenta, de mitjana, els resultats següents: neteja: 96, 13; senyalització: 92.7; comoditat de les sales d'espera: 81. A més d'aquestes enquestes amb significació global pera la Comunitat Autónoma, en els centres de salut de Trencadors i Coll den Rebassa a Mallorca, s'han realitzat al voltant de 400 enquestes entre els usuaris que van a cada centre i als consultoris respectius un deis centres i als seus respectius consultoris, dins el marc del procés de certificació que s'ha iniciat. El model d'enquesta utilitzat és el del Centre d'lnvestigació Sociológica (CIS) i els resultats obtinguts fins al moment assenyalen que la percepció deis usuaris sobre l'atenció general supera el 92% de grau de satisfacció. A l'ambit de l'Atenció Hospitalaria de pacients subaguts i crónics, !'empresa pública GESMA (Gestió Sanitaria de Mallorca: Hospital Joan March, Hospital General i Hospital Psiquiatric) també ha realitzat 16 enquestes entre els seus usuaris. El qüestionari, que és anónim, esta compost per 11 ítems més 1 ítem de suggeriments que s'entrega a tots els pacients ingressats al cap d'una setmana d'estar ingressats a !'hospital. Els qüestionaris són recollits pel personal de planta o s'entrega directament al Servei d'Atenció a l'Usuari (SAU). Les queixes, les reclamacions i els suggeriments són estudiats i analitzats de forma centralitzada mitjanc;:ant el Sistema QSSI. Els principals resultats obtinguts durant el 2005 foren els següents: HOSPITAL JOAN MARCH - Valoració de l'acollida en el centre: 95,8 correcta; 0% incorrecta. - Valoració de I' atenció medica: 76, 1% atorga la maxima puntuació i només un 3% els valora per sota de la mitjana. - Valoració del personal d' lnfermeria: 89,4% molt bona o bona; 1' 8% do lenta o molt dolenta. - Valoració del tracte rebut per !'hospital : 96'5% pensa que ha estat correcta; 1,5% considera que el tracte no ha estat correcte. HOSPITAL GENERAL - Valoració de l'acollida en el centre: 83,6 correcta; 1,2% incorrecta. - Valoració de l'atenció medica: 70,6% atorga la maxima puntuació i només un 0,9% els valora per sota de la mitjana. - Valoració del personal d'lnfermeria: 80,5% molt bona o bona; 0,6% dolenta o molt dolenta. - Valoració del tracte rebut per !'hospital : 82,7% pensa que ha estat correcta; 0,3% considera que el tracte no ha estat correcte. Aquests resultats permeten afirmar que el grau de satisfacció percebut pels usuaris deis serveis sanitaris públics de les llles Balears és bo, encara que s'hi identifiquen espais de millora contínua de cara a respondre les demandes de la societat. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL-LENCIA El Programa d'Excel-lencia es marca com a objectius prioritaris aquelles intervencions que repercuteixin sobre els ciutadans i els usuaris potencials deis sistemes sanitaris públics, sobre els professionals i sobre l'acreditació de serveis i la practica clínica. 1.1 CIUTADANS Estam immersos en una societat sotmesa a canvis continus. En aquest context, els ciutadans de les llles Balears són cada dia més exigents i reclamen del Govern de les llles Balears una millora contínua del Servei de Salut de les llles Balears, tant pel que fa al rendiment com pel que fa a la qualitat deis serveis que dóna. Un altre factor clau a considerar és l'augment pregressiu de la població. Les llles Balears és la comunitat autónoma que més ha crescut en els darrers anys, amb un índex de creixement del 20% en el període compres entre 1999 i 2006. A aquest augment poblacional s'hi ha de sumar la influencia que exerceix la població flotant sobre el conjunt, característica específica i estructural de les llles Balears, jaque a cap comunitat autónoma es produeix un impacte d'aquesta magnitud. En els mesos de julio! i agostes dupliquen les poblacions de Menorca, Eivissa i Formentera, i a Mallorca s'incrementa en un 50%. Tot aixó, afegit a l'envelliment progressiu i a l'augment de la població immigrant que experimenten les societats desenvolupades, esta plantejant nous reptes que afecten diverses esferes de l'activitat humana i, evidentment, els serveis públics. Per aixó, i ambla finalitat de millorar i atendre les noves necessitats de la població, des de la Conselleria de Salut i Consum ens proposam intervencions en les arees que desenvolupam a continuació. Enquesta de satisfacció de l'usuari 15 Abans de dissenyar accions l'objectiu de les quals sigui millorar la qualitat assistencial, és necessari prendre nota de les opinions deis ciutadans de les llles Balears. Coneixer que pensen deis serveis sanitaris i quines oportunitats de mil lora pensen que hi ha. Una de les mesures per identificar aquestes necessitats són les enquestes de satisfacció de l'usuari, que ens permeten avaluar la qualitat percebuda i la qualitat esperada del Sistema Sanitari Públic. Després de l'assumpció de competencies en materia sanitaria, la Comunitat Autónoma ha centralitzat en el Servei de Salut de les llles Balears la gestió de la informació sobre la satisfacció del ciutada respecte als serveis sanitaris, concretament, en el Departament d'Atenció a l'Usuari. El Servei de Salut de les llles Balears realitza enquestes de satisfacció anuals entre els usuaris de la sanitat pública. L'any 2005, quant a l'atenció hospitalaria, la valoració mitjana deis hospitals d'aguts (escala de 1'1 al 5) se situa en l'interval 4, 1-4,3, ambla valoració següent per hospitals: - Hospital Universitari Son Dureta: 4,3 - Hospital de Manacor: 4,2 - Hospital Son Llatzer: 4,3 - Hospital Verge del Toro: 4,2 - Hospital Can Misses: 4, 1 Altres ítems destacables són els següents: - Valoració del tracte rebut deis professionals medies: 95,2% bo o molt bo; 1,4% dolent o molt dolent. - Valoració del tracte rebut deis professionals d'lnfermeria: 93,2% bo o molt bo; 1.6% dolent o molt dolent. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•LENCIA 1 OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL•LENCIA e) La Direcció General de Salut Pública i Participació exerceix les competencies en materia de promoció, de prevenció i de protecció de la salut, de seguretat alimentaria i de sanitat ambiental. D'altra banda, el Servei de Salut de les llles Balears es configura coma un ents públic de caracter autonom, dotat de personalitat jurídica i patrimoni propi, amb plena capacitat d'actuar i al qual s'encomana la gestió deis serveis públics assistencials. S'adscriu a la Conselleria de Salut i Consum d'acord amb l'establert a l'article 64 de la Llei de salut 5/ 2003. El Servei de Salut té coma objectius fonamentals: participar en la definició de les prioritats d'atenció sanitaria a partir de la identificació de les necessitats de salut de la població; distribuir de manera optima els mitjans economics assignats al finan<;ament deis serveis i de les prestacions; garantir que les prestacions es gestionin de manera eficient; assegurar, avaluar i millorar la qualitat del Servei oferit al ciutada; promoure la participació deis professionals en la gestió; fomentar la formació, la docencia i la investigació. Desenvolupa les seves funcions en el marc de les directrius i prioritats de la política sanitaria general, d'acord amb els criteris generals establerts en la planificació sanitaria corresponent, segons l'article 66.1 de la Llei de salut. La política de qualitat en l'ambit de la salut ha de basar-se en dos principis fonamentals: per una part, en la integració, és a dir, ha de fer referencia a tot el conjunt d'elements estructurals i activitats assistencials que han estat posats a disposició de tots els implicats en el dialeg per la salut, aixo és, pacients, professionals, ciutadans, centres sanitaris i institucions responsables de la política sanitaria. 1, d'altra banda, ha d'aconseguir que aquest conjunt avanci cap a la millora contínua com a una garantía d'eficacia i eficiencia en la provisió de serveis sanitaris. Fins ara, la Conselleria de Salut i Consum ha desenvolupat importants accions amb l'objectiu de 12 mi llorar la qualitat. Aquestes accions, malgrat tenir una mateixa finalitat - treballar amb criteris de qualitat i mi llora contínua -, s'han desenvolupat de forma a·lilada. La Conselleria intenta integrar-les en aquest Programa d'Excel-lencia Sanitaria. Aquest Programa s'estructura en sis grans línies d'actuació: els ciutadans, els professionals, l'acreditació de serveis i la practica clínica, la seguretat deis pacients i els professionals, la promoció i la prevenció de la salut i, finalment, la cooperació ambla societat civil. El Programa d'Excel-lencia de la San itat de les llles Balears (2006-2007) es configura coma una de les actuacions principals dirigides a aconseguir la millora de la qualitat de l'assistencia sanitaria. Malgrat l'indubtable nivell de l'assistencia sanitaria de les llles Balears, hi ha aspectes que són millorables. Coma la institució responsable de garantir la salut deis nostres ciutadans, la Conselleria de Salut i Consum se sent amb l'obligació d'impulsar totes aquelles mesures encaminades a l'excel-lencia en aquest camp. Aixó implica entrar en aspectes tan rellevants com l'aplicació de les possibilitats efectives i provades de la ciencia medica, la percepció que del sistema i el seu funcionament tenguin els pacients, el tracte huma dispensat en la prestació deis serveis sanitaris i la implicació deis professionals per aconseguir aquests objectius. La millora de la qualitat és una responsabilitat de tots els agents que intervenen en el Sistema Sanitari, fins i tot els propis pacients, els professionals, els centres sanitaris, els serveis de salut i les institucions responsables d'aquests. Quant a la base de dades de la targeta sanitaria del Servei de Salut de les llles Balears, el gener de 2006 hi havia enregistrades 990.257 persones. Com que la tendencia de creixement s'ha anat mantenint al llarg d'aquest any, s'ha superat la xifra del mi lió de persones amb targeta sanitaria a la nostra comunitat autónoma, de les quals (persones) el 16% correspon a població estrangera, moltes d'elles amb pocs recursos. En el darrer quinqueni, el creixement sempre s'ha situat per sobre del 3,61 %. En aquest període, la variació més notable ha estat !'experimentada el 2003 i 2004, anys en els quals es va registrar un creixement del 6,01 %. Aixó fa que el creixement acumulat des de 1999 fins al 2006 sigui d'un 29,82%. El Govern de les llles Balears exerceix, des de dia 1 de gener de 2002, les competencies en materia de salut i higiene, asistencia sanitaria, coordinació hospitalaria i ordenació farmacéutica, d'acord amb el que preveu l'Estatut d'Autonomia. Aquestes competencies foren transferides mitjarn;:ant el RD 1478/2001, de 27 de desembre, de traspas de les funcions i els serveis de l'lnstitut Nacional de 11 Salut. La Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les llles Balears, recull totes les accions relacionades amb la salut deis ciutadans, de manera global i integrada. Comen<;:a per la formulació deis drets deis usuaris enfront deis processos assistencials a l'area sanitaria, continua amb l'ordenació deis recursos sanitaris de les llles, territorialment i funcionalment, i finalitza ambles accions del Sistema Sanitari Públic de les llles Balears. Amb el traspas de competencies de les funcions de l'INSALUD a la Comunitat Autónoma de les llles Balears, la Conselleria de Salut i Consumes va reestructurar. El Decret 10/2001, de 27 de desembre, pel qual s'estableix !'estructura organica i el Decret 14/ 2002, de 1'1 de febrer, d'ordenació de les competencies en materia de sanitat i serveis de salut defineixen el nou model organic de la manera següent: a) La Direcció General de Planificació i Finan<;:ament de la Conselleria de Salut i Consum exerceix, en general, les competencies corresponents a la planificació i l'ordenació sanitaria general, al finan<;:ament sanitari i a les polítiques marc de qualitat de la prestació sanitaria. b) La DireccióGeneral d'Avaluació i Acreditació exerceix les competencies corresponents a l'avaluació i la inspecció deis serveis sanitaris, a l'acreditació de centres, deis serveis i deis professionals sanitaris, i a les polítiques de formació i investigació sanitaria. c) La DireccióGeneral de Farmacia exerceix lescompetencies corresponentsa l'ordenaciófarmaceutica de les llles Balears i al control i la mi llora de la qualitat de la prestació farmacéutica. d) La Direcció General de Consum exerceix les competencies en materia de defensa del consumidor, control de mercat i formació, i la Junta Arbitral de Consum. Ql))nOOHlNI ÍNDEX INTRODUCCIÓ................................................................................................................................................................. 9 1. OBJECTIUS DEL PROGRAMA D'EXCEL-LENCIA ................................................................................................ 13 1.1 Ciutadans .............................................................................................................................................................. 15 Enquesta de satisfacció de l'usuari.................................................................................................................. 15 Qualitat assistencial i la percepció del ciutada ............................................................................................ 17 Farmacovigilancia i ús racional deis medicaments.................................................................................... 17 Atenció Primaria..................................................................................................................................................... 18 Coordinació entre Atenció Primaria (AP) i Atenció Especialitzada (AE) .............................................. 19 Temps d'espera pera l'atenció. ......................................................................................................................... 20 Defensor deis Usuaris........................................................................................................................................... 20 1.2 Professionals..................................... .......... .. ............................................................................ ........................... 21 Motivació deis professionals ............................................................................................................................ .. 21 Pla de Formació Continuada .............................................................................................................................. 22 Foment de les accions d' investigació i innovació. ..................................................................................... 22 Propiciar les relacions amb les diverses organitzacions del sector sanitari...................................... 23 Formació en qualitat. ............................................................................................................................................ 23 Carrera professional ................................................... .. ........................................................... .............................. 23 1.3 Acreditació de serveis i la practica clínica ................................................................................................. 24 1.4 Seguretat deis pacients i els professionals ................................................................................................ 24 1.5 Promoció i prevenció de la sa lut... ................................................................................................................ 26 1.6 Cooperació ambla societat civil: estrategies i aliances ................... ................................ .. .. ................. 26 2. INICIATIVES EN QUALITAT: ACTUACIONS I ESTRUCTURES .......................................................................... 31 Activitats desenvolupades ..................................................................................................................................... 33 Pla de Salut 2003-2007 ................................. ........................................................................................................... 33 Pla d' Humanització de I' Atenció Sanitaria 2004-2005 ................................................................................ 34 Pla Estrategic de Sistemes d' lnformació del Servei de Salut 2004-2007 ......... .. ....... ................. ..... ...... 34 Pla d'lnfraestructures sanitaries 2004-2010 ................ ... .................................................................................. 34 Pla Sociosanitari de les llles Balears (2005-2010) ........................................................................................... 35 Fundació Banc de Sang i Teixits de les llles Balears ....................................................................................... 35 Banc de Llet Materna................................................................................................................. .............................. 36 Direcció General de Salut Pública i Participació......................... ................................................................... 36 Seguretat alimentaria .. ........................................................................................................................................... 36 Acreditació del laboratori .... .. .. ............................................................................................................................... 36 Direcció General de Farmacia ............................................................................................................................... 36 Servei de Salut de les llles Balears ....................................................................................................................... 37 Hospital Universitari Son Dureta ................................................................................................. .. ...................... 37 Fundació Hospital Son Llatzer.......... .... .. .... .. .. ...................................................................................................... 38 Fundació Hospital de Manacor....................................................................................... .. ................................... 38 GESMA (Gestió Sanitaria de Mallorca) ........................................................ ............................... ........................ 39 Area de Salut de Menorca ............................................................... ....................................................................... 40 Area de Salut d 'Eivissa i Formentera ...................................................... ... ........................................................ 41 3. ESTRUCTURES DE QUALITAT. ................... ..... ............................................................................ .. .. .... .. ................... 43 4. COFINAN~AMENT D' ACTIVITATS EN EL MARC DEL PROGRAMA ......................................................... .... 53 5. AVALUACIÓ........................................................................................... ....................................................................... 57 6. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................... ......................................... 61 La Conselleria de Salut i Consum, en la seva aposta per la qualitat, pretén, mitjanc;ant el Programa d'Excel-lencia que ara presentam, donar el primer pas d'un llarg camí cap a la qualitat, entesa coma filosofía i eina de treball. Són moltes les iniciatives que s'estan desenvolupant en diversos nivel Is sota l'epígraf de "qualitat en la salut" dins el marc de la nostra comunitat autónoma. Amb aquest documentes pretén identificar les actuacions i els esforc;os que es duen a terme en aquesta materia, ajudar a consolidar projectes i potenciar noves arees de desenvolupament sota una visió integradora i coordinada, per millorar la gestió deis nostres recursos en benefici del pacient/usuari. Les actuacions que es recullen en aquesta publicació situen el pacient/client com a l'eix del sistema i s'analitzen les seves necessitats i preferencies. L'exit d'aquesta iniciativa i, per tant, aconseguir l'objectiu de l'excel-lencia sanitaria, necessita la participació i la implicació deis professionals i del treball en equip, per aconseguir optimitzar la nostra labor i assolir una millor organització deis recursos. La qualitat d'un sistema sanitari neix de la conjunció de diversos elements que van des de la política sanitaria fins a la cultura d'empresa, passant per la practica clínica, la humanització de l'assistencia, la imatgeque perceben els usuaris de l'organització, o la satisfacció d'usuaris i de professionals. Per assolir els objectius és essencial arribar a una adequada interacció entre tots. Josep Corcoll Reixach Director general de Planificació i Financ;ament Conselleria de Salut i Consum Em complau presentar-vos el Programa d' Excel-lencia de la Sanitat de les llles Balears 2006-2007, concebut com a l'eina de treball que ens permetra avanc;ar cap a una assistencia sanitaria de qualitat, capa<; de respondre els reptes que ens planteja la societat actual. El Programa va dirigit tant als ciutadans i ciutadanes de les llles Balears com als professionals que s'ocupen diariament de vigilar i millorar la nostra salut. En aquest sentit, la cooperació i la coordinació entre els diversos agents sanitaris es converteixen en una pec;a clau. La qualitat del Sistema Sanitari de les llles Balears i la conseqüent satisfacció deis pacients requereix la implicació de tots els professionals del sector, l'intercanvi d'experiencies i bones practiques i el compromís amb els principis de qualitat. Aquest Programa d'Excel-lencia neix amb una vocació terma de continu'i'tat i d'innovació, ja que per primera vegada un únic document recopila els esforc;os que en materia de qualitat realitzen els diferents agents de l'ambit sanitari de la nostra comunitat. Direccions generals, el servei de Salut, els hospitals, els centres de la xarxa d'Atenció Primaria, etc. Tots han aportat el seu granet de sorra en l'estructuració del Programa. Els principis inspiradors del Programa són la transparencia del Sistema Sanitari, la personalització deis serveis, l'autoavaluació i la millora continuada. Aquest nou enfocament aconseguira fomentar la participació ciudadana en l'organització, i creara, amb aquesta finalitat, canals eficac;os de comunicació que permetran recollir i donar respostes a les necessitats de la població. Novament en aquest punt, els professionals de la salut se situen com a una pec;a clau, jaque són ells qui tenen el privilegi de tractar més directament amb els ciutadans. No puc acabar a aquesta presentació sense agrair al Servei de Salut, a les gerencies deis hospitals, a les persones de la Conselleria de Salut i Consum i a altres col-laboradors el treball realizat. Aina M. Castillo i Ferrer Consellera de Salut i Consum ,ffl Govern - de les llles Balears EDITA: Conselleria de Salut i Consum COORDINACIÓ: Josep Corcoll Reixach. Direcció General de Planificació i Finarn;:ament. ELABORACIÓ: Yolanda Vega San Martín; Eusebi J. Castaño Riera. COL·LABORACIÓ: Jaume Orfila Timoner, Isabel Borras Roselló, Luis Bernacer García, Mª Ángeles Rojo Arias, Mª del Mar Torres Rosselló, Rosa Aranguren Balerdi, Eduard Guasp Sitjar, Eva Alonso Fernández,Jaume Garí Parera, Félix Mata Fuentes, Celia García Menéndez,J. Antonio Pérez Artigues, Manuela Meseguer Barrios, Diego Llabrés Florit, Miquel Tomás Gelabert, Vicens;Juan Verger,José González García, Claudia Triay Madrid . AGRA'iMENTS: Mª del Mar Julia Payeras, Marta Gil de Sola Rullán, Mª Ester Mato Fondo, Xavier Barceló Albertí, Antonia Torres Costa. DISSENY: lntelagencia Publicidad IMPRIMEIX: Graficart DIPOSIT LEGAL: PM-3100/06